Capriasca, Suïssa, 29 de maig de 1892 – Mar del Plata, Argentina, 25 d’octubre de 1938.
Poeta i escriptora argentina del modernisme.
Després de treballar com a cambrera i actriu, Storni es va posar a treballar d’aprenent en una fàbrica de capells. Va ser el moment quan va començar a interessar-se per l’anarquisme. En acabar els seus estudis va començar a exercir com a mestra en diferents establiments educatius i va escriure les seves poesies i algunes obres de teatre durant aquest període.
La seva prosa és feminista i, segons la crítica, té una originalitat que va canviar el sentit de les lletres de Llatinoamèrica. Uns altres divideixen la seva obra en dues parts: l’una de tall romàntic, que tracta el tema des del punt de vista eròtic i sensual i mostra ressentiment cap a la figura de l’home, i una segona etapa en la qual deixa de costat l’erotisme i mostra el tema des d’un punt de vista més abstracte i reflexiu. Les seves composicions reflecteixen, a més, la malaltia que va patir durant molts anys i mostren l’espera del punt final de la seva vida, expressant-ho mitjançant el dolor, la por i altres sentiments.
Es va suïcidar a la ciutat argentina de Mar del Plata llançant-se de l’escullera del Club Argentí de Dones. Alfonsina considerava que el suïcidi era una elecció a la qual tothom tenia dret.
HOMBRE PEQUEÑITO
Hombre pequeñito, hombre pequeñito,
Suelta a tu canario que quiere volar…
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.
Estuve en tu jaula, hombre pequeñito,
Hombre pequeñito que jaula me das.
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.
Tampoco te entiendo, pero mientras tanto
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más.
Si voleu podeu escoltar la cançó Alfonsina y el mar cantada per Mercedes Sosa en aquest enllaç. https://www.youtube.com/watch?v=cNMhgC1yg_U
