Just avui, divendres 3 de juny, s’enceta la campanya electoral andalusa fruit de l’avenç electoral, el quart avançament de la història de l’autonomia andalusa després de la decisió del president de la Junta, Juanma Moreno, de convocar-les per celebrar-les el pròxim 19 de juny.
VOX va irrompre institucionalment a les eleccions al Parlament d’Andalusia del desembre del 2018. Andalusia va ser, doncs, la primera comunitat on VOX, com a actor polític-partidista de l’extrema dreta radical trumpista, va aconseguir representació parlamentària. Un fet que no convé pas oblidar.
Amb una alta abstenció del 41,35% (participació del 58,65%), que va resultar del tot condicionant i explicativa del resultat en la distribució de diputades i diputats, els 12 escons obtinguts per VOX, amb 395.978 vots (10.97%) van estar clau per un canvi de govern i de cicle polític a Andalusia. Sumats als 26 escons del PP i als 21 escons de C’s, superaven la suma dels 33 escons del PSOE-A i dels 17 escons de la coalició d’esquerres i andalusista Adelante Andalucia.
Tot i mantenir-se com a força més votada el PSOE-A, l’enfonsament electoral de Susana Díaz (que havia jugat a una campanya electoral de baixa intensitat i, alhora, de visibilització de VOX com a tàctica suïcida, ja experimentada per Miterrand, de presumpta divisió del vot de la dreta) a la jornada electoral del 2 de desembre de 2018, la suma de PP, Ciudadanos i Vox va assolir la majoria absoluta al Parlament d’Andalusia. VOX va recolzar la investidura de Juan Manuel Moreno Bonilla, del Partit Popular, que passava a presidir l’actual govern andalús, formalment conformat per PP i C’S. Començava la primera etapa d’aliança PP-VOX, caracteritzada per pactes d’investidura, condicionadors externs de l’acció de govern, sense formar part d’aquests. Han estat les eleccions a Castella i Lleó les que han obert un nou cicle de cogovern PP-VOX.
Aquest acord va comptar amb molts condicionadors externs, fins al punt que van ser les direccions estatals de PP i VOX qui van signar, a Madrid, un acord de 37 mesures de govern, per a ser aplicades per Juanma Moreno des de la Junta de Andalucía, mesures que van des de mesures de privatitzacions i economia ultraliberal, a mesures racistes i patriarcals (1), molts en contra clarament dels drets de les dones.
Quasi quatre anys després, el pròxim 19 de juny Andalusia torna a les urnes, amb una ultradreta encoratjada que aspira a entrar al govern autonòmic.
Andalusia: l’extrema dreta sense un moviment unitari que la combati. Lluitar també és assumir contradiccions
3 de desembre de 2018. L’endemà de la jornada electoral on va emergir VOX a les institucions, milers de persones van sortir al carrer, a diferents capitals de les províncies andaluses, com Sevilla, Màlaga i Granada, en diverses manifestacions antifeixistes contra la formació política de l’extrema dreta. (2)
Aquestes mobilitzacions van ser l’impuls de la construcció d’un moviment unitari i plural andalús contra el feixisme i el racisme? Malauradament, no. Hi ha hagut mobilitzacions feministes, antiracistes i en defensa dels drets. També algunes mobilitzacions explícitament contra VOX, com la realitzada, el passat 26 de maig, per 30 entitats i col·lectius LGTBI d’Andalusia (3) Sindicats i organitzacions socials andaluses tenen la lluita contra el racisme com a tasca fonamental o prioritària, certament; però, lluitar contra l’extrema dreta requereix assumir la contradicció que la lluita contra el feixisme necessita acollir a persones i organitzacions amb les quals no compartirem la lluita contra el racisme.
No és possible un capitalisme no racista, ben cert. I la lluita antiracista també és una lluita anticapitalista. Però, per derrotar a l’extrema dreta i el feixisme, calen sumes molt més amples que la de sectors conscients anticapitalistes.
Aquesta idea força és clau per a l’autoconstrucció andalusa d’un moviment unitari i plural contra l’extrema dreta, contra el feixisme i el racisme. Autoconstrucció des de la consciència, també, que l’extrema dreta ha estat normalitzada, no genera por, ni crida “que bé el llop” genera mobilització electoral a opcions progressistes i a opcions d’esquerres.
Conscients, també, que alhora que lluitem unitàriament, no callarem davant polítiques de racisme institucional i davant polítiques d’Estat (defensa, interior o exteriors) que atempten contra els drets fonamentals incloent-hi, naturalment, els drets de totes les persones migrades i refugiades.
La lluita contra l’extrema dreta institucional requereix a Andalusia, i arreu. de treball quotidià i englobant a tota la societat democràtica organitzada. L’experiència de les darreres eleccions a la Comunitat de Madrid, van demostrar que la lluita contra l’extrema dreta te la derrota garantida, si es pretén donar només per actors polítics i, encara més, limitat a una campanya electoral. En aquest escenari la batalla contra l’extrema dreta no es percep com a una lluita democràtica, sinó com a rivalitat entre competidors electorals.
Vox juga fort a Andalusia: hi haurà efecte Macarena Olona?
Com dèiem abans, des de la irrupció institucional de VOX en les eleccions al Parlament d’Andalusia el desembre del 2018, VOX no ha parat de créixer. I a les eleccions andaluses d’aquest 19 de juny va a totes, llençant en paracaigudes a una de les representants més ultres del partit d’extrema dreta radical trumpista. Macarena Olona, sense escrúpols, amb desvergonya múltiple (des d’intentar apropiar-se de la figura de Julio Anguita a “más les tendrian que haber espiado”), advocada de l’Estat en excedència és, alhora, la doble cap real (cervell i lideratge intern i extern) de VOX.
Prescindint de Macarena Olona al Congrés perquè assumís el lideratge de la candidatura de VOX a Andalusia, el partit de l’extrema dreta volia llençar una senyal inequívoca d’aspiració de govern i, fins i tot, de sorpasso al PP. Si amb un candidat del tot desconegut havien fet un extraordinari avenç institucional a Castella i Lleó, què no podrien arribar a assolir amb la seva líder com a candidata a Andalusia? Aquest era i és el missatge.
L’aposta de VOX per Macarena Olona com a candidata va associada a un gir ferm, que ens constata ja en precampanya, del partit de l’extrema dreta a l’obrerisme lepenista?
El més gran perill de Macarena Olona, a diferència d’altres professionals de la política ultradretana, és que té la capacitat d’actuar com a tenor o com a soprano, depenent del paper que millor toqui interpretar a cada moment. Si convé, es tornarà a reclamar hereva de Julio Anguita i/o d’altres grans figures de l’esquerra, tot d’autoreivindicant-se “com l’esquerra d’abans”; i si convé, cridarà missatges falangistes com va fer al discurs d’acomiadament al Congrés dels Diputats (Macarena Olona va pronunciar el “Ya hemos alzado la bandera, ahora toca defenderla con alegría desde Andalucía” en clar nexe amb J.A. Primo de Rivera i la seva frase “La bandera está alzada, ahora vamos a defenderla alegremente”).
Macarena Olona va encetar la precampanya amb la polèmica de frau en l’empadronament, per tal de simular reunir les condicions que exigeix la llei electoral andalusa per a ser candidata. La demanda presentada per la coalició Andaluces Levantaos (andalusisme d’esquerres amb presència institucional municipal) i la resolució de la Junta Electoral de Granada mostren, una vegada més, que l’extrema dreta no és només un partit, és també poder dins els aparells d’Estat, poder mediàtic i poder econòmic.
La reacció inicial d’Olona ha estat d’acord amb la seva fatxenderia. Posteriorment, ha anat suavitzant el to d’entrar a la precampanya i campanya com a “elefant en una cacharrería”. Potser perquè el seu assessor de campanya, Álvaro Zancajo (4), l’ha advertit que el paracaigudisme electoral genera un rellevant rebuig a Andalusia.
El que no suavitzarà és el discurs d’odi contra la migració ni la programació de dades farses.
“Esto no es criminalitzar (a la imigración), no tiene que ver ni con la raza ni con la nacionalidad….Tiene que ver con la cultura, y no todas las culturas son respetables. Es más, es que hay culturas que tenemos el deber de combatirlas” Macarena Olona, dimarts 31/05/22 (5)
Dretanització de la societat andalusa o cultura de submissió al poder?
Hi ha una sensació d’inevitabilitat de la victòria electoral de JM Moreno Bonilla. Sembla que ha consolidat la seva posició com a president de la Junta d’Andalusia. Vol dir que la societat andalusa ha deixat de ser la societat d’esquerres que se suposava, i l’opinió pública ha virat cap a la dreta, o bé la societat andalusa vota poder? Si és el darrer cas, la travessia del desert per a les esquerres andaluses serà llarga.
Una etapa per picapedra, construir un camí ferm sense dreceres, articulant i teixint organització i mobilització social, donant la batalla cultural i construint contrapoder popular.
Si a la campanya electoral andalusa del 2018 el tema estrella en el discurs de les dretes i l’extrema dreta va ser, ves per on, Catalunya, cal deduir que les dretes i extrema dreta consideren que l’anticatalanisme dona vots a Andalusia. Essent així, en aquesta campanya electoral 2022 veurem altre cop anticatalanisme sumat a atacs al “govern social-comunista bolivarià”
El relat del “nou PP” de Feijóo
A l’edició 25/02/22 de Realitat – Sèrie 3a. (“Novetats en l’extrema dreta: VOX pot entrar per primer cop a governar (III), dèiem:
“Un altra qüestió és que l’estratègia elegida per Casado per competir amb Abascal hagi estat la radicalització del PP, deixant-se arrossegar per VOX. Aquesta estratègia l’estem pagant cara el conjunt de les classes populars. I no veig al PP, ni amb un nou lideratge de Feijóo, amb capacitat de fer un canvi de rumb d’aquesta estratègia. No em refereixo a desig, sinó a capacitat. El PP ha arribat massa lluny en la seva radicalització competitiva-col·laborativa amb VOX, com fer per, de cop i volta, un canvi de rumb.”
Quins han estat els esdeveniments posterior més rellevants?
Feijoo pacta amb Diaz Ayuso un congrés del PP tranquil, es posa de perfil en l’acord PP-VOX a Castella i Lleó, el 2 d’abril el Congrés del PP el nomena a Feijoo president del PP. Ja com a president , Feijoo dona llum verda a la convocatòria del Congrés del PP madrileny i Diaz Ayuso és elegida i nomenada presidenta del PP madrileny, al congrés regional.
Massa moderat no sembla qui pacta amb la dreta extrema radical trumpista. Però, per sortir de dubtes, i per conèixer qui és realment Feijóo, què i com ha gestionat des de la Xunta de Galiza, dos botons de mostra: el control total i absolut de la informació, als mitjans de comunicació gallecs tan públics com privats (6) i l’ús partidista permanent de les institucions gallegues, on s’inclou l’aterratge de Feijóo al Senat (no tenia escó a les Corts Generals) via bescanvi de senadors del PP per designació autonòmica (7). És del tot aconsellable preguntar a la societat gallega organitzada i, especialment, a l’esquerra gallega sobiranista.
El felipisme mediàtic i el sanchisme mediàtic realitzen una campanya de presentació de Feijóo com a moderat, com la dreta amb la qual, novament, es poden realitzar pactes d’estat: de la protecció a la monarquia a la llei audiovisual. El Sanchisme mutant pot combinar des de pactes amb el PP a una crida futura a “candidatures progressistes conjuntes” (“davant l’extrema dreta que bé, salvem el règim del 78”).
Bonilla: el màrqueting d’un moderat “Feijóo andalús”
Moreno Bonilla, en tres anys i mig de govern, ha jugat no a ser un “destroyer”, sinó a un cert continuisme del “susanisme”. Amb aquesta sembra pretén recollir vot de perfil moderat entre anteriors votants del PSOE-A, alhora que deixa un espai més ample a VOX, que entre les seves armes discursives de competència electoral amb el PP, utilitzarà aquest continuisme com a acusació.
Moreno, que ha fet una precampanya plana com a precandidat per subratllar el seu perfil institucional, que amaga les sigles del PP a la precampanya i ho continuarà fent a la campanya, que vol aparèixer com el “Feijoo andalús” tot i que no ha guanyat mai fins ara unes eleccions (Feijoo va obtenir quatre majories absolutes a les eleccions gallegues), que vol presentar-se com a moderat per atreure votants moderats del PSOE, és el mateix Bonilla que va normalitzar a VOX pactant mesures de govern i saltant-se el “cordó sanitari” que a molts països d’Europa es feia i es fa a les formacions polítiques d’extrema dreta.
El mateix Bonilla que, al més pur estil Banon-Trump, va encarregar a una empresa una campanya a Facebook per fomentar l’abstenció a les eleccions andaluses de 2018. (8)
Les perspectives electorals de les esquerres andaluses. Desdramatització i picar pedra sense dreceres
La cap de llista de Por Andalucía ha hagut de dedicar bona part de la precampanya a explicar els inicis tan accidentats en la constitució de la seva coalició. Van aparèixer, al llarg de setmanes, desacords en la denominació de la candidatura, logos i de repartiment nu i cru del poder; de diputats/des, de portaveus, de finançament; no de configuració del programa, sinó de correlació de forces internes a les candidatures. Tot això va traslladar una imatge d’acord comercial, no d’acord polític, el que probablement afegeix dificultats a unes no massa bones perspectives electorals. Resulta difícil no reconèixer raons motivades en el comportament dels diferents actors polítics.
Si li sumem el precedent de la implosió de l’anterior coalició / confluència andalusa d’esquerres, que arriba fins avui amb la presentació de dues candidatures diferents (Por Andalucía i Adelante Andalucía), el panorama no resulta gaire engrescador. Sembla del tot lògic pensar que una bona convivència pacifica entre les candidatures d’esquerres és la millor opció per a totes elles.
Amb tot, cal desdramatitzar: no és un fet nou, en les negociacions de coalicions, les formes agressives i pressionar fins al darrer minut. La novetat, en aquest cas, és haver enregistrat la coalició sense la signatura de tots els actors polítics. Desdramatitzar, també, perquè és la primera experiència de recomposició de l’espai de l’esquerra estatal fragmentada (IU, Podemos, Más País). En ser aquesta la primera experiència de recomposició, en les esquerres andaluses han recaigut les pors i les aspiracions pensant en una futura projecció estatal, de protagonismes, recursos, candidatures i correlacions de forces internes del futur “Front Ampli” (o “nou partit laborista”) a escala estatal. Correlacions de forces complexes, tenint en compte, afegidament, que dins de diferents actors polítics signants de la coalició andalusa hi ha organitzacions i grups dintre d’aquestes organitzacions. Si considerem el pes del PCA tan dins IU-Andalusia com del PCE, la Conferència del PCA (5 de juny, a 2 dies d’inici campanya electoral) envers el proper Congrés del PCE que es preveu disputat, i important pel futur de les esquerres, es pot entendre més aquesta complexitat.
Però, sens dubte, el resultat electoral del 19 de juny dependrà del percentatge de participació electoral, de la capacitat de mobilització electoral de les diferents candidatures del centre-esquerre i les esquerres. Especialment del PSOE, si és capaç d’atraure la borsa de 400.000-500.000 votants diferencials entre les eleccions andaluses del 2018 (1.009.243 vots, equivalent al 27,95%) i a les eleccions generals 2019 (d’abril de 2019, 1.563.828 equivalent al 34,23% i de novembre, 1.425.126 vots, equivalent al 33,76%)
Les expectatives: què diuen les enquestes i que es pot preveure que farà JM Moreno Bonilla?
Una de les enquestes publicades, encara que amb poques persones enquestades tenint en compte les vuit circumscripcions provincials, apunten al següent resultat electoral andalús el 19 de juny: el PP tindria 45 escons, el PSOE-A 33, VOX 19-20, Por Andalucía 7- 8, Adelante Andalucía 2 i C’s 1. Si el resultat final fos aquest o semblant, el PP sumaria més escons (45) que totes les esquerres juntes (42-43 escons).
JM Moreno Bonilla, haurà de decidir si incorpora a VOX al govern de la Junta d’Andalusia o, per pur tacticisme, negocia o pressiona sense negociació a VOX per a obtenir la seva abstenció a la darrera ronda de sessió d’investidura. No sembla que VOX vagi a impossibilitar, ni per acció ni per omissió, la presidència de JM Moreno Bonilla, encara que faciliti la investidura al final del cicle de votacions parlamentàries.
Més enllà d’Andalusia, el PP té clar que no perdrà l’oportunitat d’arribar a la Moncloa, arribant a pactar amb VOX.
Els altres 19-J: les dretes i extremes dretes a les segones voltes de les eleccions a Colòmbia i a França
A la segona volta de les eleccions presidencials xilenes van arribar i enfrontar-se un candidat de l’extrema dreta amb el candidat de l’esquerra alternativa.
Les eleccions presidencials franceses, a 2 voltes, van mostrar que els mitjans de comunicació, també els progre-socioliberals, incloent-hi els espanyols, practicaven el “cordó sanitari” no a l’extrema dreta, sinó a l’esquerra alternativa.
Com a Xile, les eleccions a Colòmbia del 29 de maig han donat com a resultat un enfrontament a la segona volta de 19 de juny entre el feixista Rodolfo Hernández (dir extrema dreta colombiana és dir feixisme), a qui voldran vestir de “populista”, i el candidat unitari de les esquerres, Gustavo Petro. Immediatament de ser coneguts els resultats de la primera volta, els altres 2 candidats de les dretes colombianes van expressar el seu suport en la segona volta al feixista Rodolfo Hernández. Ves per on que, altre cop, el “cinturó sanitari” s’aplica a les esquerres i no a l’extrema dreta.
El mateix podria passar a les legislatives franceses: quan es coneguin els resultats de la primera volta (12 de juny), la “dreta civilitzada” haurà de definir en moltes circumscripcions on no serà ni primera ni segona opció si per a la segona volta de les legislatives (19 de juny) demana el vot pel bloc d’esquerres o permet, per acció o omissió, el triomf de l’extrema dreta. Altre cop, el “cinturó sanitari” es podria aplicar a les esquerres i no a l’extrema dreta.
Catalunya: la llarga precampanya municipal de Vox i el treball unitari permanent i quotidià contra el feixisme
Al gener d’aquest any, ja vàrem alertar que VOX encetava una llarga precampanya de les eleccions municipals, fent rodar per carrers de pobles i ciutats de Catalunya un autobús amb un clar missatge de criminalització de la migració: “amb VOX series a un barri segur”. (09)
En el marc de la seva llarga precampanya, aquest dimecres 1 de juny, VOX va aterrar el seu discurs d’odi a Cornellà, assenyalant a la comarca del Baix Llobregat com a objectiu prioritari de creixement de l’extrema dreta radical trumpista. No s’esperaven una resposta veïnal de centenars de persones de Cornellà manifestant-se contra el racisme i el feixisme, convocades per UCFR Cornellà, i amb el suport de desenes d’entitats molt diverses de la localitat. (10) Això no hauria estat possible sense el treball permanent i quotidià, unitari i plural.
I com es prepara i es fomenta aquest marc de treball quotidià? Doncs un dels espais és aprofitar les properes Jornades de Formació que UCFR (Unitat Contra el Feminisme i el Racisme) organitza pel dissabte 11 de juny (11)
Notes
(1) Los 37 puntos del acuerdo entre Vox y PP para hacer presidente a Juanma Moreno
https://www.diariodesevilla.es/andalucia/Acuerdo-Vox-PP-Medidas_0_1317168662.html
(2) https://elpais.com/elpais/2018/12/03/album/1543864584_641764.html#foto_gal_2
(4) La venganza es un plato que se sirve frío: Olona ficha a Álvaro Zancajo, exdirector de informativos de Canal Sur cesado por PP y Cs. El periodista fue cesado por politizar los informativos de Canal Sur : https://www.elplural.com/autonomias/venganza-plato-se-sirve-frio-olona-ficha-alvaro-zancajo-exdirector-informativos-canal-sur-cesado-pp-cs_289226102
(6) Núñez Feijóo y el PP: dopaje mediático : https://www.infolibre.es/politica/nunez-feijoo-pp-dopaje-mediatico_1_1184980.html
(7) Feijóo, elegido senador por Galicia con solo los votos de su partido: https://www.publico.es/politica/feijoo-elegido-senador-galicia-votos-partido.html
(8) La empresa que diseñó la campaña del PP andaluz alardea de fomentar la abstención en Facebook. La compañía borra un vídeo promocional en el que muestra las cuentas desde las que se difundían bulos contra otros partidos: https://elpais.com/politica/2019/10/31/actualidad/1572541340_906797.html
(9) Un autobús de Vox recorrerá Catalunya con su campaña ‘Barrios seguros’
(10) En directe. Manifestació a Cornellà contra l’acte de VOX i Abascal | DIRECTE
https://www.elnacional.cat/ca/en-directe/manifestacio-cornella-vox-abascal-directe_8829_126.html i RTVE https://twitter.com/rtvenoticies/status/1532052780080418816?s=20&t=80KqexX1RVx1wBmE45fQTw
(11) UCFR: JORNADES DE FORMACIÓ 2022: https://ucfr.cat/jornades2022/; https://twitter.com/ucfrlhospitalet/status/1530943585658486786?s=20&t=80KqexX1RVx1wBmE45fQTw
