No diem res nou si afirmem que ens trobem vivint uns temps de canvi molt confusos. És lògic desesperar-se, però també està bé aprofitar aquests moments per consolidar aprenentatges i agafar forces. Des de La Realitat, volem oferir un recull de recomanacions culturals que ens ajuden a comprendre millor els grans reptes de l’actualitat i a preparar-nos per als combats que vindran.
Els últims mesos van estar marcats per mobilitzacions històriques, com el 23N del 2024, que va situar l’habitatge com un dels eixos centrals de les lluites socials actuals. Per entendre la profunditat d’aquesta batalla, recomanem el llibre Vivienda. La nueva división de clase, de Lisa Adkins, Melinda Cooper i Martijn Konings (amb un pròleg de Javier Gil que analitza la realitat a l’Estat espanyol). Aquest assaig explora com la propietat immobiliària, i la dificultat d’accedir a ella en un mercat saturadíssim i salvatge tant per la compra com pel lloguer d’habitatge, han redefinit les jerarquies socials. Per complementar-ho amb una perspectiva més emocional, la cançó Lo que le pasó a Hawaii del nou disc de Bad Bunny, Debí tirar más fotos, publicat la primera setmana d’aquest gener, reflexiona sobre la gentrificació i la pèrdua d’arrels, un tema que també connecta amb les lluites urbanes al nostre territori.
Per altra banda, en un context global on les llengües minoritzades són amenaçades per l’homogeneïtzació cultural, el film Kneecap és una crida a la resistència lingüística i cultural. La pel·lícula narra la història d’un grup de rap irlandès que lluita per mantenir viva la llengua gaèlica. Aquesta obra és un recordatori que la nostra lluita per la llengua catalana (i per totes les llengües minoritzades de l’Estat espanyol) i forma part d’un combat global contra l’hegemonia cultural imperialista.
El 2025 ha començat amb l’anunci d’un alto el foc per part d’Israel durant la segona setmana de gener, però no podem abaixar la guàrdia. La història ens ha demostrat que aquestes treves són utilitzades per consolidar l’apartheid i perpetuar la violència contra el poble palestí. Per aprofundir-hi, recomanem el llibre Vull estar despert quan em mori, de Atef Abu Saif, un terrorífic diari dels sagnants dies que van seguir a aquell fatídic 7 d’octubre de 2023. El genocidi palestí no va ser únicament una qüestió d’uns mesos, sinó que porta produint-se dècades. L’alto el foc és el mínim que es pot exigir: el nostre objectiu és sempre la descolonització i la rendició de comptes per crims de lesa humanitat de l’Estat d’Israel.
Tampoc podem oblidar els reptes, i alhora avenços, que afronta la lluita feminista. Els casos Pelicot i Errejón, per exemple, van suposar enormes moments mediàtics que van encendre multitud de debats en l’opinió pública. Enfront de vergonyosos esdeveniments com la segona victòria del misogin Donald Trump, ara de tornada a la Casa Blanca, ens quedem amb la valentia, dignitat i integritat de milions de dones, ja siguin famoses (com la mateixa Gisèle) o anònimes, que dia rere dia barallen fins a l’extenuació per dinamitar les bases d’aquest sistema patriarcal assassí que asfixia les nostres vides en tants àmbits.
Per reflexionar sobre com el capitalisme i el patriarcat es combinen per perpetuar aquestes opressions, recomanem Micropolítica del amor: Deseo, capitalismo y patriarcado, de Myriam Rodríguez del Real i Javier Correa Román. Aquesta obra és una reflexió molt lúcida sobre com integrem tant en l’íntim com en el públic dinàmiques patriarcals i capitalistes que hem de combatre si desitgem construir una societat més justa.
Els últims mesos també van evidenciar el perill creixent que suposen els monopolis d’Internet. Figures com Mark Zuckerberg i Elon Musk van consolidar el seu control sobre les xarxes digitals, amenaçant la llibertat d’expressió i la democràcia. Per comprendre millor aquest fenomen, proposem La viralitat del mal: Qui ha trencat internet, qui se’n beneficia i com l’arreglarem, de Proyecto Una, un assaig que analitza com i per què es propaguen els discursos d’odi a través d’Internet i com les xarxes socials s’han convertit en eines de manipulació massiva al servei del capital. Aquesta lectura és indispensable per construir una alternativa democràtica i col·lectiva al control tecnològic i fer nostres els espais digitals comprats per multimilionaris filofeixistes les figures dels quals es van construir sobre una base d’espoli del treball aliè, amistat amb l’extrema dreta i la més rampant misogínia. Us recomanem, també, que llegiu aquest mordaç article de Rebecca Shaw en The Guardian: Sabia que algun dia hauria de veure a homes poderosos cremar el món, però no esperava que fossin tan pringats. (https://www.theguardian.com/commentisfree/2025/jan/16/i-knew-one-day-id-have-to-watch-powerful-men-burn-the-world-down-i-just-didnt-expect-them-to-be-such-losers )
Aquestes recomanacions culturals no només ens ajuden a entendre millor el context polític i social en què vivim, sinó que també ens doten d’eines per construir un futur més just. Com deia Gramsci, cal combinar el pessimisme de la raó amb l’optimisme de la voluntat. Que els temps que venen ens portin molta lluita i victòries per a la classe treballadora i els pobles del món!