Sense diversitat no hi ha natura ni vida

Del mateix autor


Ricard Sánchez Andrés
La biodiversitat, la rica diversitat de vida del nostre petit món, disminueix de forma alarmant. El nostre consum desmesurat, la cultura del capitalisme, suposa la destrucció de l’entorn natural fins a col·locar a la vora de l’extinció els ecosistemes dels quals depèn la vida humana. Els impactes d’aquesta pèrdua sobre el benestar de la natura, que és el nostre benestar, són cada vegada més grans. I els catastròfics impactes per a la humanitat i el planeta estan més a prop que mai. 
Les dades són demolidores i plenes de tristesa “el 75% de la superfície terrestre lliure de gel ha estat modificada per l’home i els últims llocs verges es concentren en només uns pocs països, Rússia, Canadà, Brasil i Austràlia”. I la ignorància fa que massa persones no s’adonin ni vulguin veure el que és un fet, que la humanitat depèn en gran mesura d’una naturalesa sana. Des de l’aire fresc, aigua potable i aliments fins energia, medicines i materials, la natura és vital per a la nostra supervivència i benestar. 
Un impacte trist i actual són els impactes de la Covid-19, “són devastadors” i hem de donar-nos compte de com la relació de la humanitat amb la natura contribueix a l’aparició d’aquestes malalties, per evitar que torni a succeir. Aquestes malalties zoonòtiques, que passen dels animals als humans, han sorgit cada vegada més en les últimes dècades. Aquestes inclouen l’Ebola, la SARS i, més recentment, l’actual Covid-19. Aquest augment no desitjat ha estat impulsat per la destrucció de boscos i altres hàbitats naturals per destinar-los a l’agricultura i ramaderia intensives desplaçant als animals salvatges de la seva llar per comerciar o conrear de manera industrial, el que produeix majors contactes entre la vida silvestre i persones. Les poblacions de mamífers, aus, peixos, amfibis i rèptils s’han reduït un 68% des de 1970. 
S’han de prendre mesures urgents per protegir i restaurar la natura com a base per a una societat sana i una qualitat de vida pròspera. Es tracta, amb tota lògica, d’una qüestió d’autoprotecció. La biodiversitat té un paper crucial per a l’aprovisionament de menjar, fibra, aigua, energia, medicines i altres matèries primeres, pel que resulta clau per a la regulació del nostre clima, qualitat de l’aigua, contaminació, serveis de pol·linització, control d’inundacions i de grans marees. A més, la natura està present en tots els aspectes relacionats amb la salut humana i contribueix a la mateixa amb serveis no materials, com l’aprenentatge i la inspiració, la formació d’experiències físiques i psicològiques i la conformació de les nostres identitats, elements essencials per a la qualitat de vida i la integritat cultural. 
A més, sumem que si bé la crisi climàtica i la crisi de biodiversitat convergeixen i es retroalimenten i, de fet, formen part d’una crisi ambiental global, els marcs jurídics i polítics internacionals no sempre han tingut en compte aquestes interrelacions. L’Estratègia Europea sobre Biodiversitat 2020 es va aprovar el 2011 per complir amb els compromisos adquirits pels líders de la Unió Europea (UE en endavant) i internacionals a la Conferència de les Parts en el Conveni sobre la Diversitat Biològica celebrada a Nagoya (Japó). L’estratègia incloïa la visió per al 2050 i l’objectiu principal (missió) per a 2020 i aquest era principalment aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics i restaurar-los en la mesura del possible. Ja ha passat el 2020 i lamentablement aquest objectiu no s’ha complert. El maig de 2020 la UE va presentar l’”Estratègia de la UE sobre la biodiversitat d’aquí a 2030. Reintegrar la naturalesa en les nostres vides”. Al maig, els països negociaran el full de ruta sobre biodiversitat per a la dècada vinent, semblant a l’Acord de París sobre el clima. Per aquest i altres motius, 2021 serà un any per seguir de prop com ho estan fent la UE, Espanya i la resta de Governs nacionals i subnacionals que s’han compromès a restaurar l’equilibri entre les persones i el planeta que les sustenta. 
Veient la realitat europea en conservació de biodiversitat, peca de feble i emmalalteix de qüestions realment importants per a la conservació d’espècies i espais com ara la transformació del model urbanístic, el turisme massiu, el problema dels residus i qüestions lligades al medi marí com l’aqüicultura, el soroll subaquàtic o els maleïts plàstics en rius, mars i oceans. Finalment, obvia aprofundir en la relació estreta que hi ha entre pèrdua de biodiversitat i canvi climàtic, no parteix d’una anàlisi que vinculi les dues qüestions i no ofereix un discurs que integri i corregeixi les causes comunes i problemàtiques tan intrínsecament relacionades. Per tant, no afronta la crisi ecològica en tota la seva dimensió, la climàtica i la de biodiversitat com una crisi comuna. 
Fa la impressió que els governs europeus, estatals i autonòmics no s’ho creuen, veient la fluixa reacció davant la pèrdua de biodiversitat a tota Europa i com no a l’estat espanyol i Catalunya que perverteix els acords. Segueixen amb plans especulatius en zones que s’haurien de salvaguardar per al futur i per complir mínimament els acords signats, com el projecte de construcció de 200 habitatges i un hotel en un connector entre el Parc Natural de cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. O, a la franja de l’Aragó amb Catalunya, el cop de barbaritat especulatiu més salvatge dels últims temps al Pirineu, destruir la vall de Castanesa per a l’ampliació de la cara sud d’unes pistes d’esquí que amb el canvi climàtic no tenen cap futur. La Vall de Castanesa és una de les últimes valls verges del Pirineu on conviuen espècies tan emblemàtiques com el gall fer, el trencalòs i l’ós bru. 
I si parlem del patrimoni fluvial a Espanya als rius, tenim 22.136 preses i embassaments el nombre total de barreres en els rius s’estima en 171.203, pràcticament el mateix que a Suïssa, encara que en aquest país el que predomina són les rampes que a nivell de corredor d’espècies és molt més eficient. Això no es dóna tant en els nostres rius que en el seu aspecte biològic és desastrós, afecta molt, i sempre negativament, als seus ecosistemes i per tant a la biodiversitat. Resulten afectats el corredor biològic, el transport de nutrients i l’acumulació de sediments i de substàncies contaminants, però se segueixen projectant ampliacions, embassaments a la manera antiga, “no es vol aprendre”.  Perquè aquest sistema neoliberal no aprèn res d’aquest any traumàtic. 
Tant de bo pogués passar que aquesta dècada sigui el punt de partida per a un qüestionament radical de les nostres maneres de producció, distribució i consum depredadors. Estem davant d’una crisi civilitzatòria que ens enfronta els límits planetaris que el sistema capitalista va ignorar. La covid ens ha recordat que la devastació de la naturalesa augmenta el risc d’epidèmies i pandèmies, els humans a més estem facilitant, directament i indirectament, la propagació de malalties dins de la fauna silvestre. D’aquesta manera, els animals salvatges no només s’enfronten a un advers còctel com la destrucció del seu hàbitat, el canvi climàtic o la contaminació, sinó també a les infeccions que s’erigeixen avui en una creixent i inusitada amenaça. 
A l’estat espanyol seguim veient els nuls plans de protecció dels nostres grans depredadors i controladors naturals de fauna malalta i vam assistir al trist espectacle de com “La Junta de Castella i Lleó” acaba l’any 2020 matant a dos “llops ibèrics protegits” per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea. I com es permeten batudes de caça de porc senglar en zones osseres matant dues ósses en un mateix dia, una Sarousse del programa LIFE l’única óssa estable del Pirineu Aragonès . I com no veiem com màfies eliminadores de fauna estan instal·lades a Catalunya i en les seves administracions com el conegut grup de whatsapp que va assassinar a l’ós Cachou a la Vall d’Aran. El temps s’acaba i estem fracassant. Fan falta mesures específiques més ambicioses i calen “Plans Estratègics” més contundents, si no els nivells d’incompliment en Espanya i Catalunya continuaran. Hem d’actuar ara per recuperar la natura.
Si no serà massa tard.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles