Array

100 propostes per enfortir les lluites de la joventut. Breu crònica del III Congrés de la JCC.

Del mateix autor


Redacció

La Joventut Comunista de Catalunya va celebrar el passat cap de setmana el seu III Congrés. Tot i estar travessat per la pandèmia, i les dificultats i obstacles que hi suma la situació, la cita es va celebrar amb les mesures de prevenció pertinents i va resultar un èxit. Després de la cloenda vam parlar una estona amb l’Ismael Benito, reelegit Secretari General, que fa una valoració molt positiva dels debats que ha tingut l’organització juvenil durant aquests mesos. Per a l’Ismael, en aquest Congrés s’ha arribat a un nivell superior de concreció en els debats, “no només respecte al cicle anterior, sinó a etapes anteriors a la fundació de la organització, sobretot pel que fa a com fèiem els debats”. Ens comenta. amb raó, que abans “hi havia un excessiu debat sobre l’anàlisi però faltava un debat sobre propostes concretes, de propostes programàtiques per una banda, i de propostes estratègiques i organitzatives, de què fer en definitiva”. En l’anterior Congrés, ens diu, “és cert que vam començar amb aquesta nova dinàmica, vam elaborar, debatre i aprovar un Manifest-Programa que ha servit de base per aquest III Congrés, on hi havia una part d’anàlisi molt bona que continua vigent, però l’hem dotat de propostes programàtiques molt més concretes”. El resultat: més de 100 propostes programàtiques per una vida digna per a la joventut de classe treballadora.

Entre el centenar de propostes hi figuren el model d’universitats, amb una aposta per una universitat pública i gratuïta, i per tant d’accés per a tothom. També hi són presents propostes com la regulació dels preus del lloguer, amb l’objectiu d’abaratir-los i facilitar l’emancipació juvenil -una missió impossible ara mateix-. Per aconseguir-ho, és imprescindible que el lloguer sigui una opció estable, assenyala Ismael Benito. , La implementació de protocols efectius per combatre la LGTBfòbia als centres educatius és una de les propostes que també s’han incorporat en el Manifest-Programa, i que s’impulsaran a través dels referents estudiantils de la JCC, per tal que els es treballi des de la prevenció i la formació.

Uns dels debats principals d’aquest document, que ara està al forn amb les esmenes aprovades i que es publicarà en uns mesos, han estat el fet nacional i la política d’aliances. “Hem reafirmat la nostra aposta per una República Catalana, que el poble català pugui exercir el dret a l’autodeterminació”, afirma el Secretari General de la Joventut Comunista. En aquest procés, explica, “nosaltres apostem nítidament per la confederació d’aquesta República amb la resta de pobles d’Espanya”. En la política d’aliances, comenta, “apostem per la construcció d’un front democràtic i social, que aglutini el màxim d’actors del sobiranisme popular”. Això cal fer-ho, segons l’Ismael, “defugint de receptes anteriors que només volien unir o bé el que vindria a ser l’espai hereu del PSUC, o bé únicament les forces independentistes. Superar aquests espais és necessari per construir un espai polític de majories.”

Una qüestió que no podia faltar en la discussió congressual és l’emergència climàtica. La JCC s’ha emplaçat a tenir un debat profund, més enllà de simples consignes o de la bona voluntat. Per això han acordat convocar una Conferència sobre la qüestió, que tindrà primer una fase de formació que afavorirà una anàlisi d’un abast major i la concreció de propostes per combatre aquesta amenaça. I no només es tracta de parlar i parlar, sinó que la Joventut Comunista s’ha posat deures per passar a l’acció i implicar-se més en els moviments ecologistes. Per això, entre els canvis que ha portat aquest Congrés hi són els que s’han fet en l’estructura organitzativa. Així doncs, s’ha fet una revisió interna per centrar els esforços en la implicació del jovent comunista en les lluites de la joventut. Això es farà a través de les àrees, que seran espais transversals de coordinació en àmbits específics de lluita. Per tant, a les ja clàssiques de moviment obrer, moviment estudiantil o feminisme revolucionari, se li sumaran altres com la d’accés a l’habitatge, la lluita ecologista, LGTB i la solidaritat internacionalista. Pel que fa a aquesta darrera, la Joventut Comunista vol organitzar brigades per a que el jovent conegui en primera persona la realitat dels països que viuen sota l’amenaça de l’imperialisme.

El Congrés va comptar amb les intervencions d’organitzacions com la JCP de Portugal, la UJCE d’Espanya, la Federació Mundial de la Joventut Democràtica, i les salutacions de camarades de França, Turquia, Líban i Veneçuela, així com joventuts polítiques catalanes com Jovent Republicà, JSUC, La Forja-Jovent Revolucionari. També hi van ser sindicats com l’Associació d’Estudiants Progressistes o Acció Jove-Joves de CCOO, el col·lectiu LGTB Sinvergüenza, el Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. El Congrés va acabar amb una Joventut Comunista enfortida i millor preparada per a la lluita de la joventut de classe treballadora.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles