Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

El treball, origen de la riquesa

Del mateix autor

Si cerquem en la premsa liberal actual una resposta a la pregunta “quin és l’origen de la riquesa?”, trobarem una gran varietat de divagacions que ignoren completament el treball. Paradoxalment, segons el fundador del liberalisme econòmic, Adam Smith, en la seva Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776), l’únic origen de la riquesa és el treball.

El marxisme comparteix amb el liberalisme original la concepció del treball com a origen de tota la riquesa però difereix en la manera com aquesta es produeix en el marc del sistema de producció capitalista. El costos de producció d’una mercaderia venen determinats pel capital constant (cost de la matèries primeres i dels mitjans de producció, és a dir, de la maquinària) més el capital variable (cost de les persones treballadores necessàries per a produir-la).

Les matèries primeres i els mitjans de producció poden ser descrits com a riquesa, és a dir, com a capital, però no són generadores de nova riquesa per elles mateixes. Allò que genera riquesa és la transformació d’aquestes matèries primeres i mitjans de producció en noves mercaderies que tenen un valor afegit. Aquest procés es porta a terme a través del treball. En el marc del capitalisme l’acumulació de riquesa del capitalista es fa efectiva a través de plusvàlua: l’equivalent al benefici que el capitalista obté de vendre les seves mercaderies, un cop descomptat el cost d’inversió.

L’aportació del marxisme és assenyalar que, a diferència del que podria semblar, la plusvàlua no s’obté d’incrementar el preu que el comprador paga per la mercaderia, sinó de l’apropiació de la mercaderia per part del capitalista al final de la fase de producció, és a dir, de la major part de la riquesa generada per les persones treballadores. Si la plusvàlua s’obtingués del comprador, el capital circularia de forma equilibrada i no seria possible l’acumulació de riquesa. Si en la producció d’una mercaderia o un servei, el capitalista només posa la maquinària i la resta de persones posen el treball, per què, un cop produïda, la mercaderia o efectuat el servei passa a ser propietat exclusiva del capitalista? Així doncs, l’astúcia dels capitalistes és robar la riquesa en el moment exacte que és generada i no haver d’esperar a un posterior repartiment.

D’aquesta manera, sostenim els marxistes, la Taxa de Plusvàlua és equivalent a la Taxa d’Explotació de les persones treballadores per part del capitalista i es calcula dividint la plusvàlua pel capital variable, és a dir per la força de treball retribuïda. D’aquesta manera s’obté el grau d’explotació d’un empresari sobre els seus treballadors, que és equivalent al benefici que n’ha extret de la seva explotació.

PA

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles