Barcelona, 13 de novembre de 1952 (per bé que ella es considerava d’Ivars d’Urgell) – 5 de juliol de 1998.
De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó es decanta pel català.
El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Abans d’acabar els estudis, fa classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l’època.
Al novembre de 1976 s’afilia al * Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i forma part del comitè executiu. El 1976 guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes i el 1979 publicà el poemari Bruixa de dol. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes. El 1982 publicà Sal oberta, recull en què tractà poèticament l’embaràs i el naixement de la seva filla. A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tractà el tema de l’amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors.
Abans de morir rebé la Medalla d’honor de Barcelona.
En la vessant editorial participà en la fundació de l’editorial Llibres del Mall i l’editorial LaSal. Edicions de les dones.
DIVISA
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Cau de llunes, 1977
VUIT DE MARÇ
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Bruixa de dol, 1979
Imatge de portada de Moritz Barcelona.
