Introducció
Des de l’ascens al govern de l’expresident Lenin Moreno (maig del 2017), han passat sis anys i mig d’un desendreçat retrocés dels avenços en drets, institucionalitat i desenvolupament, aconseguits durant la dècada anterior (2007-2017), producte de catorze victòries electorals consecutives.
El reflux va començar amb el sorprenent canvi de Moreno, qui va guanyar la presidència com a progressista l’any 2017 i, a continuació, va impulsar una agenda oculta fonamentada en una inconstitucional consulta popular, la persecució judicial a líders del seu moviment i l’aplicació polítiques d’ajustament estructural, regressives de drets. Aquesta actualització va ser coberta per una contínua campanya mediàtica que va instal·lar una polarització política en la societat. Entre altres efectes contraproduents, aquesta política va generar un procés de desinstitucionalització que va permetre que grups vinculats al narcotràfic penetrin les més altes esferes de l’Estat i controlin extenses zones de territori.
Malgrat tot, al llarg d’aquest període es va mantenir un alt nivell de suport al “correisme”, qui va actuar com a principal força d’oposició, particularment durant el govern de Guillermo Lasso, a qui va portar a judici polític. Per a evitar la seva destitució, el primer mandatari va recórrer a la convocatòria d’eleccions generals anticipades, mecanisme introduït a la Constitució de 2008, conegut com a “Mort Creuada”, que va permetre una sortida democràtica a la crisi que viu l’Equador.
Canvi de curs i discurs de la campanya a primera volta
Amb l’antecedent favorable de les eleccions seccionals de febrer del 2023, les eleccions generals – celebrades el 20 d’agost i el 15 d’octubre passats, es van presentar des d’un inici auspicioses per a la candidata de la Revolució Ciutadana, Luisa González, l’única representant del progressisme en aquestes eleccions. A dues setmanes dels comicis, diverses enquestes li atorgaven la victòria en primera volta. Entre els set binomis restants, tres es disputaven el segon lloc – Otto Sonnenholzner, Yaku Pérez i Jan Topic -, mentre que més endarrerits en les intencions de vot apareixen disputant el cinquè lloc Fernando Villavicencio, Daniel Noboa, Xavier Hervas i Bolívar Armijos.
El criminal assassinat de Villavicencio que va succeir onze dies abans de la primera volta, i les primeres investigacions del qual, malgrat la poca traça amb la qual s’ha desenvolupat aparentment, demostren que va ser una operació planificada amb anticipació i que va comptar amb la “negligència” de la seguretat oficial del candidat, va modificar el taulell electoral, i és que als minuts d’haver succeït el crim, les xarxes socials van ser inundades amb missatges que culpabilitzaven al correisme de l’assassinat, mentre que els canals de televisió es connectaven en directe durant diverses hores, i es difonien missatges elaborats per a exacerbar la matriu de l’odi contra el correisme. Més enllà que no va existir cap evidència ni tan sols remota d’aquesta acusació, l’efecte mesurat a través de l’enquesta diària de “tracking” va mostrar la caiguda de més del 10% del suport a la candidata González entre el 9 i el 14 d’agost, quan comença a recuperar-se lentament.
L’atemptat criminal va impactar en el vot tou de González, qui davant de la recrudescència “mediàtica” de la confrontació entre correisme i anticorreisme, va optar per canviar el seu inicial suport a la candidata progressista i es va inclinar per Daniel Noboa, que “apareixia” com a no contaminat i que venia desenvolupant una campanya milionària per a posicionar-se pel 2025 – segons les seves declaracions.
Passats els dies, González va tenir una significativa recuperació per a arribar al 34% i triomfar amb més del 10% dels vots, per a disputar el balotatge contra el binomi Noboa-Abad que va arribar amb el 23%; a més, la RC va obtenir el 38% dels assembleistes.
La segona volta electoral
En iniciar-se la campanya de la segona volta, la candidatura de Daniel Noboa va començar amb una intenció de vot propera al 60% – mesurat a les enquestes -, amb el suport de les elits econòmiques i polítiques, incloent-hi al president Lasso i a l’expresident Moreno, però va començar a declinar a mesura que van passar els dies, principalment per la seva mala actuació en el debat presidencial i per la seva agenda continuista amb les polítiques regressives de drets dels anteriors governs; malgrat la seva milionària campanya a les xarxes socials, activacions territorials que incloïen l’entrega de queviures, regals i obsequis, quelcom expressament prohibit pel Codi de la Democràcia (art. 204) i, fins i tot, propagada subliminar de l’“avena quaker” amb el famós esportista de l’UFC, Marlon Chito Verna, en plena contesa electoral. La tendència de caiguda va escurçar les distàncies entre els candidats, fins al punt d’empat tècnic, una setmana abans de les votacions.
Tot i això, novament l’acte terrorista perpetrat contra set sicaris, responsables de l’assassinat de Villavicencio i la visibilització mediàtica d’un fals testimoni, d’un “testimoni protegit” de la fiscalia que insinuava responsabilitat del correisme, va activar novament la por, sobretot entre els indecisos, facilitant, de nou, la reconfiguració del taulell electoral.
Més enllà de la necessària avaluació que cal realitzar de la campanya electoral i de l’anàlisi de les dades de l’última elecció sobre la derrota presidencial de la candidata del progressisme, hi ha factors estructurals que no poden ignorar-se, per a comprendre la pèrdua del partit Revolució Ciutadana en segona valora, malgrat ser el Movimiento més estructurat, amb presència territorial a tot el país i que serà la primera minoria a l’Assemblea Nacional amb 53 de 137 assemblearis en la pròxima legislatura. Entre aquests factors, assenyalem:
- El sistemàtic setge amb l’estratagema de “judicialitzar” a la revolució ciutadania i mantenir-la al fang dels litigis, que alimenta la idea del conflicte i l’opacitat; no es pot oblidar que, a la campanya del 2021, fins i tot el Fiscal General de Colòmbia va viatjar a l’Equador a entregar informació d’un suposat finançament il·legal de l’ELN a la campanya d’Andrés Arauz a la Fiscalia General de l’Equador i que, en aquesta campanya, han tornat a escena diferents casos com el de Singue, Dhruv o Gabela; que, independentment de com es resolguin, generen preocupació, distracció i col·loquen la idea en l’elector que RC busca el poder per a resoldre problemes propis i no els de la gent.
- La intervenció i penetració de les màfies en les altes esferes de l’Estat i en el procés electoral. L’assassinat de Fernando Villavicencio, canvio el curs i discurs de la campanya electoral en la primera volta i posteriorment, una setmana abans de les eleccions de segona volta, l’assassinat de 6 persones en diferents presons del país, relacionades amb el cas Villavicencio, van incidir en el vot dels indecisos i en la incertesa cap a la Revolució Ciutadana (RC).
- En els últims sis anys, s’ha anat construint una forta pulsió cultural antiprogressista, secundada per una campanya sistemàtica de desprestigi a la RC que inunda els mitjans de comunicació i les modernes xarxes socials, per a “impedir” el retorn dels “correistes”. Aquesta lògica ve acompanyada d’un discurs en el qual es barregen des de l’anticomunisme, la retòrica anticorrupció, la criminalització de la protesta o la cantarella de la pèrdua de les llibertats, empenyent a la societat cap a una “dretització” i també cap a l’apatia i el cansament, especialment dels més joves i els més pobres. Aquest canvi creua a tots els sectors de la societat, inclosos aquells dels quals s’esperaria “consciència de classe”, com a obrers o indígenes. Només per esmentar una dada que ha de ser analitzat, cal preguntar-se cap a on va ser el vot nul del 16% de les eleccions del 2021 enfront del 7,8% de les actuals? Això, al seu torn confirma, que en les eleccions va prevaler la polarització amb criteris de selecció diferents de la identitat social, ètnica, de gènere o pitjor encara, del que s’entén per classe social.
- Un factor central que no es pot ignorar és l’empobriment de gran part de la població, perquè segons la CEPAL, prop de la meitat dels equatorians es troba en condicions de pobresa i extrema pobresa, la condició de precarietat de la qual genera una profunda desconfiança cap al sistema polític democràtic i cap als actors polítics; per la qual cosa fàcilment sucumbeixen a il·lusionar-se amb les propostes de “els candidats nous” que no els recorden els problemes reals; o com diria l’analista Antonio Ricaurte, simpatitzar amb els “candidats medio cojudos” que no parlen com els polítics, i per això resulten atractius o simplement distreuen, en el marc de l’absoluta incredulitat que té aquest sector de l’electorat que qualsevol força política o candidat, puguin resoldre la situació concreta en què viuen.
Ara bé, aquests apunts, de cap manera, pretenen responsabilitzar al poble per les seves decisions, ni als joves pel seu desinterès, ans al contrari: ens interpel·la per la forma com s’afronten aquests problemes i aquells derivats de “l’espectacularització” de la política contemporània.
Les votacions de la segona volta van tenir una participació del 81% i una reducció del vot nul a la meitat de les eleccions generals del 2021 (7,8%), evidenciant l’enorme polarització existent. Encara que els resultats van afavorir al candidat Noboa per 4,02% dels vots sobre la candidata González, aquests són millors que l’anterior balotatge del 2021 per a la candidatura progressista (en més de 300.000 vots).
Epíleg
En el seu curtíssim missatge al país el dia de les eleccions, el nou president electe no ha donat cap senyal que indiqui el rumb que prendrà, per la qual cosa la incertesa dels diversos sectors és alta, tot i que l’assistència com a cap de l’equip econòmic per a la transició presidencial de l’exvicepresident Alberto Dahik, conegut per la seva ortodòxia neoliberal, a la primera reunió de traspàs del poder, el dimarts 17 d’octubre, amb l’actual president Lasso, sí que poden indicar el rumb per a l’economia i el país que imprimirà el nou governant. Així mateix, els primers noms del seu gabinet corresponen amb persones de l’entorn de la seva empresa que manquen d’experiència a la gestió pública, per la qual cosa necessitaran temps d’aprenentatge, del qual no en disposa el nou govern. Havent sigut escollits per a governar divuit mesos, el nou govern ha de prendre possessió en les primeres setmanes de desembre o abans, i té uns marcats límits de temps i oportunitat política per a complir amb grans objectius com el de pacificar el país, que en aquestes circumstàncies no fa només referència a la violència verbal que caracteritza a la política equatoriana, ni tan sols al conflicte executiu-legislatiu aguditzat en els darrers sis anys, sinó a la necessitat imperiosa de recuperar el poder de l’Estat per a rescatar territoris que viuen al marge de l’Estat en drets i sota les regles que imposen els grups mafiosos; de la mateixa manera, és fonamental desenvolupar polítiques redistributives que permetin enfrontar la creixent pobresa i desigualtat social; així com polítiques immediates per a fer front a emergències, com l’amenaça del fenomen d’El Niño que, segons s’ha anunciat, podria ser un dels més rigorosos dels últims anys.
La Revolució Ciutadana ja ha anunciat, a través de Luisa González, que comptaran amb els seus vots i suport en tot allò que signifiqui alternatives per a fer front als problemes d’inseguretat, la falta de reactivació econòmica o per a la generació de llocs de treball, però que, de la mateixa manera, es mantindran alerta que es compleixin les promeses de la campanya i no s’afecti els interessos del país o a la disminució dels drets de les majories, com precaritzar encara més la situació de l’educació, la salut o la seguretat social. Ara li correspon al nou president, Daniel Noboa, optar per un programa coadjuvi a la unitat nacional o aprofundeixi en la desintegració, la violència i la desigualtat social.
Imatge de portada: Daniel Noboa. Crèdits: Christian Medina / Asamblea Nacional
