Les treballadores del 0-3 hem protagonitzat quatre jornades de vaga en l’últim mes, i possiblement haurem de continuar al desembre. Una mobilització amb un seguiment força gran per un sector tan dispers i que enllaça no només amb qüestions estrictament laborals de la negociació de conveni, sinó també amb un greuge històric tant de condicions materials com de baixa valoració social: diuen que som el primer cicle de l’educació infantil, però també podríem dir que som el cicle “abandonat” de l’educació.
El 0-3 és una de les etapes més importants de la vida de les persones. Una edat extrema on totes les atencions als infants haurien de ser tractades amb molta cura. Tot just neixen i, al cap de pocs mesos de vida, moltes famílies, que ho necessiten, confien els seus infants a l’escola bressol per ser atesos com si estiguessin a casa seva.
Atenem, cuidem i eduquem a persones dependents de l’adult. Infants que, dia a dia i a poc a poc, van aprenent una autonomia personal que desconeixen. Acompanyats, en tot moment, de la mirada d’una educadora que fa mans i mànigues per atendre i cobrir totes les necessitats vitals que necessiten en aquestes edats primerenques.
Penseu que en aquesta edat del 0-3 els infants ho aprenen absolutament tot per aconseguir els fonaments del seu desenvolupament: a separar-se de la família, a menjar, a dormir lluny dels pares, a socialitzar-se amb altres iguals, a establir lligams afectius, a tenir conflictes, a descobrir i manipular elements i materials nous, a conèixer espais i entorns diversos, a parlar i comunicar-se, a moure’s i desplaçar-se a través de la descoberta del moviment del seu cos, a experimentar, a fer correctament el control f’esfonters, a tenir cura dels elements, a saber rentar-se les mans, etc. Estan en continu aprenentatge i els calen els recursos humans necessaris per cobrir totes les seves necessitats. A més a més, sovint és en aquests anys de vida on es detecten necessitats educatives especials dels infants, cosa que agreuja i intensifica el treball de l’educadora, que sovint ha de fer front a aquestes necessitats especials dels infants sense cap mena d’ajuda.
Així i tot, malauradament, les professionals del 0-3 encara ens hem d’esforçar perquè tothom entengui la importància educativa de la nostra feina. Costa fer entendre que aquest és el primer cicle d’educació infantil, i per això un dels crits omnipresents a les nostres mobilitzacions és “eduquem, no guardem”.
Aquesta falta de reconeixement social té una translació directa a les condicions de treball de les educadores (més d’un 95% dones!) del 0-3. S’ha “normalitzat” dins la nostra societat les ràtios abusives i deshumanitzades dins l’atenció a la primera infància. Actualment, a Catalunya tripliquem la ràtio europea d’atenció a aquests infants: parlem de ràtios de 8 lactants (0-1 any) per una educadora, 13 caminants (1-2 anys) per una educadora i 20 infants grans (2-3 anys), també per una sola educadora.
A l’escola bressol, una educadora sobreviu amb un desgast físic i mental molt intens, amb unes condicions laborals precàries i uns sous molt poc per sobre de l’SMI, una situació que fa de totes nosaltres treballadores pobres, segons els estàndards de la Unió Europea. Moltes treballadores, davant d’aquesta situació marxen al segon cicle d’educació infantil, on estan millor valorades i pagades i això fa molt més difícil consolidar els equips al 0-3, perjudicant clarament la qualitat de l’atenció educativa.
Des de fa massa temps, tant les patronals com l’administració, s’han instal·lat en el maltractament i el menyspreu a les treballadores del 0-3.
La patronal del nostre sector, manté congelat el conveni des del 2021 i no permet cap avenç rellevant ni en qüestions salarials ni en el reconeixement de la jornada indirecta (tota la feina de preparació i coordinació que les treballadores han de fer fora de la seva jornada laboral) ni en el tema ràtios.
Però l’Administració també té una responsabilitat i per partida doble. En primer lloc, totes les etapes educatives, per poder complir els seus objectius, necessiten unes normes mínimes que són responsabilitat última de les administracions: ràtios adequades, instal·lacions adients i condicions laborals que permetin a les i els professionals centrar-se en la seva feina, sense precarietat i sense patir per la seva subsistència. Al sector del 0-3 i molt especialment als centres privats o municipals de gestió privada, aquestes normes o no existeixen o no es compleixen i l’administració pública, en aquest cas la Generalitat, no pot continuar mirant cap a una altra banda. En segon lloc, la política d’externalització de molts municipis, deixant la gestió del servei en mans d’empreses privades que busquen un benefici econòmic i no de qualitat educativa, repercuteix en les esquenes de les treballadores que veuen com canvien d’empresa cada pocs anys i la seva situació laboral no millora i en molts casos empitjora a cada licitació. Hi ha treballadores d’escoles bressol municipals de gestió indirecta que fa més d’una dècada que tenen el mateix sou.
Cada 20 de novembre es commemora el dia internacional dels drets dels infants, sovint em pregunto: no tenen dret els infants a rebre una educació i atenció de qualitat? Per què tenim tanta diferència amb altres països d’Europa pel que fa als recursos humans en educació infantil? Són els nostres infants diferents?
La precarietat laboral està ofegant a les educadores del 0-3 i només amb vocació no podem sobreviure. Exigim als ajuntaments, al departament d’educació, a les patronals que compleixin amb les seves obligacions i ens permetin portar endavant la nostra tasca educativa amb la qualitat que la petita infància es mereix. I volem demanar a les famílies que, tal com han fet fins ara, ens donin suport en les nostres reivindicacions malgrat els inconvenients que els hi ocasionen les vagues. Estem lluitant per aconseguir unes condicions laborals que ens han de permetre, millorar l’educació que reben els seus fills i filles.
El seguiment de les mobilitzacions convocades fins ara i la simpatia que hem trobat en el conjunt de la ciutadania ens fan ser optimistes en aquesta lluita. Entre totes, podrem dignificar el 0-3!
