Cinisme

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

Fa uns dies a majoria dels mitjans de comunicació van dedicar molt de temps i espai a informar sobre la detenció de vint-i-cinc alemanys d’extrema dreta; que segons sembla integraven un grup acte-denominat Reichsbürger; i depenent del mitjà consultat, aquest terme alemany es traduïa per “els ciutadans del Reich” o “l’exèrcit del Reich”. En la informació es destacava a més que alguns dels seus membres comptaven amb formació militar, conspiraven des que hi havia temps i tenien ja molt avançats alguns aspectes relacionats amb un pla per a executar un cop d’estat.

En la informació anterior eren coincidents tots els mitjans, els seriosos i els menys seriosos; però després, ja en funció de la tendència o del nivell de sensacionalisme del mitjà, me’ls podia trobar altres dades a majors: uns deien que segons la Fiscalia el grup tenia contacte directe amb el Kremlin, uns altres que comptava amb 21.000 adeptes disposats a actuar i algun va assenyalar fins i tot que la important formació militar que posseïen es devia la que entre els seus membres hi havia persones que havien integrat les forces armades de la desapareguda RDA (República Democràtica Alemanya).

Com és lògic, una notícia així va provocar un fort impacte en l’opinió pública; no s’estava parlant de l’enèsima i avorrida temptativa de cop d’estat en una república bananera d’Àfrica o Llatinoamèrica. La informació ens advertia que en un operatiu sense precedents, més de 3.000 policies venien de desarticular un grup que estava planejant segrestar les institucions d’un estat democràtic, en el centre de la moderna i civilitzada Europa.

Llàstima que la casualitat havia fet coincidir aquesta destacada operació policial amb una entrevista a l’antiga cancellera Angela Merkel, entrevista publicada el mateix dia pel setmanari liberal alemany Die Zeit. O a la millor la coincidència no es va deure a una simple casualitat, això pot ser que mai ho sapiguem.

En l’entrevista del Die Zeit, Merkel reitera alguna cosa que ja havia deixat caure en un altre mitjà dies abans; l’objectiu d’occident amb els Acords de Minsk en 2015 no era aconseguir la pau, sinó que buscaven entretenir a Rússia. I mentre Rússia estava entretinguda intentant que es complissin els acords, l’OTAN comptava amb el temps necessari per a preparar el terreny i armar als ucraïnesos.

Com reconeix l’antiga cancellera, els acords de Minsk només servien per a congelar el conflicte i, si més no per a occident, l’objectiu dels mateixos no era buscar una solució a aquest. Perquè, mentre Rússia obligava els líders de Lugansk i Donetsk a asseure’s en la taula de negociacions per a buscar un acord que garantís algun nivell d’autonomia, el govern ucraïnès continuava bombardejant el Dombass, sense que Alemanya o França fessin res per a impedir-ho.

Per si encara hi havia algú amb dubtes, Angela Merkel deixa clar que el poble ucraïnès va ser i continua sent emprat com a arma per l’OTAN en la seva actuació contra Rússia. I deu mesos després de l’inici d’aquesta nova fase del conflicte, només qui vulgui mantenir una venda sobre els ulls pot negar que qui formem part de la Unió Europea també estem sent utilitzats. Les decisions que adopten de manera entusiasta a Comissió i els diferents governs augmenten la dependència energètica a respecte dels EUA. Les sancions contra Rússia estan tenint greus efectes en les nostres economies, igual que l’augment en la inversió en armament.

La derrota russa de la qual tant s’ha parlat no acaba d’arribar; però qui sí que va arribar i està començant a actuar és el famós general hivern; un general que al llarg de la història ha funcionat com a aliat de Rússia enfront dels enemics. La seva actuació desgraciadament s’està sentint a la Ucraïna, però també la comencem a sentir a Europa occidental.

No són els nostres oligarques qui sofreixen la pujada del preu dels combustibles o dels aliments; ells estan tirant un bon benefici de tot això. Són les classes populars les que comencen a sofrir les conseqüències de les decisions adoptades; i per molt que es continuï dient que a Ucraïna estan en joc a democràcia i la civilització, la veritat és que l’únic que està en joc és si els EUA continuen dominant el món o no.

Article publicat originalment en gallec a Nos Diario.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah