Com és per totes conegut el món local ha viscut en els darrers anys una gran tensió a conseqüència de l’impacte de la crisi multidimensional del capitalisme, en paraules de N. Freiser [1]. En els pròxims mesos també haurem d’analitzar col·lectivament quines implicacions té per al món local la guerra en què estem immersos i la crisi energètica i inflacionista a la qual ens aboquem aquest hivern.
A Badalona, la resposta institucional a la crisi financera del 2008 va comportar la victòria del PP a les eleccions de maig del 2011, amb l’Alcaldia de Xavier Garcia Albiol. Aquesta victòria suposava una anomalia a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, atès que els resultats del PP a les eleccions municipals sempre han estat més que discrets. La victòria del popular no s’entén sense la implicació de la FAES i l’assessor Iván Redondo, atiant discursos populistes i antiracistes. Però tampoc s’entén si no es té en compte els anys de gestió clientelar, la nul·la professionalització de l’administració i inclús els casos de corrupció ocorreguts en els mandats del PSC (amb la connivència de CDC) al capdavant de l’Ajuntament des de les segones eleccions municipals.
Les receptes neoliberals que promulgaven la Troica i que aplicaven tant el govern central del PP, com l’autonòmic i per descomptat, a Badalona, el municipal, no van funcionar per revertir les desigualtats, la pobresa i les faltes d’oportunitat de les classes treballadores. La conjuntura va propiciar després de l’aparició dels indignats el 15M el sorgiment de moviments populars que fins al moment s’havien mantingut adormits. Així doncs, en l’àmbit local es van crear espais com la plataforma 15M, on un grapat de nous quadres es van socialitzar políticament unint-se als moviments populars de la ciutat, tals com les lluites veïnals, culturals, educatives, etc. La conjuntura també va propiciar que alguns partits polítics fessin el pas a plantejar que per les eleccions municipals del 2015 es podia dur a terme una candidatura municipalista, ja que el canvi havia de començar des de baix. Així doncs, la CUP, Comunistes de Catalunya, Podem i els Verds van fer un pas endarrere posant-se al servei de la creació d’un espai unitari, liderat per la societat civil sense partits per tal de fer “l’assalt a les institucions”. Es crea Guanyem Badalona en Comú, escollint la líder veïnal Dolors Sabater com a candidata a l’alcaldia de Badalona.
Per totes és sabut que, contra tot pronòstic, Guanyem va aconseguir l’alcaldia de la ciutat de Badalona, es creà un govern de coalició amb ERC i ICV, en el que PSC sense saber com ubicar-se va decidir quedar-se a l’oposició. Per primera vegada des de la transició es recuperava la il·lusió pel canvi i es creia que tot era possible. Possiblement en aquell moment no es van valorar prou les limitacions del municipalisme com a motor de canvi del règim del 78, generant en alguns sectors cert grau de frustració.
El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la vaga general del 3 d’octubre, van unir un nou element a la ja existent polarització en la política catalana, amb la transformació de l’eix nacional com a determinant en les polítiques d’aliances, també en l’àmbit municipal, on els alcaldes i alcaldesses van tenir un paper determinant en la proclamació de la República Catalana el 27 d’octubre al Parlament.
El 2018 el govern liderat per Guanyem Badalona va presentar una qüestió de confiança vinculada a l’aprovació del pressupost. Allò va ser aprofitat pel PSC i PP per aturar el “govern del canvi”, motivat arran de la publicació d’un baròmetre municipal que aprovava la gestió municipal i donava una bona valoració de la Dolors Sabater com a alcaldessa. El PSC passa a governar la ciutat amb només 3 regidors inaugurant així l’anomenat període d’inestabilitat política a la ciutat, on durant els dos darrers mandats, hem tingut 5 alcaldes.
A les eleccions municipals del 2019, Guanyem desenvolupa una candidatura en clau nacional i de classe, la Badalona Valenta. És a dir, presentar-se a les eleccions municipals en coalició amb ERC. Per a les i els Comunistes aquesta és una aposta natural en el camí a la construcció dels fronts unitaris, però no va ser igual de recolzada per la vella política. Mentre l’aposta per aquest projecte (en tant que “eixamplador de la base social” era molt ben rebut per la direcció nacional d’ERC), en l’àmbit municipal no va ser entès, fins al punt que en quant es va poder es va trencar la candidatura en dos grups municipals amb plena autonomia política i econòmica
.
D’altra banda, els sectors de l’esquerra tradicional sense component sobiranista es van unir al voltant de l’antiga coalició ICV-EUiA, ara anomenada En Comú- Podem i on es va incloure Podem (liderat per un altre sector, rere l’expulsió d’anticapitalistes) que el 2015 donaven suport a Guanyem.
Els resultats electorals van tornar a reflectir un consistori polaritzat entorn de l’eix esquerra-dreta, amb la victòria del Partit Popular amb 11 regidors, fregant la majoria absoluta, la Badalona Valenta amb 7 regidors (4 de Guanyem i 3 d’ERC), el PSC amb 6 regidors (recuperant les bosses històriques de vot), El Comú-Podem 2 regidors i JxCat 1 regidor. El PSC rere les municipals del 2019 planteja que només es votaran a si mateixos com a alcaldables, i negocien en termes de o l’alcaldia és per ells o governarà Garcia Albiol. Per tal que no governés el feixisme, La Badalona Valenta (malgrat tenir més regidors que el PSC) vota Àlex Pastor com a alcalde.
Després d’això, tothom coneix els esdeveniments, Pastor dimiteix com a alcalde, els partits de l’oposició a Albiol, tornen a exercir xantatge per tal que Dolors Sabater fes una passa al costat perquè no governi el PP i Guanyem no signa això, motiu pel qual Garcia Albiol torna a ser alcalde fins al 2021 que es fa públic la seva participació en empreses amb residència en paradisos fiscals. L’oposició torna a negociar per dur a terme una moció de censura, on continua repetint-se el xantatge i l’aïllament de Guanyem per entrar al govern municipal.
Des de fa un any hi ha un govern en minoria, amb 4 forces polítiques, no coordinades en la gestió municipal, conformant així un govern de conveniència que no té un model de ciutat a mig ni a llarg, ni eines de com atendre les necessitats més bàsiques de les veïnes i veïns. La manca de model i de projecte encara es posa més en evidència quan se suma al fet que tenim una administració municipal molt dèbil, mal organitzada i incapaç de fer front als reptes actuals (falta de sistema gerencial, falta de treball transversal i per projectes, escassa o nul·la governança, escassa aplicació de les tècniques de gestió pública moderna, incapacitat per contractar, i un llarguíssim etcètera).
S’uneix a aquest descrèdit de l’administració local el context internacional, on la recepta contra la crisi energètica i econòmica a la qual s’enfronta Europa són les polítiques d’extrema dreta. En aquest caldo de cultiu Garcia Albiol s’enforteix. I si a Badalona ha quedat una cosa clara en els darrers anys és que l’única persona capaç de contraposar el model FAES de Garcia Albiol és Dolors Sabater.
Així doncs, amb el retorn a la política municipal de Dolors Sabater Guanyem pretén principalment dues coses, la primera i més immediata, parar-li els peus al feixisme i desarticular l’operació Badalona, expulsant l’extrema dreta de les alcaldies de l’àrea metropolitana de Barcelona. En segon terme a curt, però també a mig i a llarg dur a terme un projecte transformador i il·lusionant de ciutat, que conjuntament amb les estratègies metropolitanes, nacionals i amb possibles futures polítiques d’aliances a tots els àmbits d’actuació institucional, contribueixi a la consolidació de les polítiques transformadores que beneficien els interessos de les classes populars.
Després de debats pausats, després d’analitzar quines polítiques són més urgents per a la classe treballadora i per a la ciutat, i després d’anys de treball conjunt Comunistes de Catalunya recolza la candidatura de Dolors Sabater com alcaldable de la ciutat, per les pròximes eleccions municipals 2023 a Badalona.
Notes
[1] Martin, Facundo Nahuel. 15/12/2020. Jacobin América Latina. https://jacobinlat.com/2020/12/15/nancy-fraser-y-la-crisis-multidimensional-del-capitalismo/
