Una premonició de la Comuna: cap a un socialisme com a lliure associació dels treballadors

Del mateix autor

[1] 

El 17 d’abril es va publicar al Journal Officiel de la Commune un decret, adoptat el dia anterior, sobre la requisició de tallers abandonats. Introduït per Augustin Avrial, en nom de la Comissió de Treball i Intercanvi, es va adoptar al final de la reunió, gairebé sense debat. Les reunions de la Comuna són absorbides per la qüestió dels terminis dels deutes i de les lletres de canvi. El Decret del 16 d’abril es va denominar al Diari Oficial com el “decret de convocatòria dels sindicats obrers”.

Des de l’1 d’abril es crea la Comissió de Treball i Intercanvi, integrada en la seva majoria d’internacionals, i en la qual Léo Frankel juga un paper important (en serà el delegat el 20 d’abril). S’enfronta a una situació econòmica i social dramàtica, conseqüència tant del setge com del bloqueig organitzat pel govern de Versalles, que va donar lloc al tancament de molts tallers. Dels 600.000 treballadors registrats a París amb petits empresaris, només 114.000 tenen feina.

En la seva primera reunió, la comissió es va apoderar de nombrosos projectes, alguns dels quals exigien la requisició d’empreses: “Que hem de trucar als comerciants per carta i amenaçar-los amb requisició o fins i tot expropiació si no els reobren immediatament. Tallers impartint a sis hores de treball com a mínim al dia”. 

El 2 d’abril es van crear oficines d’informació municipals a cada districte, una mena de borsa de treball, que centralitzava les ofertes i sol·licituds de feina, en substitució de les antigues oficines d’ocupació supervisades per la policia, que remetien els sol·licitants a la bona voluntat (remunerada) dels empresaris .

És en aquest context que es va adoptar el decret de 16 d’abril [2].

Decret de 16 d’abril

La Comuna de París,

Considerant que una quantitat de tallers han estat abandonats pels qui els dirigeixen per a evadir el compliment de les seves obligacions cíviques i sense tenir en compte els interessos dels treballadors;

Considerant que a conseqüència d’aquest covard abandó, s’han interromput nombrosos treballs essencials per a la vida comunal i s’ha compromès l’existència dels treballadors

DECRETA:

Les cambres sindicals obreres són convocades amb la finalitat d’instituir una comissió de recerca que tingui per objectiu:

1.    Elaborar una estadística dels tallers abandonats, així com una avaluació de l’estat en què es troben i un inventari de les eines de treball que continguin.

2.    Presentar un informe establint les condicions pràctiques de la ràpida posada en funcionament d’aquests tallers, ja no pels desertors que els han abandonat, sinó per l’associació cooperativa dels obrers que estaven ocupats en ells. 

3.    Elaborar un projecte de constitució de societats cooperatives obreres.

4.    Constituir un tribunal d’arbitratge que haurà de pronunciar-se, quan es produeixi el retorn dels corresponents patrons, sobre les condicions de cessió definitiva dels tallers a les societats obreres i l’import de la indemnització que hauran d’abonar les societats als patrons.

Aquesta comissió de recerca haurà de remetre el seu informe a la Comissió Comunal de Treball i Intercanvi, haurà de presentar en el termini més breu, el projecte de decret que respongui als interessos de la Comuna i dels treballadors.

Comuna de Paris,  16 d’abril de 1871

Cap a l’autogestió socialista

Es tracta de “satisfer els interessos de la Comuna i dels treballadors”, permetent reiniciar les activitats econòmiques “essencials per a la vida municipal” i assegurant els mitjans d’existència dels treballadors.

Aquest decret només concerneix els tallers abandonats pels seus caps, que són considerats com a “desertors”, “per haver fugit de les obligacions cíviques i sense tenir en compte els interessos dels treballadors”. Quants n’hi ha? No ho sabem, ja que el propòsit de la investigació és precisament identificar-los.

També només es refereix a tallers petits i mitjans. No concerneix a empreses estatals o municipals, com ara Tabacs, fàbriques d’armes (Louvre) o la Impremta Nacional, que de fet estan “comunitzades”. Tampoc no concerneix a grans empreses com les fàbriques metal·lúrgiques de Cail a Grenelle o Gouin a Batignolles, que es protegeixen treballant al municipi (un projecte de decret que les concerneixi es presentarà el 4 de maig, però es mantindrà sense un seguiment) .

La comissió d’investigació tarda a formar-se, ja que no es reuneix fins al 18 de maig. Reuneix delegats de 42 associacions de producció obrera i 34 cambres sindicals. Però el temps s’acabava i, segons Jacques Rougerie, hi va haver menys d’una dotzena de requisicions efectives.

Però l’important és una altra cosa. El decret del 16 d’abril, un “decret de principis”, com l’anomenava Arthur Arnould, és important perquè dóna un impuls al moviment de les associacions de productors obrers. Aquests, que ja s’havien desenvolupat al final de l’Imperi, van trobar un nou impuls amb la Comuna.

El municipi no suprimeix la propietat privada, sinó que pretén fomentar la propietat dels treballadors petits, en el marc de les cooperatives de treballadors associats. L’objectiu és generalitzar l’associació de treballadors: “Promoure el desenvolupament d’associacions existents és provocar la formació de noves associacions i, per tant, treure la mà d’obra de l’explotació del capital, és alhora treure el treballador sota la influència dels capitalistes monàrquics ”. 

Davant la competència de les grans empreses privades, el comitè recomana afavorir les associacions obreres de producció per a la contractació pública, en particular per a equipament militar (armament, roba). Aquesta és, per exemple, la petició formulada pels treballadors de la guarnicioneria de la ciutat de París ( districte 17è): “Els delegats d’aquesta corporació demanen que en lloc de lliurar la feina de la guarnició a explotadors com Godillot et Cie, als mateixos treballadors que podrien formar associacions. “

Tot un moviment per crear associacions, esperonat pels sindicats, es desenvoluparà en diversos oficis: llauners, tipògrafs, sastres, entapissadors, serrallers, treballadors de cuir i pell, etc.

El significat profund del decret del 16 d’abril és, doncs, aquest moviment cap a un “socialisme d’associació”, que més endavant s’anomenarà autogestió, que, per l’extensió del paper de les corporacions i per la generalització de l’associació, transformar el cos social.

“Què ha de fer l’Estat per resoldre pacíficament la qüestió social, és a dir, per extingir l’antagonisme entre el capital i el treball? En primer lloc, creiem que correspon a l’Estat ajudar i facilitar el desenvolupament d’associacions corporatives, proporcionant-los els mitjans per adquirir les eines de treball. Ha d’incloure en la llei totes les mesures necessàries per a la protecció dels treballadors i garantir la seva execució”. 

Nota de la redacció de Realitat:

En la seva obra La Guerra civil a França, Marx va afirmar: “”La comuna va intentar abolir la propietat amb caràcter de classe, la qual fa de la feina de molts la riquesa d’uns pocs. Apuntava cap a l’expropiació dels expropiadors. Buscava fer de la propietat individual una veritat transformant els mitjans de producció, la terra i el capital -ara principalment concebuts com els mitjans d’explotació i esclavització de la feina- en instruments purs del treball lliure i associat. “

Considerem que quan escrivia això, Marx estava ben informat dels treballs i dels projectes de la Comissió de Treball de la Comna i, particularment de la visió del membre de la AIT i corresponsal de Marx, Léo Frankel.

Per a ampliar aquesta qüestió, a part del llibre de Jacques Rougérie es pot llegir l’article de Seongjin Jeong : El Comunismo de Marx como una Asociación de Individuos Libres: Una Revisión, descarregable a: https://marxismocritico.com/2017/11/29/el-comunismo-de-marx-como-una-asociacion-de-individuos-libres-una-revision/ 

Notes

[1]Text extret de: https://www.commune1871.org/la-commune-de-paris/histoire-de-la-commune/commune-1871-ephemeride/2-uncategorised/1207-commune-1871-ephemeride-16-avril-la-requisition-des-ateliers-abandonnes#nb1 

[2] Traducció d’Alejandro Andreassi.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles