Anàlisi de fets en el fragor del moment:
1. Bolsonaro només va arribar al poder perquè la burgesia, desesperada amb la crisi capitalista, amb la falta d’alternatives en les seves files i la possibilitat de victòria de l’esquerra amb Haddad, va apostar les seves fitxes pel capità. Malgrat conèixer la ideologia feixista del capetão, necessitava descarregar tot el pes de la crisi sobre la classe obrera, amb la retirada dels drets laborals, la seguretat social, la imposició de límits a la despesa social i el robatori de les arques públiques.
2. I el bolsonarisme que es va generar va representar una coalició de forces identificades amb la dreta i l’extrema dreta, aprofitant una finestra d’oportunitat històrica. Formaven part d’aquesta unitat l’operació Lava Jato, el capital financer, alguns pastors evangèlics, l’agronegoci-latifundista, els comerciants i el baix clergat en el Congrés amb polítics tradicionals que tenien com a referent a l’antiga ARENA [1] des de la dictadura militar. Durant el govern Bolsonaro, alguns d’aquests sectors o representants es van distanciar, uns altres es van incorporar definitivament al bolsonarisme. I el seu nucli central eren els militars (com a Villas Boas, Braga Netto i Augusto Heleno, i altres de menor rang, etc.) aliats als milicians (família Bolsonaro), i en paral·lel tenen nexes amb l’extrema dreta mundial (Trump, Steve Bannon) a través d’Eduardo Bolsonaro i Olavo de Carvalho.
3. Amb la pandèmia, després amb les eleccions i, finalment, amb la victòria de Lula, el bolsonarisme es va anar fragmentant. Algunes fraccions dels sectors van buscar sobreviure en el govern de Lula (Centrão, alguns polítics de la bancada evangèlica, mitjans de comunicació, capital financer). Uns altres tracten d’ocupar l’espai buit de la dreta, deixat per la disminució del PSDB (Lava Jato, Moro, PL, PSD, Uninó Brasil) i, per tant, el nucli central feixista, també està corregint la seva ruta i tractant de trobar el camí a la seva supervivència.
4. No obstant això, es va generar una contradicció. Part del grup central són militars, fins i tot jubilats, i per tant vinculats a institucions estatals. La tàctica d’aquest sector és deixar tot com està: va indicar el Ministre de Defensa -per a no sofrir represàlies pels errors i per la política dirigida en la pandèmia (especialment l’acusació de genocidi contra els pobles originaris, política dirigida per l’ex ministre de salut, Pazuello i la forces armades)- que el nou govern no toca el benestar militar ni les activitats de les escoles militars. I molt menys córrer el risc de ser castigats per les malifetes comeses per alguns dels 6.400 militars que havien emigrat al poder executiu disputant privilegis i prebendes.
5. Una altra part del comandament és la família Bolsonaro, que necessita sobreviure políticament. Seguint l’estratègia i els consells de Banon/Trump, Bolsonaro hauria de continuar sent un gran líder de la dreta, donar-li les condicions per a evitar ser arrestat i presentar-se a les eleccions de 2026. La base social “pura sang” bolsonarista està integrada especialment per militars (incloent-hi a la Policia Militar) i els seus familiars, persones grans, combinant una moral i temes econòmics ultraconservadors. Sociològicament, són una minoria de classe mitjana blanca i racista. Aquesta base necessita mobilitzar-se constantment, principalment de manera polaritzada. Per això, durant tot el govern, al no tenir accions pràctiques, Bolsonaro es va esforçar permanentment a mantenir cohesionada i alerta a la seva base. Per això usa i abusa de les notícies falses sobre cada esdeveniment, per a crear un estat de preparació.
6. Així, els campaments enfront de les casernes tenien una doble funció: pressionar per reivindicacions polítiques, pels seus valors conservadors i corporatius de les forces armades i per a mantenir els privilegis; sobreviure al govern de Lula i mantenir mobilitzada la base bolsonarista per a sobreviure com a força política. En moltes ciutats, els campaments van ser formats per familiars de militars, especialment dones. Però a Brasília, va ser un campament nacional, finançat per empreses del latifundi i l’agronegoci, de mineria, inclòs el lumpesinat de mineria il·legal.
7. Com a forma organitzativa, el bolsonarisme es va estructurar dins del model de guerra híbrida ucraïnesa o terrorisme d’Al-Qaeda, amb cercles de diferents nivells de participació i lideratge, però reproduint-se i buscant un objectiu central, encara que atorgant una relativa autonomia a aquests cercles. El bolsonarisme no va aconseguir consolidar-se com un partit formal, no sols en el sentit institucional, sinó també com una força política organitzada. Aquesta és una altra contradicció que enfronta Valdemar da Costa Neto, president del Partit Liberal, perquè el bolsonarisme no pot emmarcar-se dins de les “quatre línies” d’una acció institucional tradicional. De manera que hi ha un missatge central [desgastar al nou govern/mostrar força] i tenir molts satèl·lits que operen amb diferents tàctiques i una certa autonomia.
8. Fins i tot els estruços del jardí del Palácio da Alvorada sabien que l’acció d’aquest diumenge es produiria:
a) La seqüència de “fets nous” que va mantenir mobilitzada a la base bolsonarista va acabar amb la presa de possessió. Davant el buidatge dels campaments i grups en les xarxes socials després del primer de gener, va ser necessari reagrupar i mobilitzar les tropes amb un fet nou.
b) Les relacions del nou govern amb les Forces Armades segueixen truncades, com ho demostra l’absència d’oficials en els canvis de comandament de l’Armada i la intromissió de José Múcio en les forces.
c) Va haver-hi lleialtat i complicitat de les diferents forces policials de Brasília, especialment de la Policia Militar del Districte Federal, com es va veure en la nit de la diplomàcia (12 de desembre de 22).
d) Va haver-hi lleialtat i complicitat en el govern del Districte Federal, marcada pel nomenament d’Anderson Torres, exministre i fidel aliat de Bolsonaro, precisament per a controlar les forces de seguretat i policials.
9. L’acció no va ser ni va pretendre ser un cop d’estat, els seus objectius van ser:
a) Afeblir al nou govern i crear una situació d’ingovernabilitat amb només vuit dies de mandat.
b) Podria donar lloc a una crisi institucional i de legitimitat. Per exemple, si el govern hagués promulgat una Garantia de la Llei i l’Ordre (GLO) i l’Exèrcit es negués a complir o expulsés pacíficament als terroristes. Desmoralitzaria al govern davant la societat i en l’exterior, evidenciant que no està al comandament de les forces armades i no pot interferir amb l’aparell militar.
c) Destruir equips i materials de l’Oficina de Seguretat Institucional, on es guardaven armes i HDS.
d) Provar la lleialtat i depurar internament la militància en el bolsonarisme, deixant clar qui són els seguidors lleials.
e) Demostrar força i capacitat de mobilització, que serien majors actius que els vots que tenia Bolsonaro i, per tant, en qualsevol condició, un líder d’extrema dreta que necessita ser consultat o involucrat en les decisions polítiques nacionals fins i tot sense estar en el poder (com l’extrema dreta a França, per exemple).
f) En cas de repressió, tenir imatges de violència i potser de mort, que reavivarien la militància en els pròxims dies a través de la indignació, l’autoritarisme o la injustícia.
G) Aquests objectius i tàctiques certament estaven d’acord amb les directrius del grup Banon/Trump, que ja s’havien aplicat als Estats Units.
10. L’element central de la tàctica era que comptaven amb la complicitat de l’exèrcit. Tant és així que els manifestants van tornar tranquil·lament al campament, no es van dispersar, perquè sabien que allí estaven protegits.
11. No obstant això:
a) El govern va actuar amb rapidesa, duresa i sense embuts: va assenyalar als culpables (Bolsonaro, Ibaneis, Anderson Torres i l’agroindústria) i va prendre dures mesures constitucionals recolzades per l’opinió pública.
b) Va ser intel·ligent no usar el GLO i no involucrar més als militars. L’única intervenció que li va quedar a l’exèrcit va ser protegir els acampats davant el procés de desallotjament de la matinada. I després, sotmetre’s a les determinacions de la interventora federal en el Districte Federal, va acabar contribuint a posar fi al campament civil a Brasília i la detenció de més de 1.500 militants feixistes.
12. Com a balanç dels fets, va ser un tret al peu dels feixistes i va generar:
a) El nou govern va aconseguir aglutinar la solidaritat internacional i nacional, institucional i mediàtica. Ara sí, s’ha convertit en un govern d’unitat nacional.
b) El bolsonarisme s’ha aïllat com una butxaca de l’extrema dreta, realment ha de purgar-se i restringir-se al 10% de la població. No obstant això, és un actiu que no interessa a les forces polítiques institucionals, inclòs el PL.
c) El bolsonarisme haurà d’enfrontar diversos fronts d’atac, no sols el discurs d’herència maleïda del govern, sinó un front parlamentari (possibilitat de CPI), un front policial-legal (STF i PF). No tindrà forces per a enfrontar-los a tots al mateix temps sense l’aparell de l’Estat (connivència d’Aras). Com a màxim, només els militars haurien d’escapar. I la inelegibilitat i l’arrest de Bolsonaro ja no són només consignes.
d) Amb la detenció dels “pececitos” abandonats, han de començar a sorgir els noms dels veritables finançadors i líders. La cadena de comandament intermèdia del bolsonarisme ha de ser desmantellada.
e) La complicitat de les forces militars -i els seus serveis d’intel·ligència- va ser evident i redueix la capacitat de negociació dels militars i la moral davant la societat i en el nou govern.
f) És possible que ara, davant l’estupidesa bolsonarista, la burgesia, la dreta clàssica busqui construir altres líders, més intel·ligents i útils.
13. Ara cal aprofitar aquesta victòria política amb la societat, per a concloure el que no vam poder fer en les urnes: derrotar històricament a l’extrema dreta com a força política!
14. És necessari mobilitzar els moviments en actes de masses;
-tenir banderes directes (arrest de terroristes, CPI, etc);
-donar suport a les accions governamentals amb mobilitzacions;
-No va ser un intent de cop d’Estat, però així hauríem de anomenar-lo per a la denúncia.
– Denúncia als finançadors, com a comerciants, clubs de tir, i sobretot a la petita burgesia de l’agroindústria, especialment en el centre-oest del país.
-Mantenir-se alerta als paranys en les xarxes socials i els actes desesperats que la màfia feixista encara pot provocar.
Notes
[1] L’Aliança Renovadora Nacional va ser un partit polític conservador, creat el 4 d’abril de 1965 al Brasil, amb la intenció de fer costat al nou govern militar sorgit després del cop d’estat de 1964.
