Cronologia de la Comuna de París (3)

Del mateix autor

Tercer episodi: 2 a 16 d’abril de 1871

Seguim publicant setmanalment la cronologia dels principals esdeveniments del 72 dies de la Comuna de Paris de 1871.

DATAESDEVENIMENT
1 d’abril 1871El primer d’abril, Thiers proclama oficialment la guerra contra la Comuna des de Versalles: “ L’Assemblea Nacional treballa a Versalles, on acaba d’organitzar un dels exèrcits més formidables que mai ha tingut França. Els bons ciutadans poden, doncs tranquil·litzar-se i esperar la fi d’una lluita que haurà estat dolorosa, però curta”.mP.O. Lissagaray comenta: “Cínica petulància del mateix vell que havia dificultat la organització dels exèrcits contra els prussians”.La Comuna tan sols té competències pel que fa als afers municipals. Després de la intervenció dels blanquistes i dels jacobins, Assi es arrestat.  Eudes es anomenat delegat per a la guerra de la Comuna; això agreuja encara més el conflicte amb el Comitè Central. Reunió general dels franc-maçons que busquen una sortida negociada.
2 d’abril 1871Tres brigades versalleses ataquen Paris per Courbevoie, sense resultat: els soldats fugen davant dels primers trets dels federats, abandonant canons i oficials. Però un nou i més ben organitzat atac del versallesos obliga els federats, molt inferior en número, a retirar-se cap a Paris. En la retirada queden 12 morts i alguns presoners en mans dels versallesos. Els gendarmes afusellen, sense judici ni mediació, a cinc d’aquests presoners. La comissió executiva posa un affiche a les parets: “”Els conspiradors reialistes han atacat, malgrat la moderació de la nostra actitud! El nostre deure és defensar la ciutat davant d’aquests atacs!” Malgrat que la majoria de la comissió executiva no està d’acord, els generals aproven marxar sobre Versalles. Un pla d’atac ben concebut però l’execució, com es veurà, totalment desorganitzada i mancada de recursos.A proposta de Félix Pyatt, la Comuna vota la separació de l’església i l’estat.Protot proposa que la Comuna adopti les famílies dels ciutadans que caiguin en la lluita contra Versalles.Es decreta el màxim de sou dels funcionaris i consellers de la Comuna: 6000 francs.
3 d’abril 1871La Guàrdia nacional marxa sobre Versalles, sota les ordres de Bergeret. El canoneig versallès des de Mont Valerien, dispersa els federats. Tant sols el regiment 91 segueix el camí a Rueil. S’hi afegeix Gustave Flourens, biòleg i coronel de la GN amb mil homes més.  La marxa es converteix ràpidament en un desastre militar. Mal preparat, mal organitzat, poc acostumats als combats “regulars”, els communards sob derrotats.Flourens sotmés a una fatiga immensa s’estira al terra i … s’adorm. Cipriani aconsegueix arrossegar-lo fins a una casa, però arriben els versallesos.Al principi no reconeixen Flourens, però un document a la butxaca delata la seva identitat. El detenen el treuen de la casa, el capità Desmarest treu el seu sabre i talla el crani de Flourens en dos. Un gendarme el remata d’un tret de rifle. Ciprian fou assassinat allà mateix.La seva mort va causar un gran enrenou entre la població parisenca. Una unitat militar va adoptar el nom dels “venjadors de Flourens”.El desastre i la desorganització de la sortida provoquen debats i divisió dins la Comuna.El Comitè Central publica una manifest que assenyala amb claredat el caràcter de classe de la lluita: “ Treballadors, no us equivoqueu. Ha arribat el dia de la gran lluita. Es el parasitisme i el treball, l’explotació i la producció les que s’enfronten. Si esteu farts de vegetar en la ignorància i d’esgotar-vos en la misèria, si voleu que els vostres fills siguin homes i no espècies d’animals domesticats per a el taller i l’exèrcit, si no voleu que les vostres filles, que no podeu criar i cuidar, siguin instruments de plaer en braços de l’aristocràcia del diner, si, en fi, voleu el regne de la justícia, treballadors, dempeus!”El Comitè Central té un candidat per a dirigir la guerra: Gustave Cluseret, que havia estat general de l’exèrcit americà.
4 d’abril 1871Cap a les cinc de la matinada, els federats que encara resten sobre el camp de batalla, son rodejats pels versallesos. Se’ls hi promet respectar-los la vida si es rendeixen. Un cop ho fan, molts son immediatament afusellats allà mateix. Els supervivents son conduits en direcció a Versalles, però el general Vinoy intercepta la columna i fa afusellar els oficials entre ells Emile Duval.L’exèrcit versallès reprèn la terrible tradició de juny del 48, afusella els comunards que es rendeixen en el mateix el camp de batalla. A Versalles, la multitud burgesa maltracta els federats presoners del dia anterior. Vergonyoses i violentes escenes d’odi de classe.El consell executiu de la Comuna fa una crida al poble de Paris: “Els Vendéens de Charette, els agents de Piétri afusellen els presoners, degollen els ferits i disparen contra les ambulàncies. Els miserables que deshonren l’uniforme de la línia han les culates a l’aire i després han disparat traïdorament contra els nostres valents i confiats ciutadans”.Cluseret és nomenat general en cap. Vol reorganitzar la Guàrdia i sobretot el comandament. Crea companyies de marxa. Incorpora com ajudants tres excel·lents generals: Dombrowski, Wrobleski, La Cécilia.Mobilitza els ciutadans solters de 17 a 35 anys. És un error polític per que deixa al marge els vells revolucionaris convençuts.Pel moment pretén mantenir-se a la defensiva mentre re-organitza les tropes.
5 d’abril 1871Crida de Gustave Courbet als artistes.Supressió dels diaris hostils a la Comuna.Davant les atrocitats dels versallesos es publica un decret sobre els hostatges, que no serà mai aplicat.Nou affiche del Comitè Central: “La guerra civil és la darrera possibilitat de salvació; ells l’han desfermat; que siguin maleïts mil vegades. Ciutadans de Paris els gran dies de l’heroisme sublim i de la virtut suprema han retornat…”.El batalló del faubourg del Temple, barri essencialment popular, recupera la guillotina i la trenca a cops de destral davant una multitud entusiasmada. El poble de Paris estava per l’abolició de la pena mort i expressava el seu odi per la màquina de matar.
6 d’abril 1871Detenció de l’Arquebisbe de Paris i del rector de la Madeleine com a hostatges a intercanviar per Auguste Blanqui, presoner de Versalles.Modificació del decret sobre reclutament de 3 d’abril (veure més amunt) les edats seran ara de 19 a 40 anys.Gran seguici per a l’enterrament de les víctimes de l’atac versallès: trenta-sis taüts. Assiteixen centenars de milers de ciutadans. Discurs breu de Delescluze.Els versallesos bombardegen de nou Neuilly i la porta de Maillot.
7 d’abril 1871Dombrowski substitueix Cluseret. Recorre les línies, re-agrupa els fugitius i els re-incorpora a la lluita. En poques hores es torna popular degut al seu coratge i a la seva capacitat militar.El ministre versallès de justícia proposa una nova llei que permetrà simplificar els consells de guerra, una forma de legalitzar les execucions sumaries.La Comissió municipal del districte XIIè acorda substituir la bandera tricolor per la roja.
8 d’abril 1871Nou atac dels federat sobre Courbevoie. Malgrat el valor desplegat seran refusats degut a la in-expertesa militar tant de soldats com d’oficials, així com per la manca de canons i de municions.Els versallesos ataquen Neuilly i la conquereixen.Malgrat els esforços de conciliació dels franc-maçons, Thiers i l’ “esquerra” de l’Assemblea Nacional es neguen. No volen armistici ni amnistia.
9 d’abril 1871Diumenge de Pasqua. Dombrowski inicia una ofensiva. Els federats, ben organitzats i ben comandats combaten admirablement.La Comuna decreta la supressió dels sub-comitès de districte per que interfereixen sense solta ni volta en la gestió.Moltes esglésies han estat tancades  al culte i son ocupades pels clubs revolucionaris.Els treballadors de selleria tenen una assemblea general.
10 d’abril 1871Nou fracàs d’una missió dels franc-maçons que tracta de negociar una conciliació a Versalles. Les dones de Paris s’organitzen, sota l’impuls de Lousie Michel i d’Elisabeth Dimitrieff. Es creen comitès locals i es llença una crida a la lluita ( datada el 8 d’abril): “Ciutadans els guant està llençat, cal vèncer o morir”Publicació d’un manifest redactat per André Léo i Benoit Mâlon, imprès per la impremta nacional adreçat “Als treballadors del camp”.La Comuna decideix pagar una pensió a les vídues i als infants dels sodat-ciutadans morts per Paris.
11 d’abril 1871Es crea la Unió de les dones es creada en una sessió pública, on s’aproven els seus estatuts. La Unió es proposa la mobilització de les dones parisenques per a recolzar la Comuna, curar els ferits i avituallar els combatents.La Comuna aixeca el secret de les seves deliberacions que a partir d’ara seran publicades al Journal officiel.
12 d’abril 1871La batalla s’endureix a Asnières. EL bombardeig de Paris s’estén als Camps Elisis, i a Ternes.Tolain es exclòs de la AIT per les seccions parisenques acusat d’haver traït la classe obrera unint-se a Versalles.Decret sobre els terminis dels deutes suspèn totes les accions legals contra els deutors. La Comuna decideix, a proposta de Felix Pyatt, enderrocar la columna Vendôme. El decret es publica en dia següent.
13 d’abril 1871Moció del comitè de Vaugirard a la Comuna: “Considerant que amb la Comuna la igualtat no pot ser una paraula vana… donem a tots  els nostres delegats les instruccions següents: suprimir l’explotació de l’home per l’home; organitzar el treball en associacions solidàries de capital col·lectiu i inalienable”.Constitució de la Federació dels artistes de Paris en assemblea reunida a l’Escola de Medecina. Es llegeix un manifest en el que s’afirma que els artistes associats assumeixen la gestió dels seus interessos. La federació tindria com a missió conservar els tresors del passat, descobrir i activar els elements del present i preparar el futur a través de l’ensenyament.
14 d’abril 1871La Comuna rep una delegació de la Lliga pels Drets de l’Home i constata el fracàs dels intents de conciliació amb Versalles.
15 d’abril 1871S’encunyen les primeres monedes al Ajuntament sota la direcció de Camelinat.
16 d’abril 1871Eleccions complementaries a la Comuna.Decret sobre l’atorgament de la gestió dels tallers abandonats pels patrons a les societats obreres.Les càmeres sindicals havien de fer un inventari d’aquests tallers, i establir les condicions per que aquests taller reprenguin l’activitat amb l’ajut de l’associació dels treballadors que hi treballaven. Es crea una jurat que decidirà  sobre la indemnització a pagar als patrons en cas del seu retorn.Creació a Paris d’una cort marcial per a jutjar els casos d’indisciplina, de deserció o de traïció.

Nota

La cronologia dels fets està extreta de la següent bibliografia: 1.- Henri Lefebvre, La proclamation de la Commune, 26 mars 1871, Paris, La fabrique éditions, 2018. 2.- Jacques Rougerie, Paris Livre 1871, Paris, Éditions du Seuil, 1971. 3.- William Serman, La Commune, Paris, Presses Universitaires de France, 1971. 4.- P.O. Lissagaray, Historia de la Comuna, Barcelona, Editorial Estela, 1971. 5.- Jean Dautry et Lucien Scheler, Le Comité Central des vingt arrondissements de Paris, (Septembre 1870-mau 1871), Paris, Éditions Sociales, 1960. 6. Reclus, Élie (1827-1904). La Commune de Paris au jour le jour, 1871, 19 mars-28 mai / Elie Reclus. 1908. ( Baixat de la Biblioteca Nacional de França)

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles