Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

La sentència de les banderes (segona part).

Del mateix autor


Olaya Lourdes Checa

Recentment la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem (TS) va dictar la sentència que anul·la l’acord del Ple de l’Ajuntament de Tenerife que ordenava que la bandera de les Illes Canàries amb set estels verds onegés al balcó de l’Ajuntament el dia 22 d’octubre de 2016.

Aquesta sentència va més enllà d’allò que havien pronunciat en ocasions anteriors, donat que no només indica que al balcó de l’Ajuntament no es pot colocar cap bandera que no siguin les oficials de la Comunitat i l’Ajuntament al costat de l’espanyola, sinó que a més, disposa que no es pot colocar ni a prop d’edifici públic, ni a l’espai públic, com pot ser la plaça de l’ajuntament, encara que sigui allunyada de la façana o a l’altra banda de la plaça. És a dir, gairebé no hi ha lloc públic a on es pugui colocar cap ensenya.

Sentències anteriors com les que feien referència a la col·locació de la bandera republicana a l’Ajuntament de Miranda de Ebro o la de l’Ajuntament de Donostia, restringien a l’edifici públic la declaració d’infracció legal i per tant ordenar la seva retirada (sentències de 29/10/15 del TSJCyL i 29/9/14 del TSJPV). Sempre es parlava d’institucions públiques i d’edificis públics, ara el TS ja amplia la prohibició als espais al voltant dels edificis.

De la mateixa manera, també es limitava la prohibició a les institucions públiques, però es va fer un pas més, quan la Delegada del Govern va prohibir l’entrada de banderes estelades als aficionats del Barça en una final de la Copa del Rei de futbol i els jutges denegaven l’empar constitucional per preservar el dret a la lliure expressió al Club de futbol, al·legant que no és un subjecte tributari de drets fonamentals.

Així mateix, pretendre inhabilitar al President de la Generalitat per no retirar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, dona llum de la dimensió de les restriccions a la democràcia.

Com veiem, el dret a la lliure expressió cada cop està més lluny de la protecció, ans al contrari, les retallades dels drets fonamentals semblen ben emparades judicialment.

Articles relacionats

Darrers articles