La doble traïció al poble sahrauí

Del mateix autor

Aquests dies es parla de la doble traïció d’Espanya al poble sahrauí i el més curiós és que la frase surt als mitjans de comunicació des d’Algèria, la suposada sòcia fiable d’Espanya, que diu que no ha estat informada del canvi de la postura d’Espanya respecte al Sàhara Occidental, contra el que diu el nostre ministre d’exteriors. La veritat és que era poc creïble la versió del ministre espanyol, coneixent la implicació i la solidaritat algeriana respecte als i les sahrauís. 

En què consisteix aquesta doble traïció? Només n’hi ha hagut dues? No ens entretindrem gens en la primera, l’any 1975, quan el règim franquista va abandonar el Sàhara Occidental i poc després va signar els vergonyosos i il·legals Tractats de Madrid, que lliuraven el territori a Mauritània i el Marroc, iniciant així un conflicte bèl·lic en el qual el Frente Polisario va fer front els invasors.

De la segona part de les traïcions, protagonitzades per una certa esquerra espanyola, són les que més ens preocupen. No perquè la dreta tracti millor els i les sahrauís, que no és el cas, ja que hi ha tot un historial d’abandonaments, de promeses incomplertes i, fins i tot, de no compliment amb els ajuts alimentaris  per part dels governs del PP.

Aquí caldria recordar, en el cas d’aquesta esquerra, el viatge de Felipe González, el novembre de 1976, als Campaments de Refugiats sahrauís, on va afirmar: ”Sabemos que vuestra experiencia es la de haber recibido muchas promesas nunca cumplidas. No prometeros algo sino comprometerme con la historia. Nuestro partido estará con vosotros hasta la victoria final”. Ara sabem que, poc temps després de pujar al poder, es va convertir en un defensor clar i fins i tot difusor destacat i acrític de les aspiracions marroquines d’incorporar els Sàhara Occidental al Marroc.

Però la segona gran traïció per la forma i pel fons (espero que la història posi a cadascú al seu lloc) es produeix en forma de carta. Una carta que va enviar el President del Govern d’Espanya al Rei de Marroc, on aquell dona recolzament al pla d’autonomia del Sàhara Occidental que va proposar el Marroc l’any 2007. Són les formes: acceptant que sigui el Regne del Marroc qui les faci públiques. És el contingut: que no podem acceptar de cap manera.

Els que estem en el moviment de solidaritat sabem que hem rebut el suport de regidors, alcaldes i en general de les institucions de tots colors i en particular, també dels càrrecs electes del PSOE. Així i tot també som conscients de les pressions que exerceix el Marroc a l’esfera de l’Estat i que aquestes no s’aturen en cap moment i no dubten d’utilitzar tots els mitjans disponibles per tal de forçar Espanya a assumir les seves tesis.

El més lamentable, és que des de l’Estat no s’ha fet front a aquestes pressions i quan s’ha fet, hi ha hagut crisis, les persones damnificades han estat aquelles que les han fet front. Trobem a faltar la denúncia a les violacions repetides als drets humans que pateixen els i les sahrauís que viuen als territoris ocupats. Trobem a faltar la denúncia a les provocacions del Marroc que van portar a la guerra que es va iniciar el novembre de 2020, entre la República Sahrauí i el Regne del Marroc i ara mateix trobem a faltar un mínim decència política que obligaria Espanya, com a mínim, a mantenir la neutralitat davant aquest conflicte.

Cal denunciar, doncs, que el recolzament del President espanyol al pla marroquí d’absorció i d’autonomia del Sàhara Occidental, perquè és injust, il·legal i perquè és contrari a la legalitat internacional. La nostra esperança és que aquest posicionament no sigui assumit pel conjunt del govern espanyol i que sigui revertit el més aviat possible.

Aspirem a que el Govern d’Espanya es torni a situar dins de la legalitat internacional i que actuï com el que és, la potència administradora del territori del Sàhara Occidental i com a tal, s’involucri i encapçali una sortida justa i duradora, aportant equilibri a una regió que ho necessita. Aquesta sortida passa de forma ineludiblement per escoltar els i les sahrauís  en un Referèndum d’Autodeterminació i finalment pel reconeixement de la República Sahrauí.

Espanya no pot barrejar de cap manera els seus interessos, legítims, per mantenir una bona relació amb el seu veí del sud, el Marroc, amb fets que no li corresponen i que afecten a tercers. Les relacions diplomàtiques, comercials, culturals o de qualsevol altra mena, entre aquests dos estats no poden condicionar allò que l’ONU reconeix en multitud de resolucions i que cada any es reaferma: el dret dels sahrauís a decidir el seu futur.

Evidentment, nosaltres com a moviment solidari, volem que Espanya sigui clara en la denúncia de l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental per part del Marroc i en la denúncia de la vulneració sistemàtica dels drets humans que pateixen els i les sahrauís des de fa massa temps. També li volem demanar la denúncia activa de l’explotació il·legal dels recursos naturals al territori. Aquestes denúncies, lluny de ser contraproduents poden afavorir processos democratitzadors dins del mateix Marroc.

No volem una nova traïció ni cap més abandonament als i les sahrauís i això també inclou a les persones que viuen en els Campaments de Refugiats de Tinduf, que al fet de patir l’exili i haver de viure en els campaments, ara s’hi sumen haver de fer front a una pandèmia i patir i sostenir una guerra injusta i en la que s’enfronten forces desproporcionades. Una guerra també silenciada i de la que ningú en parla si no ho fem nosaltres.

Per fi, no ens volem oblidar de les nostres institucions, a les que demanem que es pronunciïn, que es manifestin oficialment al costat dels drets dels sahrauís. Creiem que el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya haurien de fer pública la seva opinió en aquest sentit. Suport que també demanem a partits i sindicats.

Sabem que l’opinió pública catalana està al costat dels i les sahrauís i  que vosaltres, els comunistes, sempre en heu recolzat i ens recolzareu. Us podem dir que sempre estarem al costat del Frente Polisario i de la República Sahrauí en les seves demandes de solució avalades des de l’ONU i en la denúncia dels jocs geoestratègics en què els volen involucrar. Són uns drets pels que lluiten des de ara fa més de 46 anys. La llibertat i la justícia s’imposaran finalment: Sàhara Lliure! Per l’autodeterminació i la Independència del Sàhara  Occidental.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles