Aquests dies, aprofitant la presentació de la pel·lícula de dibuixos animats ‘Rock Bottom’ al festival Atlàntida, es recorda que Rock Bottom és l’obra mestra del músic anglès Robert Wyatt, publicada el 26 de juliol de 1974. El fet ens fa recercar en l’arxiu, ja que Robert Wyatt, acompanyat per la seva companya Alfreda Benge, pintora i autora de les portades de molts dels discos de Robert, van viure un temps a Castelldefels on es van atansar al PCC.
D’aquella època, cap als inicis dels 90, és la publicació del seu disc Dondestan, títol que té el seu origen en el crit desesperat dels familiars de tants argentins desapareguts, però que aquí ja feia referència a Palestina. La portada del disc mostra un saló amb un gran finestral al fons que dona a una platja i de la que nosaltres sabem era la Mediterrània. Dues figures assegudes: Robert Wyatt en una butaca amb auriculars a les orelles –no podem oblidar que estava paraplègic a causa de la caiguda des d’una finestra l’any 1973– i l’Alfreda en una cadira amb un bloc de fulls en blanc a la faldilla.
Una ampolla que sembla ser de vi a la taula, amb dues copes i un número de l’Avant.
Aquest queda, sense dubte, en un primer pla.
Dondestan | Robert Wyatt |
Palestina és un país
o almenys
ho era.
Felahin, els refugiats
(de la mateixa manera que el Kurdistan)
necessiten alguna cosa per
construir
més aviat com
la resta de nosaltres.
Palestina és un país
o almenys
ho era.
Felahin, els refugiats
(els deportats de la mateixa manera)
necessiten alguna cosa per construir
més aviat com la resta de nosaltres
Després, tornem a Rock Bottom i a la seva Cançó del mar:
Sea Song
Et veus diferent cada cop que vens
de la salmorra escumada
És ta pell brillant suaument a la llum de la lluna
Parcialment peixos, marsopes parlant, en part catxalot bebè
Soc teva? Ets meva per jugar?
Fent broma apart quan estàs borratxo
Ets genial quan estàs borratxo
M’agrades molt més tard a la nit -estàs molt bé
Però no puc entendre el diferent que tu
Pel matí quan és hora de jugar
de ser humà per un temps. Si us plau, somrigui!
Seràs diferent en primavera, ho sé
Ets una bèstia de temporada
Com les estrelles de mar que a la deriva amb la marea, amb la marea
Així que fins que ta sang corri per trobar la propera lluna plena
Ta bogeria encaixa molt bé amb la meva, amb la meva
Ta bogeria encaixa perfectament amb la meva, la meva
No estem sols…
La música i la vida de la parella queden reflectides en la pel·lícula de María Trenor, però com ja és habitual entre els historiadors “compromesos” i alguns periodistes de la mateixa corda, la vida de la parella a Castelldefels i la seva militància comunista han passat a la “història”. Els hi haurem de fer un màster.