Editorial: La Primera República, la utopia de 1873

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

Aquest onze de febrer es compliran 150 anys de la proclamació de la Primera República. Un aniversari que ho és també de l’única República federal, ja que si en l’11 de febrer de 1873 es proclamava la Primera República, en el 8 de juny es declarava la República Federal i en el 12 de juliol de 1873, la revolució cantonal plantejava que la República possible era la República obrera i camperola i al portar a terme la revolta des de diferents territoris, s’enfocava amb la perspectiva d’un posterior acord entre aquests. 

Desafortunadament, l’oblit selectiu i l’hegemonia monàrquica han soterrat un llegat potencialment revolucionari. Per aquest motiu, les revistes que firmem aquesta editorial hem volgut aprofitar l’ocasió per a reivindicar aquest esdeveniment històric. Perquè a la península Ibèrica la història republicana, en bona mesura, és la història de les classes populars i 1873 és un moment culminant del seu poder revolucionari en el segle XIX, talment com ho és la Comuna de París de 1871 per a França.

No podem oblidar que la República del 73 arribà per l’esgotament d’una «Monarquia Democràtica», com es titllava el regnat d’Amadeu de Savoia, incapaç d’aportar solucions que es diferenciessin de la fracassada dinastia borbònica. Les guerres imperials a l’Amèrica Llatina, el negoci amb el tràfic d’esclaus a l’Àfrica el desnonament de camperols pel latifundisme i l’explotació dels treballadors per la burgesia, van ser els puntals de la monarquia militar d’Isabel II, primer, i d’Amadeu de Savoia després. Democràtica o no, la Monarquia sempre va ser la baula més feble d’un règim militaritzat, bel·licista i profundament corrupte, que garantia a una oligarquia l’acumulació de capital en el seu minvant imperi colonial, gràcies a un exèrcit corrupte que en feia de guardaespatlles. Contra aquest regnat de terror, la República es convertia en un horitzó d’utopies, com va veure un esperançat Víctor Hugo en la seva Carta a Espanya, escrita l’octubre de 1868:

«La República a Espanya seria la pau a Europa; seria la neutralitat entre França i Prússia, la impossibilitat de la guerra entre les monarquies militars pel sol fet de la revolució present (…) Si Espanya reneix com a monarquia, és petita. Si reneix República, és gran.»

Una oportunitat en una Europa ofegada per les geopolítiques imperials de tsaristes, prussians i bonapartistes, que despertava esperances internacionalistes com la confessada per Garibaldi en una carta als republicans de Barcelona: «Seria un gran consol que per tot Europa es fes tan ge­gantina com en la vostra bella pàtria la idea republicana».

Agafant, doncs, el llegat de la tradició republicana, i amb la voluntat d’actualitzar el projecte, no podem obviar la tasca de construir un nou model de societat. Més enllà de la necessitat de superar la monarquia borbònica, ens cal construir un model republicà basat en la justícia social i amb la lluita dels pobles i nacions que conformen Espanya avui dia. Així doncs, qualsevol proposta republicana ha de portar per bandera una societat igualitària que impulsi la lliure participació de totes les persones, així com l’exercici de l’autodeterminació dels pobles. 

En un context de desigualtat creixent, on augmenta la pobresa de treballadors i treballadores, creixen les grans fortunes i el frau fiscal dels més rics està a l’ordre del dia, la lluita republicana ha d’anar de bracet amb les lluites socials pels drets humans bàsics, com la lluita per un habitatge digne o per una sanitat i educació públiques de qualitat i ben finançades. El projecte republicà, a més, ha de tenir clars fonaments: el feminisme com a element emancipador davant d’una estructura de domini heteropatriarcal, la cultura de la pau com a resposta als conflictes bèl·lics i l’aposta per una transformació social i econòmica en clau ecologista, sabent que el capitalisme és incompatible amb la continuïtat de la vida i el planeta.

Per aquests motius, diverses revistes ens hem aplegat en aquest simbòlic Front Republicà editorial no només per a mancomunar el nostre republicanisme popular sinó també per a posar fil a l’agulla des de cada perspectiva sobre els reptes del present a la vista dels exemples del passat i de les necessitats del futur. A la manera d’aquell Walt Whitman que saludava en la República de 1873 el rostre de la llibertat a Fulles d’Herba: «Ah! Però t’acabes d’aparèixer a nosaltres en persona –et coneixem / Ens has donat una prova segura, la visió fugaç de tu mateixa / Tu esperes allà, com a tot arreu, la teva hora».

Firmen:

Realitat, Debats pel Demà, Sobiranies, Revista la U, Viento Sur, CTXT, Nortes, El Salto, Memoria del futuro, Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).

Pots descarregar el dossier conjunt en PDF en aquest enllaç.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah