Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

L’acaparament de terres

Del mateix autor

Recentment vaig llegir un informe de GRAIN, una organització que lluita per la sobirania alimentària, titulat El acaparamiento global de tierras en el 2016: sigue creciendo y sigue siendo malo sobre l’acaparament de terres per part de grans corporacions o governs estrangers en països en vies de desenvolupament. 

L’acaparament de terres és un procés de concentració de sòl, en mans de grans capitals i governs estrangers, que en la gran majoria dels casos han patit els països que han estat colonitzats per Europa (Puig, 2013). Es podria dir que és també una forma de colonialisme, però aquest cop no el duen a terme estats sinó grans corporacions multinacionals. Però no només els països africans i sud-americans han patit aquest procés, en els últims anys s’han incrementat els casos d’acaparament de terres en zones com l’Europa oriental, Austràlia i Nova Zelanda, tal com assegura l’organització GRAIN: 

“Como resultado, en la base de datos actual se registran menos inversiones en tierras agrícolas en Asia y en las Américas, mientras que las regiones que destacan son África, Europa Oriental y el Pacífio”

Però per què es produeix aquesta situació? Quines són les causes de la concentració de terres? Segons GRAIN en el seu informe de 2016, l’acaparament de terres està produït principalment per 2 factors.

El primer factor és causat per la crisi del 2008 i la crisi en la seguretat alimentària que va provocar en els països que no produeixen el seu propi aliment (GRAIN, 2008). Els governs d’aquests estats, davant la por que la població es quedés sense menjar, van començar a comprar terres de manera exhaustiva, d’aquesta manera van poder garantir les importacions d’aliment en tot el seu territori. 

El segon factor és la inversió en l’agronegoci. L’interès dels governs ha anat perdent pes en els últims anys, segurament per la relativa recuperació de l’economia mundial. I, davant de la profunda crisi que vivia el món, moltes empreses van veure una gran oportunitat de negoci i van començar a invertir en agronegoci, creant així grans concentracions de terres. Com és el cas d’empreses xineses, japoneses i coreanes que amb l’ajuda del govern han comprat moltes hectàrees a Brasil i Austràlia. En aquest sentit, també tenen molt de pes, i cada cop més, els fons de pensions privades que venen dels Estats Units (GRAIN, 2011).

Quines conseqüències ha tingut això per a la població? I per al planeta? Segons aquest informe els països que més aliments produeixen són els que més fam pateixen. Clara conseqüència de l’acaparament de terres, al ser propietat privada d’un grup inversor, les persones que es dediquen a l’agricultura en aquell país veuen com l’aliment que ells mateixos han produït els passa per davant sense ni poder mirar-lo pràcticament. De nou veiem com és de salvatge el sistema de producció capitalista. 

Això provoca que la població s’organitzi per poder defensar el seu aliment i les seves terres, com per exemple el moviment dels sense terra a l’Amèrica llatina, i és aquí on arriba la part més crua d’aquest procés d’acaparament de terres. La majoria de líders camperols, periodistes, etc. que es dediquen a informar i a anar en contra de les grans empreses que es dediquen a aquesta pràctica, acaben empresonats, torturats o fins i tot assassinats. Tot en defensa de la peça clau d’aquest sistema d’explotació de l’home per l’home: la propietat privada. 

L’informe també critica la inacció dels governs d’avant d’això, però penso que s’obliden que la funció dels governs capitalistes és defensar i blindar precisament aquestes accions. Perquè ells mateixos en són còmplices i en formen part. 

Finalment, l’informe posa èmfasi en el fet que l’acaparament de terres és també una causa del canvi climàtic, i, per tant, a més de crear fam, provoca que molta gent hagi de marxar del seu país perquè la poca terra que li quedava o bé li han “robat” o bé és incultivable. 

“Ahora tenemos aún más evidencias de que la crisis climática es causada no solamente por la quema de carbón y petróleo para transporte y energía, sino por el sistema industrial de producción de alimentos y la búsqueda de utilidades que impulsa su expansión. En efecto, el cambio climático y el acaparamiento de tierras están estrechamente relacionados.”

Amb casos com aquest es pot demostrar de manera més contundent com la propietat privada capitalista és el principal motor de l’emergència climàtica i que realment les persones de classe treballadora som qui patim les seves conseqüències, més que crear-les. 

És important parlar de l’acaparament de terres, és una qüestió que s’ha de posar sobre la taula perquè està produint veritables crisis humanitàries i de drets humans. Hi ha gent que està morint per culpa d’això i no ho podem permetre. 

La part positiva de tota aquesta qüestió és que està tornant al debat públic el tema de la reforma agrària que tantes voltes ha donat al llarg de la història de la humanitat. Esperem que finalment es produeixi aquesta reforma i les persones que treballen la terra s’apoderin d’aquesta.

Bibliografia

GRAIN (2016), “El acaparamiento global de tierras en el 2016: sigue creciendo y sigue siendo malo

GRAIN (2011), “Fondos de pensiones: actores claves en el acaparamiento
mundial de tierras agrícolas”

GRAIN (2008), “¡Se adueñan de la tierra! El proceso de acaparamiento agrario por seguirdad alimentaria y de negocios en 2008”

Puig, S. H. (11 / May / 2013). L’acaparament de les terres. Recollit de Espores la veu del botànic: https://espores.org/agricultura/soberania-alimentaria/

Articles relacionats

Darrers articles