No podem començar aquest manifest sense tenir un record per les 52 assassinades per violència masclista, en la seva expressió més àmplia. El masclisme és una xacra que impregna tots els àmbits de la societat i, en massa casos, té unes conseqüències nefastes. Una vegada més, el ja n’hi ha prou serà el protagonista de la jornada.
El 25 de novembre és sempre una data que ens permet reflexionar al voltant de les múltiples violències que les dones patim pel simple fet de ser dones: existeixen les violències més visibles i més fàcils de detectar, com són els assassinats, la ciberviolència, el tràfic d’éssers humans, l’assetjament, les agressions sexuals o la violència vicària, però també existeixen aquelles violències més subtils i invisibilitzades, amb moltes més dificultats per a poder ser identificades, però que són la base de totes les altres.
Més enllà de les agressions concretes, en altres àmbits i situacions que provoca el sistema capitalista, per exemple, l’impacte del canvi climàtic o dels conflictes i guerres arreu del món, les més perjudicades sempre són les persones més desafavorides i, en especial, dones i infants.
L’actualitat ha estat marcada en els darrers mesos per la guerra, o més aviat, genocidi d’Israel contra Palestina. Si bé és cert que les dones palestines pateixen, de manera igual a la resta de dones del món, les conseqüències de les relacions de gènere desiguals en la societat tradicional i heteropatriarcal, Israel no ha dubtat a fer servir la violència contra les dones i les nenes com una arma de guerra més, com són les nombroses denúncies de dones palestines per abusos dels soldats israelians en els checkpoints.
A casa nostra, malgrat els 9 feminicidis, existeixen encara formacions polítiques, també amb representació parlamentària, que neguen la violència masclista i posen en qüestió la transversalitat del feminisme i la perspectiva de gènere sobre qualsevol política. L’extrema dreta, que ha arribat al poder en molts governs municipals i també autonòmics, està posant en risc tots els avenços institucionals aconseguits en els darrers anys. Allà on governen la dreta extrema i l’extrema dreta, els recursos destinats, per exemple, a la prevenció i atenció a les víctimes de violència masclista, s’han suprimit o han disminuït.
La violència masclista està fonamentada en un sistema cisheteropatriarcal que la normalitza a través dels nostres trets culturals més característics. Davant dels canvis transformadors, de profunditat, que busquen plantar cara i canviar aquesta cultura, la reacció s’organitza per atacar des de tots els flancs possibles. Podem posar com a exemple les reticències del poder judicial per aplicar les lleis que contemplen perspectiva de gènere, la violència institucional amagada sobre les dones migrades (recordem que existeix un CIE per dones a Barcelona) i les dificultats per avançar en els centres educatius en programes de coeducació que contemplin l’educació afectivosexual amb dotació de personal format i recursos.
Hem de continuar enfortint l’organització del moviment feminista, tenint clar qui és l’enemic que tenim al davant i quins són els seus interessos, i lluitar plegades i plegats per no només no retrocedir, sinó seguir avançant cap a un escenari d’igualtat en el qual no existeixi la violència masclista en cap de les seves formes.
És per això que des de Comunistes de Catalunya i el Consell de Redacció de La Realitat fem una crida a participar de totes les activitats, manifestacions i concentracions unitàries que es convoquin, especialment la mobilització que tindrà lloc al Passeig de Gràcia de Barcelona, el 25 de novembre a les 18:30h. S’ha acabat!
