El Pla Tren 2024

Del mateix autor


Mercedes Vidal

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) presenta la seva proposta per duplicar els viatgers en transport ferroviari a Catalunya

Que la feina principal dels moviments socials és marcar agenda i fer de lobby popular per aconseguir canvis polítics no hauria de ser objecte de debat. La qüestió és com ens hem d’organitzar per fer-ho. Si parlem de mobilitat sostenible, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) porta més de 25 anys influint en totes les administracions catalanes, amb un èxit variable, però sempre des de la tenacitat i el rigor tècnic, i teixint aliances amb altres moviments.
La manera en què es mouen les nostres societats no és una qüestió aliena a la crisi climàtica, de fet la contribució de la mobilitat al canvi climàtic és molt rellevant. Amb un transport de persones i mercaderies fortament basat en el consum de petroli, a nivell català la mobilitat és responsable gairebé d’un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i és el 2n factor en contribució al canvi climàtic darrere la indústria. Per tant, la mobilitat importa, i molt. Els canvis en aquest sector tenen conseqüències profundes sobre el medi ambient i la salut de les persones, tant en negatiu com en positiu. I, per descomptat, la inacció i mantenir l’estat actual de les coses, també té un cost. 
La crisi climàtica s’està accelerant, i això demana respostes contundents. El Pla Tren 2024 sorprèn en primer lloc pel seu plantejament ambiciós, a l’alçada dels reptes  ambientals que hem d’afrontar, i malauradament absent de la planificació pública que estem acostumats a veure: duplicar la capacitat del transport ferroviari a Catalunya, el principal transport públic, fins arribar als 3 milions de viatgers. I això no és fer volar coloms. El document desgrana i prioritza les diferents actuacions que serien necessàries a tot el territori per fer-ho possible, fugint d’una visió “Barcelonacèntrica” i donant importància no tant a les inversions vistoses, o més rendibles des d’un punt de vista polític, sinó a aquelles actuacions més operatives, de manteniment o d’infraestructura, que no seran les primeres en popularitat, però són les que proporcionen una major capacitat de servei al transport públic i per tant un major rendiment social.
El document constitueix “una política alternativa d’inversions ferroviàries a partir d’uns objectius ambientals basats en la demanda real i no a partir de catàlegs polítics d’infraestructures faraòniques amb efectes sobrevalorats, especialment lligats a l’alta velocitat. En contraposició amb els plantejaments infraestructurals faraònics, es plantegen inversions també ambicioses però molt més estratègiques, distribuïdes i relacionades amb l’objectiu de captar demanda al vehicle privat i a l’avió”.
Davant el ressò mediàtic que a vegades prenen determinades innovacions de mobilitat i reflexions que pretenen caracteritzar com ens mourem el dia de demà, no hi ha invent superior al tren, aquesta màquina del segle XIX. “El ferrocarril permet transportar un flux de passatgers superior a qualsevol altre transport terrestre a zero emissions, gràcies a que els trens poden utilitzar energia 100% renovable sense necessitat de bateries; i a més ho fan amb la menor accidentalitat de tots els transports”.
Cal fugir de la idea però de que per reduir l’ús del vehicle privat n’hi ha prou amb millorar el transport públic. El canvi modal no serà una realitat si alhora no s’imposen restriccions al vehicle privat que facin perdre al cotxe el privilegi en l’ús de l’espai públic, que ara per ara ocupa de forma majoritària, mentre els desplaçaments en cotxe només els efectua una minoria de la població, com corroboren totes les estadístiques. Aquestes restriccions, a més, poden servir al seu torn per finançar part de les actuacions necessàries al transport públic, en un procés que és alhora de finançament creuat des del transport contaminant cap al transport sostenible i de redistribució de renda, ja que l’ús del transport públic és majoritari en termes absoluts en els desplaçaments a Catalunya i ho és encara més en funció de la renda. Per la seva gran capacitat de servei, el transport ferroviari és el principal garant del dret a la mobilitat de totes les classes socials, ja que l’ús del cotxe té un marcat biaix de classe i gènere. Les dones caminen més i utilitzen més el transport públic, i l’índex de motorització d’un barri es correlaciona completament amb la seva renda. A menor renda, major ús del transport públic.
 
És important que els moviments socials prenguin la iniciativa i marquin l’agenda política. El Pla Tren hauria de ser un document de coneixement obligat per qualsevol planificador públic, i resulta molt útil per tots aquells agents que pretenguin orientar de forma més sostenible la mobilitat del seu territori.

Articles relacionats

Darrers articles

L’ultradreta i les institucions

Cuba: La raó és el nostre escut

Homenatge a Juan Navarro