Pots conèixer més sobre Neus Català a
www.neuscatala.cat
Neus!
Avui fa un any que ens vas deixar! Des de llavors, sobretot pels que més et coneixíem i estimàvem, el món ja no serà mai el mateix. El teu, sí que va ser un món ple d’esperança i de progrés, ben entès. Començant per tots els avenços socials i polítics de la teva estimada República, seguint per aquella venerada França, bressol de totes les lluites, com les dels anys 60, i acabant per aquells curts períodes de la nostra, un pèl fracassada, democràcia pactada, en què semblava que aixequéssim el cap, imitant l’esperit republicà i fent sentir la nostra veu contra les injustícies i per la pau al món. I a sobre, encara, en els últims temps, trobant-nos en haver de defensar els drets adquirits i justificar la llibertat guanyada davant dels atacs neoliberals i l’ascens de la ultradreta.
Ara, un any després, si sabessis, si t’expliqués… el món ja no és el mateix. Estem vivint un estat d’alarma i confinament per culpa del que, no sé si ens volen fer creure o no, però és una gran pandèmia mundial provocada per un virus conegut popularment com el “Coronavirus”. Les infermeres, com tu, Neus, s’han convertit en les veritables heroïnes de la tragèdia. Els polítics, els de dalt, com és habitual, no sempre estan a l’altura de les circumstàncies i la societat civil, Neus!!, el poble, demostrant una vegada més el seu gran esperit de sacrifici i solidaritat. La gran perdedora, com sempre, la classe treballadora que es veu abocada a importants contradiccions de seguretat i subsistència i que, durant, després i al final del túnel, viuran misèries quotidianes i universals, que encara no sabem quin serà el seu abast ni les seves conseqüències a llarg termini. La nostra respectada, valorada i preuada sanitat pública al límit del col·lapse però, en cap moment, cap missatge oficial per apostar per una medicina preventiva i una alimentació més saludable, que podria salvar vides. Això sí, hem passat de l’emergència climàtica evident i preocupant a una emergència sanitària en un món globalitzat que ràpidament ha oblidat, des dels mitjans de comunicació, altres pandèmies i mortalitats provocades per la mafiosa indústria farmacèutica i els grans interessos econòmics mundials.
No ho sé, Neus!! No sé què serà de nosaltres. El que tinc molt clar, és que jo faré com tu, com quan vas sobreviure a l’horror nazi, continuaré creient en la humanitat i intentaré no ser víctima de l’estat de pànic que ens volen infondre. Tornaré a abraçar als meus, respiraré més que mai l’aire pur de la naturalesa, i mai, mai, mai desconfiaré de la bona intenció i voluntat dels meus veïns, lluny de pors, desconfiances i control social.
L’única solució que hi veig és l’empoderament personal, el decreixement econòmic, la cerca d’una nova consciència col·lectiva, des de tots els punts de vista, i seguir en la lluita contra el capitalisme, ara més que mai.
SALUT NEUS!, ara mateix, com a mínim, aquesta gran paraula, que nosaltres, els antifeixistes, utilitzàvem constantment per saludar-nos, és la que ens uneix.
Seguim la teva memòria! Mai t’oblidarem!
Elisenda Belenguer
Autora de Neus Català. Memòria i lluita
