The Billion Dollar Code, o la gran mentida de Silicon Valley

Del mateix autor

Silicon Valey, la meca del tecnocapitalisme contemporani, és una farsa. Es ven com l’exemple de l’emprenedoria, dels nois que van començar en un garatge a desenvolupar idees innovadores i que després es van convertir en grans magnats. Hippies que van deixar la carrera per pensar un món nou, un món en el que els ordinadors i les noves tecnologies farien d’aquest un món nou i més lliure, però que finalment van construir la gran distòpia tecnofetitxista en la que vivim avui. I no va ho van fer per un error, o perquè algun personatge malèfic fes de les seves, sinó perquè ells ja eren així, perquè van fer el seu negoci a base de robar o comprar a preu de saldos idees i innovacions d’altres. D’això va The Billion Dollar Code, de com Google va robar a una petita empresa alemanya la patent de l’algoritme del que avui coneixem com a Google Earth.

Són els anys 90 a Berlín, i un estudiant d’art, Joachim Sauter, vol desenvolupar un projecte d’art experimental: volar pel món i visitar les ciutats. Ell té uns coneixements molt limitats d’informàtica, però dona amb un programador excel·lent, i membre d’una organització de hackers berlinesos: Juri Müller. Aquests dos joves berlinesos s’alien per desenvolupar una idea revolucionària: anar a qualsevol lloc del món, per més recondit que sigui, des d’un ordinador. Així doncs, van a la cerca de finançament, i acaben parant a Deutsche Telekom, l’empresa pública alemanya de telecomunicacions que, per qüestions legals, està obligada a invertir en projectes d’innovació a Berlín. Aconsegueixen els diners, però amb una condició: tenir llest el producte per la Conferència de Kioto, que es celebraria un any després. 

Amb molts entrebancs aconsegueixen arribar a Kyoto, on l’invent, TerraVision, resulta ser tot un èxit que els acaba portant a fer la volta el món (de debò, no amb un ordinador), fins que van a parar a Silicon Valley. Allà es troben amb un paio molt enrotllat, un tal Brian Anderson que és el CEO de Silicon Graphics, una empresa de gran èxit que ha treballat per grans pel·lícules de ciència ficció. Brian Anderson és un senyor entranyable, un cap molt simpàtic, que porta una empres on hi ha pistes de bàsquet, màquines de cafè, i on tothom s’ho passa pipa treballant. Els protagonistes acaben encantats amb aquest home, fins al punt que en una rave hippies en Juri li explica totes les seves idees. Never Trust A Hippie no és una frase feta. Quan tornen a Alemanya, es troben amb un gran problema: Brian Anderson, que ara treballa per a Google, ha creat Google Earth, que és exactament el mateix que TerraVision.

I d’això va la sèrie, de com una gran corporació roba la patent d’una petita empresa, que ha estat finançada amb recursos públics, i que té una estratègia molt bona per robar patents i que ningú els pugui arribar a demandar. The Billion Dollar Code és una sèrie sobre una història real, sobre un judici que al final van acabar guanyant els dolents, i que explica en quina distòpia totalitària vivim. El concepte totalitarisme no fou més que un invent per assimilar nazisme i comunisme, buscant un envolcall amb el qual poder torturar la història fins que encaixés en el discurs estatunidenc de la guerra freda. Paradoxes de la història, és precisament el control que les grans corporacions com Google tenen sobre la nostra vida, les nostres dades i que fem en el dia a dia, el que més s’apropa al que seria el totalitarisme. Però això és una altra història.

Articles relacionats

Darrers articles