Els agents d’immigració dels Estats Units estan enviant migrants i sol·licitants d’asil a “centres de detenció” o a “camps d’internament”? Són retinguts en “centres de processament” o en “camps de concentració”?
Depèn d’amb qui parlis. De vegades, el govern dels EUA utilitza termes burocràtics i aparentment neutres com “centres de detenció”, que els defensors dels immigrants consideren que minimitzen unes condicions sovint dures. En altres ocasions, fan servir sobrenoms sensacionalistes com “Speedway Slammer”, que suggereixen que la seva finalitat és el càstig.
La periodista Andrea Pitzer va dir en una entrevista recent a The Marshall Project que cada to compleix una funció per a un públic diferent. Un s’utilitza per infondre por entre els immigrants, mentre que un altre busca tenir un efecte tranquil·litzador per guanyar l’acceptació pública de les pràctiques d’aplicació de la llei de l’administració.
Quan el president Donald Trump va visitar l’any passat un centre de detenció a Florida que la seva administració va batejar com “Alligator Alcatraz”, les cerques a Google sobre el terme es van disparar. Els crítics, preocupats per les descripcions de condicions inhumanes, van capgirar el sobrenom i el van anomenar “Alligator Auschwitz”.
Alguns han buscat termes que clarifiquin la funció del control migratori i la detenció, generant controvèrsia en utilitzar “camps de concentració” per descriure els llocs on s’envia la gent en el marc de les ofensives contra la immigració.
En un exemple destacat, la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, de Nova York, va rebre crítiques quan va utilitzar el terme el 2019, durant el primer mandat de Trump, piulant: “Aquesta administració ha establert camps de concentració a la frontera sud dels Estats Units per a immigrants, on són brutalitzats amb condicions deshumanitzadores i morint”.
Els seus opositors la van acusar de minimitzar els horrors de l’Holocaust.
Els camps de concentració s’associen sovint amb el pitjor de l’Alemanya nazi: els camps d’extermini dissenyats per a l’assassinat massiu sistemàtic. Però els camps de concentració, que tenen una definició diferent, han existit durant més d’un segle en diversos països, inclosos els Estats Units.
Els camps de concentració moderns es remunten a la dècada de 1890, amb la invenció del filferro espinós i de les armes automàtiques, que van facilitar el control de grans grups de persones, segons Pitzer. A finals del segle XIX i principis del XX, els britànics en van utilitzar a Sud-àfrica i els espanyols a Cuba.
En el seu llibre de 2018, One Long Night: A Global History of Concentration Camps, Pitzer escriu que els camps de concentració impliquen la detenció massiva de civils, sense degut procés ni judici complet, basada en la seva identitat, i no en allò que han fet.
Tot i que els agents d’Immigration and Customs Enforcement (ICE) persegueixen persones sense autorització per ser al país, observadors assenyalen que en l’últim any han ampliat el seu abast, detenint persones amb proteccions legals, amb targetes de residència i fins i tot ciutadans nord-americans. Pitzer també va assenyalar l’ús per part de Trump de llenguatge despectiu envers grups específics, cosa que suggereix que certes persones —com les d’origen somali o haitià— són objectiu per la seva identitat.
Tot i que l’ICE té autoritat legal per detenir persones segons el seu estatus migratori, els agents actuen amb “extralegalitat”, segons Waitman Beorn, historiador de l’Holocaust a la Northumbria University d’Anglaterra, que apunta a casos en què l’ICE bloqueja la supervisió, dificulta l’accés a assistència legal i trasllada persones a instal·lacions remotes per aïllar-les i confondre-les.
No hi ha un punt concret en què una instal·lació es converteixi en un camp de concentració, però Pitzer considera que els EUA ja han travessat aquesta línia.
Beorn va dir que el terme “cal desmitificar-lo, en el sentit que no cal que sigui Auschwitz per ser un camp de concentració”.
Els camps de concentració evolucionen dins d’un sistema. Abans que existissin camps establerts a l’Alemanya nazi, les víctimes eren enviades a pavellons esportius improvisats i magatzems.
Segons ell, el que “recorden” els centres de detenció dels EUA és el període inicial dels camps nazis.
En els darrers mesos, l’ICE ha comprat diversos magatzems per convertir-los en centres de detenció, cosa que, segons Pitzer, fa que el sistema s’assembli encara més a un camp de concentració.
Tot i que els camps de concentració no impliquen automàticament males condicions, la manca d’accés a aliments adequats, condicions sanitàries i atenció mèdica són conseqüències habituals de la detenció massiva. Segons el Texas Tribune, s’han registrat brots de xarampió, tuberculosi i covid en aquests centres. Enguany han mort divuit persones sota custòdia de l’ICE; a la mateixa data de l’any passat n’hi havia hagut set. El Departament de Seguretat Nacional, que supervisa l’ICE, ha rebutjat les acusacions de males condicions i ha afirmat que “tots els detinguts reben àpats adequats” i tractament mèdic.
Hi ha oposició a qualificar els centres de detenció de l’ICE com a camps de concentració. Aquesta resistència prové d’alguns grups jueus, de sectors de l’extrema dreta i d’altres que no entenen la diferència entre un camp de concentració i els camps d’extermini nazis, com Treblinka o Sobibor.
Però Beorn i Pitzer consideren que cal entendre els contextos històrics del terme. Si comparar altres situacions amb l’Holocaust és tabú, diu Beorn, l’objectiu de no tornar a permetre que passi perd força.
“No hi ha una mena de barem d’olimpíada del patiment que hagi d’arribar a un nivell de brutalitat per ser un camp de concentració”, va dir.
Mentrestant, en el debat públic, alguns continuen buscant termes més clars i precisos.
En una conversa recent entre el periodista John Washington i el professor de la Syracuse University Austin Kocher, tots dos especialistes en immigració, Washington va dir que ha optat per utilitzar “camp d’immigració”. Kocher va considerar-ho adequat perquè implica una forma d’informalitat que opera fora de les normes. A diferència d’una presó, on algú ha estat condemnat per un delicte, els camps retenen persones per qüestions civils.
“La gent és als camps per motius administratius; no hi són perquè hagin comès cap delicte des d’un punt de vista legal”, va dir Kocher. “Però això no és com funciona a la pràctica, evidentment, perquè aquests llocs són una mena de forats negres.”
Tot i el debat intens sobre com s’han d’anomenar aquests espais —i que alguns termes són més precisos que altres—, investigadors, autors i acadèmics han recorregut al passat per entendre com s’ha utilitzat el llenguatge i com ha evolucionat.
Durant la Segona Guerra Mundial, els nord-americans d’origen japonès van ser retinguts després que el Japó bombardegés la base naval de Pearl Harbor el 1941. Greg Robinson, professor d’història a la Université du Québec à Montréal, explica que els funcionaris del govern usaven eufemismes, referint-s’hi com a “evacuats”. Aquest llenguatge era perillós perquè feia semblar que el govern ajudava la gent, quan en realitat els privava de llibertat i propietat.
El govern també utilitzava termes com “centres d’agrupament” i “centres de reubicació” per als camps on van ser internades 120.000 persones d’origen japonès. El president Franklin D. Roosevelt els va anomenar camps de concentració en algunes ocasions.
Després de la guerra, es va produir un gir cap a un llenguatge menys eufemístic. El terme “internament” es va estendre tant en l’ús governamental com entre els mateixos japonesos nord-americans, segons Robinson. Però posteriorment ha caigut en desús, ja que fa referència a ciutadans d’un país declarat enemic, mentre que la majoria dels empresonats eren ciutadans dels EUA.
Generacions després, continuen els debats i les confusions sobre quins termes descriuen amb més precisió —i ètica— aquests espais.
La Japanese American Citizens League va publicar el 2013 un manual sobre terminologia relacionada amb la Segona Guerra Mundial. En lloc de “reubicació”, recomanava “desplaçament forçós”, i en lloc de “centre de reubicació”, suggeria “camp de concentració nord-americà”. El 2022, l’Associated Press va revisar les seves directrius i va afirmar que “internament” era inexacte, recomanant, en canvi, “encarcerament”.
El llenguatge evoluciona, i expressions que avui semblen neutres poden canviar amb la pròxima generació. Robinson assenyala que, en el futur, alguns termes, com ICE, podrien adquirir una connotació més negativa.
Originalment publicat a People’s World:
