20 anys de la gran manifestació contra la guerra d’Iraq: i ara què fem?

Autor

Del mateix autor

Ara farà gairebé 20 anys de la gran manifestació contra la guerra d’Iraq. Una gran manifestació a Barcelona que, a escala internacional, va tenir un gran ressò i es van replicar arreu. 

La convocatòria feta per la Plataforma Aturem la Guerra ens va convocar a totes les entitats, moviments socials i a persones a títol individual que s’hi van sumar perquè teníem un objectiu en comú: protestar i alçar-nos contra la guerra! 

Una guerra que els EUA tenien preparada des de feia temps contra Iraq. Una guerra programada des de feia temps perquè, sota el lema de la “destrucció massiva de les armes nuclears”, el veritable interès dels EUA no era altre que poder incidir en els seus recursos petrolífers, així com poder reconstruir tot allò que ells mateixos havien, de fet, destruït a través de la guerra (quelcom molt ben explicat per Noemi Klein al seu llibre “La doctrina del shock”).

L’enderrocament d’en Sadam Hussein va ser un dels primers objectius. No es van estalviar recursos econòmics, ni de desplaçament de soldats, ni de recursos militars. El que era important era deixar clar que el règim de Sadam Hussein era indigne, estava contra la democràcia… Però en realitat els EUA, sota la presidència de George Bush, el que volien era que la persona més buscada en aquell moment, que era Ossama Bin Laden, fos empresonada o aniquilada, tal com va acabar passant després.

D’aquests dies, i des d’aquesta gran manifestació, hem après moltes coses. La primera:  que en totes les guerres orquestrades, l’objectiu primer és construir un enemic comú, un enemic contra el qual cal actuar per destruir-lo.  La segona: que només cal entrar en la mentalitat de l’imaginari col·lectiu amb aquesta premissa perquè aquest enemic esdevingui el de tothom. La tercera: que s’han de sumar forces militars de l’OTAN per vèncer aquest enemic. No convé entrar ni en diàleg ni en converses, es tracta d’atacar amb arsenal militar i derrotar-lo. I aquest és un dels motius principals per justificar l’augment del pressupost armamentístic.

Ja sé, han passat molts anys des d’aquesta manifestació, però des de la meva opinió com a feminista antimilitarista, la realitat és que es continuen donant les mateixes consideracions pel que fa a la mirada sobre els conflictes armats i les guerres.

Durant aquest 2022, s’han continuat produint conflictes armats que, per no ser tan mediàtics, acaben en la llista dels conflictes oblidats; això, però, no vol dir que aquests hagin tingut un final negociat ni una pau justa per ambdues parts. Qui decideix fins quan s’acaba la guerra i com es decideix? Aquesta és, per a mi, la gran pregunta pel que fa als conflictes armats que continuen oberts a diversos països.

Ara el que més ens aclapara és la guerra de Rússia contra Ucraïna, que complirà ara el seu primer aniversari.

I què hem fet? Com a Dones x Dones, hem continuat treballant aliances amb altres grups i moviments socials per a intentar buscar aliances i teixir-les amb la comunitat ucraïnesa a Catalunya. Som conscients que amb això no hi ha prou, ho sabem, i això ho sabem totes les associacions i entitats que continuem manifestant  el nostre rebuig contra aquesta guerra inútil i innecessària i contra totes les altres guerres, perquè totes són innecessàries.

La invasió de Rússia a Ucraïna ordenada per Putin continua deixant mortes i morts especialment entre la població civil, una població civil que el que realment desitja és la pau perquè ja estan fartes de tanta i tanta guerra.

També ha estat un any en que la comunitat iraniana, encapçalada per les dones, s’ha manifestat a Barcelona cada dissabte arrel assassinat de la Masha Amini el 16 de setembre del 2022. I és aquí on ens trobem, en el suport de les dones iranianes, de les ucraïneses, de les palestines, afganeses… amb tota la nostra solidaritat i sororitat per visibilitzar-les i acompanyar-les.

És difícil comparar la gran manifestació contra la guerra d’Iraq amb el treball que hem desenvolupat en els següents 20 anys, però sí que és important destacar i ressaltar que continuem treballant en iniciatives contra les guerres, que ho fem des de diferents associacions i entitats i, sobretot, que moltes de les iniciatives venen de dones feministes que estem contra les guerres. A tot això ho anomenem “petites passes de la pau contra les guerres” perquè cada manifestació, cada petita passa – per molt simbòlica que sigui – hi contribueix. 

De cara el febrer, estem intentant des de la plataforma contra les guerres preparar i activar una gran manifestació. Som qui som, amb les forces una mica afeblides, però estem convençudes i som convincents. Sabem que estem en un moment on les xarxes socials i la contrainformació ens fa la guitza, però seguim i seguirem actives com a feministes contra les guerres i teixint complicitats amb les dones que han de ser les veritables protagonistes.

Amb totes elles, aquí i arreu, sempre tot el nostre suport.

Articles relacionats

Darrers articles