Aquesta matinada, el tam-tam dels camarades em fa arribar la trista notícia: ha mort en Juan Navarro. Un cop de puny directe a cara, un nus de dolor a la boca de l’estómac….
Una commoció recorre les xarxes, els “whatsapps”, les telefonades… un primer desmentit ens proporciona una trista, breu, pessimista i obstinada esperança. Poc després… la fatal confirmació. Ens hem de conformar a viure la resta dels nostres dies sense la teva càlida, obstinada, lluitadora saviesa, Juan.
Sempre recordaré la màxima em va dir un dia: “.camarada, siempre hay que llevar el paso corto, però la mirada debe ser larga”. Quanta consciència de classe acumulada darrere d’aquesta expressió! Quanta experiència de vida i de lluita que no s’hauria de perdre en la fosa comuna del temps!
La penúltima vegada que ens vàrem veure va ser a l’enterrament del seu amic i camarada José Angulo “Merino”, de Cerdanyola. Quants combats, quants riscos, quants riures havien fet, passat, viscut junts! Els camarades havien organitzat un transport per a fer possible que ell, que en Lluis Romero, i que en Francisco Liñán, poguessin donar el darrer comiat al camarada. Un dia trist, ple de promeses de retrobaments que ja no seran possibles.
Regiro les entranyes de l’ordinador i trobo el vídeo de la seva intervenció que, des de la taula vaig gravar en l’acte commemoratiu del 200 aniversari del naixement de Karl Marx, celebrat a la Via Júlia de Barcelona el dia 5 de maig de 2018. Són dos minuts de lliçó de vida.
Primer vídeo
Regirant encara més, trobo cinc minuts d’una altra intervenció seva en el torn d’intervencions del públic posterior a la presentació d’un llibre que en el Casal Tres Voltes Rebel de Nou Barris el 15 de novembre de 2013. Encara cinc minuts de lliçons de vida.
Segon vídeo
Si heu escoltat ambdues intervencions potser estareu d’acord amb mi si us dic que perdre quelcom més que un excel·lent, fraternal, obstinat company de lluita. Acabem de perdre allò que Antonio Gramsci anomenà: “un mestre de vida”.
Juan, pas curt, mirada llarga. Tractarem de recollir de les teves mans la torxa que mai no vas deixar caure i seguirem el llarg camí que ens menarà a l’emancipació del treball i de la resta de la humanitat!
