Som Energia i HolaLuz: Cooperativisme vs “Capitalisme Conscient”

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

Jennifer Coronado
Ara fa uns mesos vaig fer un tuit explicant que des del Postgrau en Cooperativisme i Economia Social de Tecnocampus de Mataró, alguns estudiants havíem fet un petit estudi entre les diferències de Som Energia i HolaLuz. Com que aquell estudi estava basat en paràmetres economètrics, només vaig compartir el titular a twitter. A causa de l’èxit i repercussió que va tenir, us debia una millor explicació i més pedagògica. 
Existeix molta expectativa en aquest tipus d’empreses petites que comercialitzen energia 100% renovable. Des que es va liberalitzar el mercat de l’energia l’any 1997 a l’Estat Espanyol, s’esperava que el lliure mercat faria baixar els preus de la llum. Res més lluny de la realitat, els oligopolis van manar sobre els preus de l’energia fins a avui dia. Això va impulsar que proliferessin altres companyies i petites empreses comercialitzadores de la llum que apostessin a més a més per les energies renovables. Un nínxol nou de mercat s’obria oferint alternatives amb l’objectiu de canviar el sector. 
Som Energia i HolaLuz són dues empreses, que van néixer a la vegada, l’any 2010 i la seva activitat principal és la comercialització i la producció d’energia d’origen renovable.  Però sabem com funcionen realment? Sabem quins interessos tenen al darrere? 

Model organitzatiu

Per començar, Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre. Ser cooperativa implica organitzar la teva empresa de forma col·lectiva, seguint principalment els valors de la igualtat, l’equitat, la democràcia i la solidaritat, entre d’altres. A més, la definició sense ànim de lucre ens indica que els seus beneficis els han de reinvertir a la cooperativa. 
Per altra banda, HolaLuz és la marca comercial de Clidom Energy SL, la forma jurídica de les dues ja ens està dient molt sobre totes les preguntes que ens estem fent. 

Model de governança

Som Energia funciona a través de grups locals i equips de treball. Té un Consell Rector que l’escull l’assemblea formada per sòcies. Persegueix el principal principi cooperatiu d’una persona un vot [1].  
HolaLuz, no té model de governança assembleari. Té un Govern Corporatiu, que el conforma un  Consell d’Administració, una Comissió d’Auditoria i un de nombrament i retribucions [2].   

Model econòmic i financer

Finançament
L’estratègia financera és importantíssima en totes les empreses. Si analitzem els resultats i els comparem, veiem com per exemple l’any 2017, 6 anys després de la seva constitució, Holaluz ja va tenir uns ingressos 4 vegades superiors als de Som Energia, tot i que el marge brut del preu de l’energia és estàtic i estable per igual a totes dues companyies. 
Dades obtingudes del SABI: sistema de análisis de balances ibéricos  (2017)

Deutes financers

En el cas d’HolaLuz, el deute és espectacularment alt, ja que Holaluz es finança  a l’exterior amb accionistes, creix a mesura que té més deute financer. Necessita endeutar-se molt per continuar operant. Aquesta és una necessitat típica del sistema capitalista, o creixes o mors. 
En canvi, Som Energia, com la majoria de cooperatives, no està endeutada, es finança amb el capital social i no té tanta dependència de l’endeutament. El seu creixement és sostingut. 
 
Per això, HolaLuz, en cas de pèrdues tindria més dificultats que Som Energia, que persegueix un altre model econòmic en el qual es sustenten la major part de les cooperatives a través d’un creixement sostingut, i no exponencial, sense que l’hagin de salvar d’aquest creixement els bancs, els crèdits i els fons d’inversió. Els recursos necessaris els troben en el creixement de nombre de persones sòcies de la cooperativa.
Cost i forquilla salarial
Segons les dades del SABI, es pot observar que Holaluz té un cost per treballador quasi dos cops per sobre del de Som Energia. És possible que la diferència sigui deguda a la diferència en la forquilla salarial sobretot d’alts càrrecs, el sou dels quals molt probablement siguin més elevats a Holaluz que a Som Energia.
Dades obtingudes del SABI: sistema de análisis de balances ibéricos

Despeses d’explotació

Molt probablement l’elevat pes de les despeses d’explotació d’Holaluz, en comparació de Som Energia, vénen derivades de les importants campanyes de màrqueting per a la captació de clients i reputació de marca que fa Holaluz i que en canvi no fa Som Energia.
Dades obtingudes del SABI: sistema de análisis de balances ibéricos

Model de negoci

El model de negoci de Som Energia, es basa en el creixement a través de l’increment del nombre de noves sòcies que ajuden a mantenir les tarifes, unes tarifes que s’han aprovat en assemblea. Tenen un servei que ajuda a fomentar l’estalvi energètic i fan tallers i xerrades a través de l’#EscolaSom2020. 
HolaLuz, té un altre plantejament, ja que té una tarifa plana de la llum, que per més que sembli atractiva, no fomenta l’estalvi. La qual cosa és un oxímoron, ja que no pots tenir com a missió la sostenibilitat i per altra banda no fomentar l’estalvi. 

Responsabilitat Social

Som Energia treballa de forma indirecta tot el tema de Responsabilitat Social a través de les comissions de Treball i territorials. En canvi, HolaLuz té una Fundació que s’anomena Fundación Capitalismo Consciente. Aquesta fundació té uns principis que podríen semblar cooperatius, pel que està clar que HolaLuz competeix amb Som Energia i la intenta imitar: ‘’ Els diners no són el propòsit últim de l’organització, sinó un mitjà per assolir un propòsit.’’, ‘’Una cultura orientada a les persones i als valors col·laboratius davant els competitius. ‘’ El líder al servei de l’equip i no l’equip al servei del líder.’  

Conclusions: Socialisme o col·lapse

Som Energia persegueix de forma ‘’forta’’ els seus valors. HolaLuz, emmascarant-t’ho i intentant copiar a Som Energia, no deixa de ser una empresa que genera plusvàlua i que no treballa pel bé comú, ni pel medi ambient de forma sustentable. 
El món necessita un sistema alternatiu per no arribar al col·lapse i aquesta cooperativa és un gran referent. Es pot valorar que el cooperativisme i l’autogestió són expressions amb un alt grau humà, però si pensem a nivell global, el cooperativisme és una forma minoritària de l’economia i precisament la seva intenció no és créixer a gran escala, perquè perdria la seva essència,  i per tant no és superador. 
En resum, si volem arribar a més persones en global i ocupar  l’espai  del capitalisme, només es pot realitzar des de la planificació amb criteris socialistes, i instaurant internament el model del cooperativisme, quant a valors i forma de créixer a gran escala.
Agraïments: a Paco Jofra i a Eduard Blasco, els meus companys de Postgrau!
[1] https://www.somenergia.coop/ca/participa/assemblea-general/
[2] https://www.holaluz.com/inversores/


Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah