La Xina afronta el futur en la continuïtat de la transició amb la planificació socialista

Autor

  • Luciano Vasapollo

    Economista italià. Professor a la Universitat «La Sapienza» de Roma i a la Universitat «Hermanos Saíz Montes de Oca» de Pinar del Río (Cuba).

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

L’actual president es caracteritza clarament pel seu lideratge en una fase en la qual la Xina està passant d’un estat de desenvolupament molt fort a l’exercici d’un estatus de potència internacional. Assumeix les característiques de l’innovador en la continuïtat política.

És precisament la continuïtat ideològica el que el distingeix, al principi del seu ascens com a president (després d’haver estat vicepresident del país): segons el New York Times, en un dels seus primers viatges i converses amb els dirigents del país, va identificar les raons de l’esfondrament soviètic en l’enfonsament de les idees i valors del socialisme, declarant al mateix temps la voluntat de la seva recuperació i inspiració. En ocasió de la XX reunió del Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista Xinès, el president Xi va esbossar en particular la continuïtat teòrica del materialisme dialèctic en el desenvolupament de la política comunista xinesa, de Mao a Xi, afirmant que «el materialisme dialèctic és la visió del món i la metodologia dels comunistes xinesos».

Els fonaments de la dialèctica del materialisme prenen el seu punt de partida, citant a Engels, de l’universalisme de la matèria que uneix a tothom, la qual cosa fa que l’objectivitat de les coses sigui innata per a començar l’anàlisi, l’esbós i la perspectiva, en lloc del subjectivisme. Precisament sobre la base d’aquesta concreció i materialitat de l’anàlisi, es reitera el concepte de l’estat primari de construcció del socialisme existent a la Xina popular i la falta de brevetat de la fase inicial de transició. El rebuig del subjectivisme, de l’estètica de les proclamacions irreals estan en la base d’aquesta visió, que no és nova en la cultura política i governamental xinesa, notòriament expressada en la fórmula “travessar el riu tocant pedres” aplicada especialment a les avaluacions i eleccions econòmiques nacionals.

La robustesa dels ideals, la seva prosperitat, l’estudi i la formació ideològica a través dels fonaments del marxisme són les eines per a connectar dialècticament la consciència amb la realitat material, la dimensió dialèctica mental i material.

Com ja s’ha esmentat, el llegat de la principal teoria de la contradicció de Mao és un motor elemental de l’evolució de les coses i de la realitat, és la clau interpretativa fonamental per a descriure el desenvolupament i la pràctica de la Xina. Les contradiccions són, en aquest sentit, sinònim de problemes: els vells i els nous que sorgeixen de la superació dels anteriors. Aquests problemes, segons l’elaboració dialèctica, necessiten un enfocament directe, sense emmascarament ni dissimulació, precisament perquè són elements fonamentals d’una visió prospectiva del desenvolupament històric. Aquest concepte és de gran interès sobretot davant el funcionament real del capitalisme, que oculta la seva pròpia crisi i es nega a prendre nota dels seus propis límits perquè impliquen necessàriament la seva superació.

L’ocultació del capitalisme implica necessàriament la no resolució dels problemes, de fet, la seva ampliació. El materialisme dialèctic implica el rebuig de l’abstraccionisme, de la metafísica que implica “el mínim esforç”, perquè no se sotmet a la prova de la realitat. Per contra, l’objectivitat i el materialisme són els instruments per a la comprensió de la realitat en contínua evolució, però de manera sistemàtica.

Al desenvolupament de les forces productives, el lideratge de Xi Jinping ha vinculat els problemes de la qualitat del desenvolupament, la necessitat de noves i diferents eines per a calcular la prosperitat econòmica en relació amb el PIB, la promoció de la civilització ecològica, el govern fundat sobre la llei, que és l’estat del dret.

En consideració de la lògica de l’estat del dret, l’elaboració xinesa afirma la unitat orgànica entre la direcció del partit i el poble, com a amo del seu destí i el seu país. La Constitució xinesa s’entén en aquest marc com una llei fonamental que reflecteix els assoliments dels dirigents del PCX en l’expressió de la seva funció de lideratge i direcció popular.

El govern del Partit Comunista, en aquesta perspectiva és un factor de seguretat i garantia del govern efectiu del poble xinès, basat en la llei que guia al poble en l’exercici del seu poder de govern.

Tanmateix, això només és possible eliminant i no acceptant la separació entre la teoria i la pràctica, guiant a aquesta última sota la direcció de la teoria, rebutjant el dogmatisme, ja que la teoria, igual que la pràctica, pressuposa no la immutabilitat, sinó la innovació en la continuïtat.

Aquesta capacitat d’innovació en continuïtat, si bé presenta elements controvertits en l’actual conflicte entre el mercat i el socialisme, és sens dubte l’element fonamental que ha permès planificar el futur de la Xina amb la intenció d’aconseguir una “societat moderadament pròspera” el 2020, sobre la base del tretzè pla quinquennal aprovat el 2016, i, com va dir el mateix Xi Jinping en el seu discurs de cap d’any de 2019, abordar radicalment la qüestió de la derrota de la pobresa a la Xina, després d’haver emancipat —en “un procés èpic” en paraules del filòsof Domenico Losurdo— a uns 800 milions de persones de la pobresa des del decenni de 1980, i també reduir els nivells de contaminació dins de límits socialment acceptables.

La capacitat d’identificar les etapes del desenvolupament de la Xina també arriba a prefigurar, el 2035, a la Xina com un país socialista modern i considerar completada la primera part de la transició al socialisme, i, el 2049 (cent anys després de la fundació de la RPC) a convertir-se en un país socialista poderós i pròsper. Com va dir el mateix Xi Jinping: avui, més que mai, el procés de rejoveniment general de la societat xinesa apareix a prop i a mà.

L’element de garantia per a la consecució dels objectius fonamentals de la societat està representat pel Partit Comunista, el seu ancoratge en el marxisme-leninisme s’afirma plenament en la direcció de Xi, així com la defensa de la “puresa” de la seva dotació ideològica, com a instrument funcional per a l’exercici de la direcció general i global de la societat en tots els sectors, i la selecció feroçment meritocràtica i contra qualsevol indulgència corrupta.

La centralitat en el pensament del president xinès de la lluita ideològica per la preservació de la puresa ideològica del socialisme amb característiques xineses contra la labor de les forces ocultes antixineses és reconeguda, amb alarma, també a l’Occident. El mateix Financial Times es preocupa per destacar el quadre en el qual aquesta batalla és alimentada pel lideratge xinès: segons una citació atribuïda a Xi Jinping publicada pel diari econòmic internacional, «el capitalisme està inevitablement morint i el socialisme està inevitablement guanyant».

Ja s’ha esmentat la naturalesa sistèmica de la crisi capitalista. També cal assenyalar que fa molt temps que parlem d’una crisi sistèmica perquè la naturalesa estructural i la globalitat de la crisi fa que la tendència a la caiguda de la taxa de beneficis als països més desenvolupats, o, més ben dit, sempre hem definit els països capitalistes madurs. En aquest cas s’evidencia clarament l’enorme destrucció de les “forces productives redundants”, sigui la força de treball o el capital com a forma explícita de treball anticipat, i per tant ja no es donen les condicions per a restaurar un nou model de valorització del capital que sàpiga donar el “just” retorn a la inversió i així crear possibilitats per a un nou procés d’acumulació capitalista, també a través d’un canvi en el model de producció.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah