Nayi al-Alí va néixer a As-Sayara, Galilea, l’any 1936, l’any de l’inici de la Gran Revolta palestina contra els britànics. L’1 de maig de 1948, la Haganah, la principal milícia sionista i embrió del futur exèrcit israelià, va assaltar el seu vilatge- del qual no va quedar pedra sobre pedra-. La seva família, com la resta dels seus habitants, van ser expulsats i van recalar en el camp de refugiats d’Ain al-Hilweh, pròxim a Sidón, al Líban. En els murs d’aquest camp va fer els seus primers dibuixos.
Nayi al-Ali és el més gran dibuixant palestí i un dels artistes més importants del món àrab. Al llarg de la seva trajectòria, va dibuixar milers de vinyetes en diaris i revistes àrabs: Al-Hurriya, Al Talía, As-Safir, Al-Qabas… i va publicar tres llibres. Va ser assassinat a Londres el 1987, on s’havia exiliat des de Kuwait, enfront de la seu del diari Al-Qabas International amb el qual col·laborava. L’any 1988, va rebre a títol pòstum el Golden Pen of Freedom de la Federació Internacional d’Editors de Premsa, que en la seva declaració apuntava: “Ha existit un reduït nombre de grans dibuixants des de finals del segle XVIII, Nayi al-Ali és sense dubtes un d’ells”.
Handala
Per entendre el dibuix d’aquest nen ens cal llegir les paraules de Teresa Aranguren:
“Porta el cap cot i les mans entrellaçades a l’esquena en postura de pensador peripatètic, però no és un savi sinó un nen; té entre deu i onze anys, l’edat que tenia el seu autor quan va sortir de Palestina. Perquè Handala, així es diu, és una vinyeta creada per Nayi Al Ali o potser pel nen que vivia en l’adult Nayi Al Ali i que sempre va tenir entre deu i onze anys, els que tenia quan va ser expulsat del seu poble, la seva vida, els paisatges de la seva infància…I es va convertir en refugiat. Un nen de Palestina. ‘Soc Handala, vinc del camp de refugiats de Ain-el-Helwe i juro que romandré fidel a la meva causa i al meu poble’. Així es definia l’autor de la vinyeta que anava a convertir-se en símbol de la resistència palestina.”
Un llibre imprescindible
Un llibre imprescindible que ajuda a veure i entendre la tragèdia de Palestina a través de les vinyetes de Nayi al-Ali i de l’anàlisi que en fan Antonio Altarriba i Teresa Aranguren. La cronologia final i el treball d’edició de Zuhur Dalo i Mohamad Bitari acaben d’arredonir-ho.
Per a que pogueu aproximar-vos a l’obra de Nayi Al-Ali, compartirem amb vosaltres diversos dibuixos que trobareu en el llibre. Abans, però, cal tenir ben present que l’autor va dir que mentre Palestina no fos lliure no se li veuria la cara a Handala ni creixeria. També va dir que per ell Palestina no era un record sinó un projecte.
“Tota la meva vida he cregut en el retorn. Ara, després de la invasió israeliana i la destrucció dels camps de refugiats, quan desitjaria escoltar la paraula “Palestina” en els mitjans àrabs, després de tot això encara crec que Palestina tornarà, encara que sigui després de la meva pròpia mort“.
Nayi Al-Ali
