L’abrupta aparició en l’escena política d’una ultradreta que recull l’herència del feixisme i la combina amb un extremisme anarcocapitalista, amb un orador desmesurat al capdavant i amb gran suport mediàtic, sorprèn a molts a l’Argentina i crida l’atenció mundial. La seva fórmula presidencial, que integra a qui va ser un agent de la privatització dels fons previsionals a favor del gran capital concentrat i a una advocada defensora i admiradora de l’exgeneral Videla i la dictadura genocida, va resultar la més votada en les primàries obertes simultànies i obligatòries (PASO).
Aquest binomi va obtenir el primer lloc en un repartiment de terços dels vots positius, seguit dels neoliberals de Mauricio Macri i d’un front oficialista hegemonitzat pel peronisme, que va anar perdent la seva tònica progressista, especialment des que una majoria en el seu si va acceptar, sense confrontar, pagar el deute extern fraudulent amb l’FMI, acceptant els seus condicionaments econòmics, el mal social que produeix i el consegüent perjudici polític i electoral. Els experts assenyalen que, més que un vot ideològic, Javier Milei, que d’ell es tracta, va canalitzar la desil·lusió i fins i tot el cansament d’un sector social la situació del qual va empitjorar en el govern de Mauricio Macri i es va agreujar encara més durant la gestió de l’actual president Alberto Fernández.
Historiant a grans traços, podem dir que aquelles grans mobilitzacions populars de l’any 2001 van danyar, però no van eliminar, el neoliberalisme. El seu emergent, el kirchnerisme, va desplegar una forta política de càstig al genocidi dictatorial i de recuperació per a l’estat de grans empreses públiques que havien estat privatitzades i estrangeritzades, però sent objectius, hem de dir que no va poder imposar-se als monopolis agroexportadors, a la concentració mediàtica i al Poder Judicial aristocratitzant. Aquests revessos van deixar un biaix possibilista i es van plasmar en la derrota electoral de 2015.
Per a les eleccions de 2019 es va constituir el Frente de Todxs, del qual formem part els comunistes, que va derrotar a la dreta però la gestió del qual no va respondre a les expectatives. Aquest es va transformar ara en Unión por la Patria, amb Sergio Massa com a presidenciable, de l’ala més conciliadora de la coalició. La llista interna de sectors situats a l’esquerra, Justa y Soberana, va tenir una bona actuació i va aconseguir 1.600.000 vots, un 6% del total. L’escenari cap a les eleccions presidencials d’octubre es va tornar llavors complex i desfavorable per als interessos del poble. Això reafirma la necessitat d’un pla de reagrupament de forces per a enfortir la resistència popular contra les retallades fonsmonetaristes i construir una alternativa d’alliberament nacional i social.
Fins i tot amb aquesta realitat, en aquesta restringida oferta electoral, la Unió per la Pàtria és l’única força que pot infligir una derrota a les dretes. Per això el Partit Comunista ha decidit cridar a votar-la per a frenar l’ascens al govern dels sectors feixistitzants, ultraliberals alineats explícitament amb els EUA, el Regne Unit i Israel, a l’estil de Bolsonaro i de l’uribisme colombià.
Les propostes de tallar les valuoses relacions amb la Xina i el Brasil i d’un anticomunisme explícit que posaria en risc la relació profunda amb Cuba són una amenaça real i no sols una consigna de campanya. Aquest perill és real i hem d’advertir-lo a la regió, que mereix que continuem bregant per un país que coadjuvi a avançar cap a una major unitat i integració llatinoamericana i del Carib. I també al món, en procés de desenvolupament cap a un multilateralisme, perquè l’Argentina, que ara és part del BRICS ampliat, pugui jugar allí un paper positiu.
Si aconseguim tancar-li el pas a l’amenaça neofeixista i entreguista, disposarem de millors condicions per a, amb el poble mobilitzat, sostenir conquestes històriques guanyades i construir una sortida col·lectiva a la crisi. Al seu torn, en la batalla que ara es concentra en el terreny electoral no podem limitar-nos a cridar a votar per la conservació de drets, sinó mantenir enlaire el programa de transformacions profundes que només podran obrir-se pas lluitant i creant poder popular. Les eleccions seran el pròxim 22 d’octubre i el seu resultat és difícil de predir. Lluitarem i militarem la campanya electoral amb totes les nostres energies. I si hi hagués segona volta, aquesta serà el mes de novembre.
Imatge de portada: Sergio Massa. Crèdits: Palácio do Planalto, Brasil, CC BY 2.0 https://creativecommons.org/licenses/by/2.0, via Wikimedia Commons
