El centenari de la mort de Lenin ens brinda l’oportunitat de revisitar i explorar aspectes concrets del seu pensament. En aquesta ocasió, ens endinsarem en les seves opinions i visió sobre el paper de les dones, un tema que, malgrat sovint passar desapercebut, ofereix una perspectiva fascinant per comprendre la seva visió integral de la revolució. Així, intentarem explorar i analitzar el compromís de Lenin amb la igualtat de gènere i el labor crucial de les dones en la construcció d’una societat socialista.
És necessari assenyalar que l’anàlisi de la dimensió de les dones en la societat des d’una òptica marxista sempre ha estat objecte d’enceses polèmiques. Per a començar, en moltes ocasions es parla de “la qüestió de la dona”, com si les dones fóssim un ens únic i inamovible, homogeni, sense diferències, com si no fóssim tan plurals i travessades per tantes circumstàncies com és l’imaginable i esperable en qualsevol sector de la societat. Sempre que s’assenyala a algú com l’Altre, com la dissidència, l’anècdota, enfront del masculí considerat com l’universal, correm el risc de caure en la deshumanització d’aquesta “alteritat”. És per això que no s’ha de caure mai en simplismes i reduccionismes.
Lenin, com bé sabem, va abordar amb profunditat molts temes relatius a la societat de l’època, convertint-se en un dels grans pensadors del segle XX, el ressò del qual és present en els debats candents avui dia, i per tant no es podia quedar al marge la qüestió de la posició de les dones en el món que habitava. Aprofundir en aquest aspecte del pensament de Lenin ens permetrà comprendre millor com els fonaments ideològics del socialisme van abordar les relacions de gènere. És important explorar la connexió intrínseca que Lenin establia entre l’emancipació de les dones i la lluita global de la classe obrera per a la cerca del socialisme: sempre va destacar la seva convicció que la revolució no és només política i econòmica, sinó també cultural i social. Els canvis socials al llarg de la història, en efecte, ens mostren l’emergència de les dones obreres com a subjecte polític; com va dir la socialista Aleksandra Kol·lontai el 1907: “La història de la lluita de les dones treballadores per a millorar les seves condicions laborals i per una vida més digna és la història del proletariat pel seu alliberament”.
Ell argumentava que l’alliberació de les dones és inherent a la revolució socialista i que la seva plena participació és essencial en el moviment obrer i en l’activitat pública per a la construcció d’una societat justa i equitativa. No obstant això, cal analitzar els seus escrits considerant el context històric i les limitacions del seu temps. Encara que avui dia és una cosa que donem absolutament per assegut des de l’esquerra, cal comprendre a cada pensador en les seves circumstàncies i contextualitzar-ho en un marc socio-històric concret. Així, és fàcil percebre que les posicions hegemòniques en la nostra contemporaneïtat venen de moments temporals en els quals es veien amb més cautela, i per tant podem apreciar millor tots els avenços socials aconseguits fins avui i de quins llocs sorgeixen.
Lenin va defensar la igualtat d’oportunitats i va criticar les restriccions socials que limitaven la vida de les dones, reconeixent la seva contribució a la producció i a l’entorn polític com a motor imprescindible per al progrés de la societat. Va argumentar, primerament, que l’explotació del treball femení exerceix una funció central en el desenvolupament del capitalisme. Sostenia que les dones estan “doblement oprimides”, ja que manquen d’igualtat tant en l’àmbit legal-polític com en l’àmbit familiar i privat: així, considerava essencial la socialització del treball domèstic i l’abolició de l’esclavitud domèstica, amb la creació per part de l’Estat de cuines comunals i menjadors públics, bugaderies, guarderies, llars per a nens i altres llocs en els quals el treball domèstic i de cures es pogués realitzar de manera col·lectiva. També volia impulsar la participació de les dones en càrrecs polítics i l’administració pública: ell defensava la seva inclusió activa en tots els nivells de govern i en les decisions polítiques, entenent que les desigualtats de gènere s’estenien en totes les esferes de la vida de les persones, i per això es necessitaven mesures àmplies per a corregir aquestes diferències opressives de base.
