Manifest del Comitè Central dels vint districtes

Del mateix autor

La sobirania del sufragi universal, que es manté sempre amo de si mateix[1][2]

París amb la revolució del 18 de març, amb l’esforç espontani i valent de la seva guàrdia nacional, ha recuperat la seva autonomia, és a dir, el dret a organitzar la seva força pública, la seva la policia i la seva administració financera.

L’endemà de la cruenta i desastrosa derrota que acaba de patir França, com a càstig per setanta anys d’imperi, monarquia, reacció clerical, parlamentària, autoritària i centralitzadora, la nostra pàtria fa front, ressuscita, comença una nova vida i reprèn la tradició de les velles comunes de la Revolució Francesa, les que li van donar la victòria, les que es van guanyar el respecte i la simpatia de les nacions en el passat i les que li donaran independència, riquesa, glòria pacífica i amor als pobles en el futur.

Mai una hora ha sigut més solemne. Aquesta revolució, que van començar els nostres pares amb tanta abnegació i heroisme per part dels artesans de l’edat mitjana, que va costar la vida de tants herois gloriosos o obscurs, es consumarà sense lluita cruenta, per l’omnipotència de la voluntat popular que decidirà sobiranament dipositant la seva papereta a l’urna.

Per assegurar el triomf de la idea revolucionària i comunal, la qual busquem que es compleixi pacíficament, és important determinar els seus principis generals i formular el programa que els vostres representants hauran de dur a terme i defensar.

La comuna és la base de qualsevol estat polític, de la mateixa manera que la família és l’embrió de les societats.

Ha de ser autònoma, és a dir, governar-se i administrar-se segons el seu esperit, les seves tradicions i les seves necessitats. Ha d’existir com a persona jurídica que conserva dins del grup polític, nacional i federal, tota la seva llibertat, el seu caràcter propi, la seva sobirania completa, com l’individu al centre de la ciutat. [3]

Per garantir el desenvolupament econòmic, la independència i la seguretat, nacional i territorial més amplis, pot i ha d’associar-se, és a dir federar-se, amb altres comunes o associació de comunes que formen la nació. Pot triar, com a criteris per a formar-la,  entre les afinitats de raça, idioma, ubicació geogràfica, comunitat de records, relació i interessos.

L’autonomia de la comuna garanteix al ciutadà la llibertat, l’ordre a la ciutat i la federació de totes les comunes augmenta, per reciprocitat, la força, la riquesa, les oportunitats i els recursos de cadascuna d’elles, aprofitant l’esforç de totes.

És aquesta la idea comunal que es persegueix des del segle XII, afirmada per la moral, la llei i la ciència, que acaba de triomfar el 18 de març de 1871.

Implica, com a força política, la República, l’única compatible amb la llibertat i sobirania popular.

La més completa llibertat per parlar, escriure, reunir-se i associar-se.

El respecte per l’individu i la inviolabilitat del seu pensament.

La sobirania del sufragi universal, que es manté sempre amo de si mateix, i que pot ser convocat i manifestar-se incessantment.

El principi d’elecció aplicat a tots els funcionaris o magistrats.

La responsabilitat dels representants i, en conseqüència, la seva revocabilitat permanent.

El mandat imperatiu, és a dir, especificant i limitant el poder i la missió del representant. 

Pel que fa a París, aquest mandat es pot determinar de la següent manera:

Reorganització immediata dels districtes de la ciutat segons la situació industrial i comercial de cada barri. 

Autonomia de la Guàrdia Nacional, formada per tots els votants, nomenant tots els seus líders i el seu estat major, conservant l’organització civil i federativa representada pel Comitè Central, i a la qual la Revolució del 18 de març deu el seu triomf. 

Supressió de la prefectura de policia. Vigilància de la ciutat exercida per la Guàrdia nacional sota les ordres immediates de la comuna. 

Supressió, quant a París, de l’exèrcit permanent, tant perillós per a la llibertat cívica com onerós per a l’economia social. 

Una organització financera que permeti a la ciutat de París disposar plenament i lliurement del seu pressupost, subjecte a una quota contributiva segons els serveis rebuts.

Supressió de totes les subvencions a favor dels cultes, teatres o premsa. 

Propagació de l’ensenyament laic integral, professional, que conciliï la llibertat de consciència, els interessos i els drets de l’infant amb llibertat i drets del pare de la família.

Inici immediat d’una investigació àmplia, establint la responsabilitat dels càrrecs públics en els desastres que acaben de desbordar França; especificant la situació financera, comercial i industrial de la ciutat, el capital i les forces a la seva disposició, els recursos de què pot utilitzar i proporcionant els elements d’una liquidació general i amistosa necessària per esborrar els endarreriments en els pagaments i reconstruir el crèdit. 

Organització d’un sistema d’assegurances comunals contra riscos socials, inclòs l’atur i la fallida.

Cerca incessant i assídua dels mitjans més adequats per proporcionar al productor el capital, l’instrument del treball, dels mercats i del crèdit, per acabar per sempre amb el treball assalariat i l’horrible pauperisme, per tal d’evitar per sempre el retorn de demandes cruentes i guerres civils, que en són les conseqüències fatals.

Aquest és el mandat que donem i que us demanem a vosaltres, ciutadans, que doneu als vostres càrrecs electes. Si ho compleixen com cal, amb intel·ligència i fidelitat, París esdevindrà per la radiant i fraterna Revolució del 18 de març, la més lliure i lliure feliç d’entre totes les ciutats, no només la capital de França, sinó la capital del món.

Depèn de vosaltres, ciutadans, consumar pacíficament amb l’orgull i la calma de la sobirania, l’acte que potser serà el més gran que ha de veure el segle i que ha vist la història, anant a dipositar a les urnes la papereta que confirmarà la vostra capacitat, la vostra ideal, la vostra força.

Per i per a la delegació del Comitè dels vint districtes:

PIERRE DENIS, DUPAS, LEFRANCAIS, EDOURD ROULLIER, JULES VALLES.

publicat per Le Cri du Peuple el dilluns 27 de març de 1871

Notes

[1] Publicat al diari de Jules Vallès, Le cri du peuple, 27 de març de 1871. Extret de: Jean Dautry et Lucien Scheler, Le Comité Central des vingt arrondissements de Paris (septiembre 1870-1871), Paris, Les Editions Sociales, 1960, pp. -235-239. Traducció de Paul Charbonneau

[2] La declaració es publicà sense cap títol a Le cri du peuple.  El títol ha estat posat per redacció de Realitat reproduint una frase que ens sembla clau del propi manifest.

[3] Important ressaltar que els redactors usen el mot “cité” i no pas “ville”. Una distinció usual en el vocabulari del republicanisme.

Author

Articles relacionats

Darrers articles