Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

Les Nadie

Del mateix autor

Ens callen, ens oprimeixen i ens maten, contínuament, a tot el món. Avui però vull parlar d’unes morts significatives, les de les 40 nenes assassinades al Hogar Seguro Virgen de la Asunción a Guatemala. Malauradament no són significatives per inusuals, segons dades de la CEPAL a Guatemala el 2014 van morir assassinades 846 dones, dones que se sumen als milers que han estat assassinades al continent com es pot veure al mapa.

El passat 8 de febrer 40 nenes van morir calcinades a Guatemala, perquè els homes que els hi havien d’obrir la porta no ho van fer. Eren adolescents, que van decidir cremar els seus matalassos per denunciar les condicions infrahumanes a les quals les autoritats del centre les tenien sotmeses.

Les autoritats guatemalenques van obviar les recomanacions de la Convenció del Dret dels Nens i les Directrius de Nacions Unides sobre les Modalitats Alternatives de Cura dels Nens i Nenes, les quals no recomanen la institucionalització dels infants, perquè els infants tenen dret a créixer amb les seves famílies i que aquestes puguin complir amb les seves responsabilitats. Les autoritats guatemalenques van tornar a incomplir les seves responsabilitats quan després de rebre desenes de denúncies sobre maltractaments, violacions (un elevat nombre de nenes estaven embarassades) i vexacions de tot tipus van obviar-les i van seguir permetent que l’Hogar Seguro Virgen de la Asunción continués amb la seva activitat. Van permetre la desaparició de 130 nenes del Hogar Seguro en el darrer any, de les quals no se sabia si havien fugit o havien estat segrestades.

Les dones que denuncien situacions de violacions i vexacions són molt valentes, ens eduquen des de petites per tots els agents de socialització (església, escola, mitjans de comunicació, família, etc.) que som una possessió dels homes, que els abusos i els maltractaments són quelcom que passa, que ells tenen els privilegis i que això és inamovible.

Per què si existien denúncies i desaparicions ningú va investigar què passava? Per què la societat guatemalenca, les organitzacions internacionals de Drets Humans i la premsa internacional no va reaccionar front aquesta atrocitat?

Perquè les nenes de Guatemala complien dos requisits per ser invisibles: ser dones i de classe treballadora. Aquest és el motiu pel qual, parafrasejant a E. Galeano, aquestes 40 nadie, valian menos que la bala que las mata.

Alba Blanco

Mapa interactiu dels feminicidis a Amèrica Llatina: http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-37828573

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles