“La presó és una trituradora d’éssers humans, feta per anul·lar-los i despullar-los de la seva identitat.” Entrevista a l’Elena Ortega, mare de l’Alfon

Del mateix autor

Laura Rozalén

Aquest mes de juny s’han complert cinc anys que Alfonso Fernández Ortega, l’Alfon, va entrar a la presó arran de la vaga general de 2012. Fa cinc anys d’una tarda en què va ser detingut a la Parròquia de San Carlos Borromeo de Vallecas, malgrat la mobilització de les veïnes i activistes. Des de La Realitat hem volgut parlar amb l’Elena Ortega, mare de l’Alfon, per a conèixer el cas.

De què estava acusat l’Alfon?

Va ser acusat de portar una bossa amb un artefacte, un fet que ell sempre ha rebutjat i que els partits d’esquerres i les organitzacions antifeixistes han interpretat com a un muntatge policial per tal de restringir el dret de vaga i manifestació.

El dia que es va detenir l’Alfon es va fer un mur humà per acompanyar-lo. Podries explicar-me per què es va decidir fer aquesta acció i què hi volíeu representar?

La Plataforma por la Libertad de Alfon es va crear durant els dies posteriors a la seva detenció, realitzada el 14 de novembre de 2012, i estava formada per organitzacions socials, polítiques, sindicals i veïnals del barri de Vallecas i d’altres barris i pobles de Madrid. Es va decidir dur a terme una campanya molt intensa, inicialment, per treure’l de la presó preventiva mentre estava a l’espera del judici, fet que es va aconseguir després d’estar 56 dies de presó a Soto del Real en Règim FIES3. La Plataforma va sostenir, posteriorment, accions per denunciar la repressió, persecució i criminalització que tenia lloc a tot l’Estat vers les protestes socials i els muntatges policials, mediàtics i judicials. Va dur a terme aquesta tasca de forma continuada, també durant el dia del judici de l’Alfon, el novembre de 2014, i quan va sortir la sentència, el gener de 2015. L’Audiència Provincial de Madrid va fixar quatre anys de presó i, després, el Tribunal Suprem, on s’havia presentat un recurs, va ratificar la condemna.

Sense donar-li cap termini per ingressar voluntàriament a presó es va posar l’Alfon en cerca i captura. Pretenien humiliar-lo i treure’l de casa sol, esposat, i vam decidir que volíem acompanyar-lo i abrigar-lo, mostrar la solidaritat del barri i convertir la seva criminalització en un acte de protesta social i de dissidència contra el Règim i el sistema. L’Alfon es va entregar a la Parròquia de San Carlos de Borromeo, rodejat per un mur humà sota el lema “Alfon somos todxs”. Es va aconseguir que l’Alfon entrés a presó amb el cap ben alt, amb l’orgull del seu barri i de la seva classe i amb dignitat, i vam mostrar a la societat que ell és un pres polític.

Com ha sigut el llarg procés posterior a la seva detenció? Què ha suposat per vosaltres, la seva família?

Per nosaltres, a més del dolor i del patiment que hem sofert, pel que ens han fet passar per tenir-lo segrestat, apartat de les persones que estima, ha sigut una experiència de lluita intensa, una prioritat en les nostres vides. Ho hem viscut junt amb els seus veïns i veïnes i els nostres amics i companys i companyes. Per nosaltres ha suposat mantenir un pres fort des de fora de la presó i denunciar el Règim FIES fins a aconseguir que se li retirés, després d’un any.

Durant l’espera a què anés a judici i mentre esperàvem la sentència hem hagut d’anar a signar cada setmana als jutjats, a més de les despeses judicials que ha suposat el procés, que hem sufragat gràcies a les activitats de suport realitzades, com ara concerts, donacions, xerrades i un llarg etcètera. Es van fer per a la caixa de resistència que vam crear. També hem organitzat i/o participat en rodes de premsa, concentracions en l’àmbit estatal i internacional, manifestacions…

Nosaltres sempre diem que han aconseguit fer-nos més savis i forts, ja que sabem de primera mà com funcionen el clavegueram de l’Estat i com es tortura a les seves masmorres sense cap mena de respecte cap als Drets Humans. També hem après què és la solidaritat per resistir. La presó és una trituradora d’éssers humans, feta per anul·lar-los i despullar-los de la seva identitat. És imprescindible tenir un entorn que et doni suport des del punt de vista econòmic i emocional per tal que no ho aconsegueixin, ja que a la presó hi estan fonamentalment persones pobres, migrants i presos polítics.

Heu rebut suport de molts col·lectius i persones anònimes. Quina importància creus que ha tingut i que té aquest suport en el cas de l’Alfon?

El suport i la solidaritat és fonamental per a resistir. L’Alfon ha rebut centenars de cartes a escala estatal i internacional. Els sindicats de classe combatius i moltes persones anònimes s’han fet càrrec cada setmana el peculi. Desenes de persones, amics i familiars l’han visitat a la presó. El seu advocat, Erlantz Ibarrond, sempre ha estat disponible per assistir-lo i visitar-lo, igual que Javier Baeza, el rector de l’Església San Carlos Borromeo. Hem aconseguit mantenir-lo informat en tot moment dels tràmits judicials i de tot el que passava fora de la presó, com ara, de les accions en les quals participàvem i que organitzàvem, malgrat les escasses, cares i breus trucades que es permeten als presos, les visites dels diumenges de 30 minuts a través dels vidres o el VIS familiar mensual. Ho fèiem amb la fi de què la presó no aconseguís aïllar-lo i apartar-lo dels seus. Alfon, per altra banda, ha aprofitat per formar-se intel·lectualment. Ha estudiat, ha sigut rigorós amb les seves rutines i, fins i tot, va arribar a crear un grup de rock amb altres companys, “Ruina Montium”, fent un concert a la presó de Navalcarnero.

Fa tot just ara cinc anys de la detenció de l’Alfon. ¿En quina situació es troba ara el seu cas?

Actualment es troba en llibertat condicional.

Com està el teu fill ara? Quines empremtes li ha deixat i li està deixant el procés que ha viscut?

Alfon és fort, madur i serè, ha estudiat a la presó la carrera d’Educació Social amb el fi de donar suport a menors en situació de risc i exclusió social. S’ha reafirmat ideològicament i ha après que rendir-se no és una opció, que només amb organització, compromís i lluita aconseguirem avançar en la justícia social.

Després de viure de primera mà el cas del teu fill, creus que la justícia és igual per a tothom?

Està clar que no. Persones com nosaltres no tenim amics influents a les judicatures, no es respecten els nostres drets, els mitjans ens criminalitzen i convivim amb violència i abús policial, tortures i muntatges, de forma constant. La justícia és una eina del Règim i del sistema per reprimir i impedir la contestació i la protesta social i sostenir i mantenir els privilegis i les propietats de la classe dominant.

Articles relacionats

Darrers articles