Entrevista a Chauncey K. Robinson (@MsChaunceyKR), periodista i responsable de xarxes socials al diari socialista i comunista dels EUA People’s World, sobre les mobilitzacions actuals per l’assassinat de George Floyd i les perspectives polítiques pels propers mesos.
Durant els darrers anys hem estat testimonis de grans manifestacions i esclats populars d’indignació pel sexisme, les massacres escolars i la violència policial racista, però en aquestes protestes recents a més han enviat l’exèrcit per a reprimir-les. Quines diferències hi ha entre les mobilitzacions actuals i les anteriors?
Crec que tot el que passa a la història està connectat. No crec que les protestes recents estiguin separades de les grans protestes que han tingut lloc en els darrers anys, en particular quan es tracta de Black Lives Matter i contra la violència policial cap les persones negres. Aquestes protestes recents s’alimenten de les protestes ocorregudes en llocs com Ferguson, on la gent va sortir al carrer per demanar justícia per a Mike Brown i altres casos d’assassinat similars.
El que veiem és una expansió de les demandes realitzades en èpoques anteriors. La gent ja no demana que es resolgui un cas (judicialment, N. del E.), sinó que ara van a per l’estructura de tot un sistema. És la primera vegada que crec que s’ha tractat la qüestió de reduir el finançament de la policia, abolir-la i altres sentiments similars que es donen a la premsa general.
Aquesta és la diferència principal. Les comunitats estan proposant demandes molt concretes en matèria de conducta i gestió policial que realment els nostres representants electes poden aplicar.
Pel que fa a la violència policial, serà suficient una condemna per aturar les protestes? Què demanen els manifestants?
No serà suficient una sentència de presó. No es tracta d’alguns mals policies. Es tracta d’un sistema en marxa que considera les persones negres com a sospitoses primer i humans segon. Es tracta d’un sistema amb agents d’ordre (policia) que no estan a les comunitats de gent treballadora per protegir-la, sinó per intimidar-los i maltractar-los.
En el passat hem vist com alguns policies eren jutjats i altres no. Alguns policies maten gent i el major càstig que reben és una feina d’oficina amb un salari complet I A MÉS primes. Això es deu al fet que existeix un sistema que protegeix el comportament de la policia i deixa vulnerables les comunitats més marginades.
La gent, sobretot la gent negra, està farta d’això. Ja tenim una pandèmia que afecta les persones negres a un ritme desproporcionat i, a més, encara ens hem de preocupar de si morim a mans de la policia. És injust i cal canviar alguna cosa a nivell sistèmic.
És el que s’està exigint. És més gran que George Floyd. El seu assassinat forma part d’un gran trencaclosques de corrupció, racisme i cobdícia capitalista que posa els beneficis per sobre de les persones.
Molts mitjans de comunicació reprodueixen la idea que la política i la societat nord-americanes s’han polaritzat a causa de la campanya de Donald Trump el 2016 i encara més després de les seves eleccions. Això lògicament porta a la conclusió que el país es troba en la situació actual per culpa de la seva presidència. Trump és la causa o el símptoma?
Trump és el símptoma, no la causa. És un símbol de tots els mals de la societat capitalista que posa els beneficis per davant de les persones. Un sistema que es preocupa més per la borsa que les 100.000 morts produïdes per causa de la COVID 19 en qüestió de mesos.
Aquesta idea de posar els beneficis dels rics per davant de la salut de les persones treballadores no va començar per Donald Trump. Basar-se en el racisme i la xenofòbia com a estratègia de campanya per dividir la nació tampoc no és una cosa inventada per Donald Trump. Està imitant presidents del passat com Nixon i Reagan. Està aplicant el mateix guió feixista que existia molt abans que Donald Trump fos votat al càrrec.
Sembla que Trump està ressuscitant la mateixa estratègia racista que Richard Nixon el 1968, amb demostracions de força com l’operació mediàtica a l’Església de St. John de Washington. Mentrestant, el Partit Demòcrata i el seu candidat, Joe Biden, semblen aclaparats per les protestes. Què opines sobre les properes eleccions presidencials?
Donald Trump l’1 de juny de 2020, fent-se una foto a l’Església de St. John amb una bíblia, a l’altra banda de la Plaça Lafayette de Washington on es troba la Casa Blanca. Per creuar la plaça la policia va desallotjar de manera violenta els manifestants.
Crec que la gent treballadora ha de mirar-se les properes eleccions de manera estratègica. Biden no és un candidat perfecte. Però el nostre objectiu ha de ser aconseguir situar la gent treballadora en una posició on puguem empènyer qui presideixi cap als objectius reals de progrés que es necessiten. Trump és feixista. Ha mostrat de forma clara i notòria que continuarà governant de la mateixa manera que els darrers quatre anys.
Si Trump no es derrotat al novembre, la gent treballadora –en particular les comunitats de color, les dones i els grups marginats– continuaran sent l’objectiu dels seus atacs polítics. Pitjor no és millor per a la revolució i el progrés. Pitjor és simplement pitjor. Necessitem un vot estratègic per situar-nos en una posició millor per impulsar el canvi.
No només per a les eleccions presidencials, sinó per altres eleccions a tot el país. Les persones se centren sovint en les eleccions presidencials, però també hi ha altres càrrecs electes molt importants que també necessiten la nostra atenció.
L’elecció d’Alexandria Ocasio-Cortez el 2018 i la candidatura de Bernie Sanders el 2019 han atret l’atenció del jovent nord-americà cap al socialisme i l’interès de l’esquerra europea, però aquí a Europa encara hi ha un gran desconeixement sobre l’esquerra i els moviments populars als Estats Units. Quina és la situació i les perspectives actuals del socialisme, el comunisme i les lluites populars?
La situació actual és que la gent està més galvanitzada per al canvi els darrers anys. Busquen respostes sobre per què la pobresa és tan rampant i els mals de la societat continuen creixent. Fa cosa d’un any va sortir un estudi que mostrava que molta gent s’obre a la idea del socialisme. La gent es fa preguntes i volen anàlisis d’un sistema opressiu.
El públic del People’s World ha crescut significativament al llarg dels anys a mesura que la gent se sent més atreta per l’anàlisi des del punt de vista de la classe treballadora i amb la teoria marxista. La gent sovint sap que les coses estan malament, però també volen esbrinar com millorar-les i com s’hi poden implicar. És aquí on entra en joc el People’s World.
Així mateix, el People’s World manté estrets vincles amb altres organitzacions que han experimentat un creixement de la militància en el període recent. El Partit Comunista dels Estats Units d’Amèrica, una d’aquestes organitzacions, ha incrementat les seves afiliacions. També més joves busquen maneres d’involucrar-se en sindicats i s’adonen que el moviment obrer organitzat és la millor eina per exigir millors sous.
És un moment de transformació als Estats Units ara mateix, però ara mateix s’ha de fer molta feina perquè hi hagi un progrés real. Tinc l’esperança que aquest progrés és possible, però no serà fàcil.
