Missatge de les ciutadanes al Comitè Executiu de la Comuna de París

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

El dimarts 11 d’abril es va celebrar una reunió de dones a un cafè del carrer del Temple amb l’objectiu d’organitzar comitès de dones a cada districte. Es tractava d’organitzar les ciutadanes decidides a donar suport i defensar la causa de la Comuna, ja sigui al servei d’ambulàncies o formant regularment cossos per construir barricades i lluitar-hi, si calia. 

A partir d’aquesta crida es varen crear comitès de dones a la majoria dels districtes. Aviat s’aprovaren els estatuts de la Unió de Dones per la Defensa de Paris i la cura dels ferits. En una altra notícia d’aquest mateix número de Realitat en publiquem una traducció. El títol d’aquest moviment és enganyós: si forma part de l’acció al costat dels comunistes, el moviment és essencialment de protesta i lluita pels drets de les dones. Com a tal, el podem considerar el primer moviment feminista estructurat del segle XIX.

Tingueren la iniciativa d’aquesta trobada, entre d’altres, Nathalie Le Mel, bretona, treballadora d’enquadernació de 44 anys, coneguda per haver liderat les vagues de 1864-65 amb Eugène Varlin i Élisabeth Dmitrieff, una intel·lectual russa de 20 anys. Membre de l’AIT i propera a Karl Marx, que havia arribat a París a principis de març de 1871, enviada per l’AIT. 

En la reunió de l’11 d’abril  es va aprovar un comunicat adreçat a la Comissió Executiva de la Comuna que fou publicat a diversos diaris, per exemple al Journal Officiel de 14 d’abril i a Le Cri du peuple de 16 d’abril. 

Heus ací el text: 

“Missatge de les ciutadanes al comitè executiu de la comuna de París

Tenint en compte:

Que és el deure i el dret de tots lluitar per la gran causa del poble, per la Revolució;

Que el perill és imminent i l’enemic és a les portes de París;

Que la unitat fa la força, en aquesta hora greu tots els esforços individuals s’han d’unir per formar una resistència de tota la població, a la qual res no s’hi pot resistir;

Que la comuna, que representa el principi que proclama l’aniquilació de tots els privilegis, de totes les desigualtats, es compromet a tenir en compte les reivindicacions justes de tota la població, sense distinció de sexe, distinció creada i mantinguda per la necessitat de crear un antagonisme en el que descansen els privilegis de les classes dirigents;

Que el triomf de la lluita actual – tenint com a objectiu suprimir els abusos i, en un futur proper, tota la renovació social que asseguri el regnat del treball i la justícia – té, en conseqüència, el mateix interès per a les ciutadanes que per als ciutadans;

Que la massacre dels defensors de París per part dels assassins de Versalles, enerva la massa de ciutadanes fins a l’extrem i les empeny a venjar-se;

Que un gran nombre de ciutadanes estan disposades, si l’enemic entra per les portes de París, a lluitar i vèncer o morir en defensa dels nostres drets comuns;

Que una organització seriosa, amb un component revolucionari i una força capaç de donar un suport eficaç i vigorós a la Comuna de París, només pot tenir èxit amb l’ajut i el suport del govern de la Comuna;

Per tant,

Les delegades de les ciutadanes de París demanen al comitè executiu de la comuna:

1r Donar l’ordre als ajuntaments perquè posin a disposició dels comitès de districte i del comitè central, instituïts per ciutadanes per a l’organització de la defensa de París, una sala als ajuntaments dels diferents districtes, o bé, si això no és possible, una sala separada on els comitès poden reunir-se permanentment;

2n Establir amb el mateix propòsit una gran sala on les ciutadanes puguin celebrar reunions públiques;

3r Que la comuna costegi les impressions de circulars, cartells i avisos que els esmentats comitès consideren necessaris publicar.

Per les ciutadanes delegades, membres del comitè central de ciutadanes:

Adélaïde Valentin, obrera; Noémie Colleuille, obrera; Marcand, obrera; Sophie Graix, obrera; Joséphine Pratt, obrera; Céline Delvainquier, obrera; Aimée Delvainquier, obrera; Elisabeth Dmitrieff”. [1]

Notes

[1] Traducció de Paul Charbonneau. Nota editorial: Joan Tafalla.

Fonts

http://commune1871-rougerie.fr/les-femmes-de-1871%2Cfr%2C8%2C58.html 

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah