En aquest article tractarem la importància i la transcendentalitat que va tenir la vaga de la Canadenca i, a la vegada, reflexionarem fins a quin punt són útils les vagues i protestes en la consecució de drets i llibertats i per enfortir el moviment i la lluita obrera.
Cal posar en context que ens trobàvem en el context internacional de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i de la Revolució Russa de 1917, dos esdeveniments claus de principis del segle XX, on el moviment obrer va ser de vital importància i es trobava molt actiu arreu d’Europa i també al nostre territori.
La vaga de la Canadenca va començar el cinc de febrer de 1919 a l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de Barcelona Traction and Light Power Company, més popularment coneguda com “La Canadenca”. El motiu de la vaga era una baixada de salaris als treballadors de la companyia, que van portar el problema als sindicats i van ser acomiadats per l’empresa. La resta d’obrers, solidaritzats amb els seus companys es van afegir a la vaga tot i les amenaces dels empresaris de fer-los fora també.
La vaga es va estendre per tot el territori català arribant a paralitzar la majoria de serveis públics essencials fins al punt que es va declarar l’estat de guerra. Aquesta vaga durà quaranta-quatre dies i va servir per aconseguir implementar un dret laboral que avui en dia veiem com a bàsic: la jornada laboral de vuit hores. Espanya, concretament, va ser el primer país del món en què va ser decretada per llei.
Tot i això, cal destacar que aquest no és un dret universal ni molt menys, de fet a països que no formen part d’Occident és estrany trobar jornades de vuit hores. Per exemple, a Corea del Sud fa pocs anys es va reduir la jornada laboral de 68 a 52 setmanals. És a dir, més de deu hores al dia.
La significació d’aquesta vaga és precisament que els treballadors van sortir a defensar els seus drets laborals i a través de les protestes originades en el context de la vaga, es van assolir drets fonamentals amb lluita i solidaritat proletaria.
Encara que la situació econòmica de la gran majoria de treballadors era molt complicada i rebien fortes pressions per tornar a treballar, els treballadors no es van rendir en cap moment i van aconseguir reunir-se amb la patronal i reclamar els seus drets. No només van obtenir l’augment de salaris que reclamaven inicialment a principis de la vaga, sinó que també la readmissió de tots aquells treballadors que havien estat acomiadats.
Que podem aprendre doncs de les vagues i les reivindicacions obreres? La lluita als carrers és una manera, increïblement útil, per aconseguir objectius polítics, laborals o drets que considerem necessaris.
La vaga de la Canadenca és tan sols un exemple que a través de la perseverança i el sacrifici és possible guanyar drets per a la classe treballadora i que aquests drets no només són per a nosaltres, sinó per a les futures generacions.
Cal no oblidar-se que la base per a fer realitat les conquestes socials és l’organització (el sindicalisme, la militància, l’activisme de barri…). És a través d’aquesta organització que podem millorar la societat, lluitar pels nostres ideals i combatre tot allò que ens sembla injust i el cas de la canadenca és un molt bon exemple per emmirallar- amb les lluites actuals i les que vindran.
