Reforma laboral: no es pot esperar més

Del mateix autor

La retirada de la reforma laboral era un dels punts estrella del pacte de govern entre PSOE i Unidas Podemos, un compromís que ja porta massa endarreriment en debat i discussió. Des d’un bon inici s’han donat anades i tornades entorn de la possibilitat de fer efectiva la retirada, fins a haver-hi moments en què tot ha semblat tractar-se més d’un debat semàntic, que polític i de transformació legal.

Aquest procés hauria de representar una de les reformes legals d’una rellevància més gran i més importància dels darrers 10 anys. Ara toca recuperar equilibri en les relacions laborals acabant, en part, amb la cronificació del treball precari, temporal, rotatiu, corregir en definitiva el profund desequilibri que han provocat les reformes laborals de PSOE i PP. 

Fa anys que la contrareforma laboral es troba en negociació en el marc del diàleg social. Sembla que els sindicats i el govern ja tenen un acord i cal veure quin és el paper de la patronal. Ara cal que el govern, que diu ser el més progressista de la història, sigui valent. Som conscients de la complexitat que té reformar elements estructurals i històrics del nostre model de relacions laborals com la contractació temporal, però no podem esperar més. Ja fa massa dies que els debats duren i donen ales a les parts que tenen interessos contraris al fet que els treballadors i treballadores recuperem part del terreny perdut, per això ara calen solucions. 

Eliminar el frau en la temporalitat, limitar la subcontractació, recuperar el poder de la negociació col·lectiva amb la prioritat aplicativa dels convenis col·lectius sectorials per sobre dels d’empresa o eliminar el límit temporal de la ultraactivitat que pressiona la negociació col·lectiva a la baixa, són els elements fonamentals d’aquesta contrareforma. Ara falta veure si existeix acord, el seu contingut final i quin és el posicionament d’una patronal, que com hem vist en el cas dels ERTO, només treu el boli quan s’emporta beneficis corporatius. Els pròxims dies sembla seran claus i a través d’aquesta realitat, farem una anàlisi en profunditat de les mesures definitives, una vegada se sàpiga el contingut final.

Tot i això, sembla que queda fora de la possibilitat de reforma el recuperar elements no menors com la tutela administrativa en els processos d’acomiadament col·lectiu o tornar a incrementar els dies d’indemnització en cas d’acomiadament, etc. Com sempre, a la gent del moviment obrer, ens cal continuar empenyent amb sindicalisme de classe i confederal com a eina, amb la mobilització als centres de treball i als barris, per posar fi a la precarietat, l’explotació laboral i buscar un món laboral que sigui sostenible, saludable i amb drets.

Articles relacionats

Darrers articles