Reproduïm a continuació la nota introductòria del llibre de Manuel Sacristán Escrits sobre ecologisme, pacifisme i comunisme, que es presentarà a Laie Llibreria Cafè el pròxim dimecres 4 de novembre a les 19 hores.
Lector, lectora,
La traducció catalana d’escrits de Manuel Sacristán (1925-1985) sobre ecologisme, pacifisme i comunisme és un dels fruits d’un conjunt d’activitats de difusió arreu de Catalunya de la vida i obra d’aquest destacat pensador revolucionari amb motiu del centenari del seu naixement.
Aquesta edició, en afegir-se als seus textos fins ara publicats en llengua catalana, “és una bona notícia per a tots els que s’alegren que els pobles i llurs llengües visquin i treguin florida”, com va escriure Sacristán el 1983 en el seu pròleg a la traducció catalana del primer volum de El Capital.
Fins ara, bona part de les aportacions teòriques i polítiques de Manuel Sacristán aparegudes en llengua catalana ho van ser a les publicacions del PSUC a la clandestinitat, principalment a Nous Horitzons, a més d’algunes entrevistes als òrgans escrits de la Joventut Comunista de Catalunya, com Jove Guàrdia i Jovent. Cal fer esment també a les seves valuoses i reconegudes contribucions literàries, com el pròleg al recull de l’obra poètica de Joan Brossa Poesia rasa. Tria de llibres (1943-1959), publicat el 1969 i sobre el qual Miquel Martí i Pol li va fer una entrevista al nº 97 de la revista Oriflama, el juliol de 1970. I el pròleg al poemari de Raimon Poemes i Cançons, de 1973 (1). La selecció dels escrits reunits en aquest volum està distribuïda en tres blocs temàtics: l’ecologisme, el pacifisme i el comunisme. En cadascun d’aquests centres d’interès els textos, publicats en la seva integritat, estan ordenats cronològicament segons la seva data de redacció.
La seva lectura anirà mostrant el grau d’interrelació entre aquests temes i d’altres com la qüestió social, el feminisme o els drets dels pobles i les persones a la seva lliure determinació, aspectes tots ells cabdals de l’actual crisi civilitzatòria, cada cop més profunda, i de la necessitat de superar-la des d’una proposta col·lectiva audaç, sòlida i engrescadora, capaç de derrotar la barbàrie imperant i fer realitat l’aspiració de l’altre món que sabem possible, el d’una Humanitat justa i lliure en una Terra habitable.
No cal dir que aquesta selecció temàtica només obre una finestra a una petita part de les reflexions i contribucions filosòfiques, científiques, polítiques i literàries de Sacristán que mereixen la nostra atenció. Perquè Manuel Sacristán, a més d’un revolucionari comunista, ha estat un Mestre. Un mestre intel·lectual, ètic i polític. Un mestre capaç d’interessar a qui s’acosti per primer cop als seus escrits, i que ha tingut un paper cabdal en les trajectòries d’altres que el vàrem conèixer i tractar en vida.
Llegir-lo avui per primer cop, o revisitar-lo de nou, ajuda a obrir horitzons, constatar anticipacions, consolidar conviccions i actualitzar-les en una nova època, plena de dubtes i replegaments, de vells i nous reptes. El seu mestratge pot constituir una brúixola i un estímul rellevant, a incorporar al d’altres persones amb les quals caminem o hem caminat plegats compartint reflexions, lluites i esperances –en el meu cas Paco Fernández Buey, Julio Anguita i Hugo Chávez, entre d’altres-.
El pensament de Manuel Sacristán, tanmateix, no ha donat lloc, per sort, a una secta compacta i tancada de “sacristanistes”. El seu llegat és ben palès en les aportacions posteriors de Paco Fernández Buey, Joaquim Sempere, Enric Tello o Jorge Reichmann, per citar-ne alguns dels més destacats al meu parer. I el conjunt de la seva obra segueix emergint al nostre abast gràcies a la tasca incansable de prospecció i edició de Salvador López Arnal, ben acompanyat per altres persones com Jordi Mir o José Sarrión.
Voldria deixar constància també en aquestes línies del meu agraïment i del de la Fundació Neus Català, impulsora d’aquesta edició, a Vera Sacristán Adinolfi per l’acompanyament fet a aquesta proposta editorial. També a l’editorial Icària per la seva disposició a acollir-la. Aquesta editorial ja va editar els anys vuitanta, entre març de 1983 i desembre de 1985, els quatre volums d’escrits de Sacristán publicats sota el nom escollit per ell mateix de Panfletos i Materiales (volums avui descatalogats i de lliure accés a la Biblioteca Virtual de l’Arxiu Josep Serradell). També va editar amb posterioritat, el març de 1987, un recull d’escrits sobre ecologisme, pacifisme i política alternativa, avui exhaurit i publicat de nou l’any 2025 a l’editorial El Viejo Topo.
Ara, un temps després de l’edició del llibre Giulia Adinolfi. Entre mujeres, l’octubre de 2025, veu la llum al seu costat i també a Icària aquest recull d’escrits del seu company de vida, Manuel Sacristán. Connectar els textos de la Giulia amb els del Manolo ens pot aportar una interessant mirada anticipatòria als problemes i els reptes que tenim avui davant nostre.
Per no allargar més aquesta petita nota introductòria, només m’agradaria expressar un desig: que la lectura i la reflexió sobre aquests escrits de Manuel Sacristán ens ajudin a ser millors, a pensar més bé i a donar-nos raons i força moral per seguir treballant perquè els nostres somnis d’avui siguin les realitats de demà. I acabar recordant uns dels versos catalans que més m’agraden i que em semblen tan pertinents avui, del poema de l’enyorat Miquel Martí i Pol Ara mateix: “Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.”
Notes:
- El portal Manuel Sacristan. L’actualitat del seu pensament (https://sacristan.cat/ ) i el monogràfic sobre el Centenari de Sacristán (https://www.realitat.cat/monografics/centenari-manuel-sacristan/ ) publicat pel setmanari digital La Realitat, òrgan d’ expressió dels Comunistes de Catalunya, aporten alguns textos més de Manuel Sacristán en català així com alguns articles, vídeos i enllaços d’interès sobre la seva vida i obra.