A més, es va mostrar a favor de les principals exigències del moviment per l’alliberament de les dones a la Rússia soviètica, encapçalat per una gran diversitat de militants que van arribar a ocupar primers llocs en el Govern soviètic, el Partit Comunista i l’Exèrcit Roig [1]: el sufragi universal; el suport a la lluita per la llibertat de divorci i avortament; i la defensa de la igualtat de salaris i condicions de treball entre homes i dones; l’accés igualitari a l’educació i l’eliminació de les barreres que impedien a les dones obtenir una educació completa. Al mateix temps, va intentar destacar els límits de l’alliberació femenina sota el capitalisme, identificant aquest sistema socioeconòmic com el gran obstacle en el camí de l’emancipació de les dones. Així doncs, sempre va connectar l’alliberament de les dones amb la construcció del socialisme i el comunisme. Segons Lenin, sota el socialisme, les dones s’alliberarien elles mateixes.
Poc temps després de la seva arribada al poder, Lenin sostenia que, per primera vegada en la història, s’havia eliminat de la legislació “tot el que desconeixia els drets femenins”. No obstant això, també assegurava que “no és la llei el que importa” sinó la transformació real de les condicions de vida.
Aquestes qüestions les va tractar en una extensa conversa amb Clara Zetkin al seu estudi al Kremlin, a la tardor de 1920, la qual cosa va culminar amb “Lenin sobre la qüestió de la dona”, un text molt interessant recollit en un facsímil publicat per l’editorial International Publishers i que suposa una lectura edificant per a entendre els matisos del pensament de Lenin i observar com s’enquadra en el context i moral de la seva època. Clara Zetkin i Lenin compartien una visió comuna pel que fa a la necessitat de la lluita de classes i la revolució proletària. Zetkin va ser una fervent defensora dels drets de les dones i va treballar activament en qüestions relacionades amb la igualtat de gènere dins del marc del socialisme. Un dels esdeveniments més destacats que involucra a tots dos va ser la fundació de la Internacional Comunista (Komintern) el 1919, on Zetkin va exercir un paper essencial. És rellevant assenyalar, també, que Zetkin, juntament amb altres dones com la líder sindical Paula Thiede i la política i activista feminista Käte Duncker, va ser una de les principals figures darrere de l’establiment de l’actual Dia Internacional de la Dona el 8 de març. La proposta de celebrar un dia a l’any dedicat a commemorar el moviment pels drets de les dones i la seva importància es va plantejar per primera vegada a l’agost de 1910, durant la Conferència Internacional de Dones Socialistes, que va tenir lloc a Copenhaguen (Dinamarca), i que va ser organitzada prèviament a la reunió general de la Segona Internacional Socialista.
Malgrat la seva insistència en la promoció de l’emancipació de les dones, sabem que, tristament, la igualtat de gènere encara no s’ha arribat a materialitzar per complet. En aquest sentit, el llegat de Lenin revela una complexitat entre les seves idees i les limitacions que van anar trobant-se pel camí. Aquesta dicotomia és essencial per comprendre els reptes i les tensions en la lluita per la igualtat de gènere que han perdurat des de llavors fins als nostres dies. Aprofundir en aquesta dimensió menys coneguda del seu pensament ens proporciona eines per al desenvolupament d’una esquerra anticapitalista coherent i radical en les seves qüestions d’alliberació antipatriarcal. En centrar-nos en la relació intrínseca entre l’emancipació de les dones i la lluita de classe, podem comprendre millor com les idees de Lenin continuen sent rellevants i com la seva influència pot contribuir a les lluites contemporànies per una societat més justa.
Notes
[1] Per a aprofundir en les biografies de diverses d’aquestes dones, es recomana l’obra “Las bolcheviques”, d’Óscar de Pablo.
