El PCP i les eleccions presidencials portugueses

Del mateix autor


Comunicat del Comitè Central del PCP del 26 de gener de 2021

El Comitè Central del PCP va analitzar els resultats de les eleccions del 24 de gener a la Presidència de la República i el quadre polític que d’elles resulta. Va avaluar la situació de l’epidèmia de Covid-19 en el país i les respostes que s’imposen. Va traçar les principals línies d’intervenció del Partit, en què es destaquen la resposta a la situació nacional, el reforç del Partit i les commemoracions del seu Centenari.

I – Les eleccions per a President de la República

1. La reelecció de Marcelo Rebelo de Sousa a la primera volta amb el 60,7% tradueix el resultat previsible d’una elaborada promoció d’aquest candidat, que, per fent servir l’avantatge de l’exercici de les funcions presidencials, es va beneficiar de la fabricació d’una aparent unanimitat.
No es pot deixar d’assenyalar l’actitud assumida pel candidat Marcelo Rebelo de Sousa en la devaluació d’aquestes eleccions, particularment visible en l’ostensiva no utilització de mitjans de campanya disponibles, suportada en una assajada postura austera pel que fa a mitjans i recursos de campanya, contribuint també a una menor mobilització electoral.
El Comitè Central del PCP adverteix de la possibilitat real que, més enllà de les paraules, l’ara reelegit president de la República exerceixi un segon mandat amb una alineació encara més explícita amb els objectius, interessos i agenda de la política de dretes, que mai ha deixat de ser decisions importants preses en l’exercici de les seves funcions. Un posicionament molt més probable perquè es té coneixement, com ha assenyalat el PCP, del seu compromís amb el procés de reordenació de les forces polítiques engegades per blanquejar el PSD i les seves responsabilitats, rehabilitar-lo políticament i tornar-lo al poder, acompanyat o no dels seus substituts reaccionaris, o per a un paper d’intensa cooperació amb el PS, buscant assegurar les condicions per a la recuperació del «bloc central», assumides formalment o informalment. En aquest sentit, el Comitè Central del PCP no pot deixar de subratllar el significat que el suport de sectors del PS a la candidatura de Marcelo Rebelo de Sousa pot traduir.
El Comitè Central del PCP reafirma que al President de la República l’incumbeix defensar, complir i fer complir la Constitució de la República Portuguesa, i no animar la seva subversió. És aquesta l’exigència que està col·locada al President electe.
2. El Comitè Central del PCP destaca el valor i significat propis de la candidatura de João Ferreira que, com cap altra, va col·locar el valor del treball i dels treballadors, els serveis públics, la llibertat i la democràcia en el centre de la seva intervenció, i va donar contingut i significat al qual la Constitució de la República representa mentre referència per a una política alternativa patriòtica i d’esquerra, de progrés social, de garantia i efectivitat de drets, d’afirmació de Portugal com nació desenvolupada i sobirana.
La candidatura que va afirmar els Valors d’abril plasmats en la Constitució de la República com a solucions per als problemes estructurals del país, que va assumir la denúncia de les injustícies, de l’explotació i de les opcions de classe que estan en l’origen de l’afavoriment dels grans grups econòmics i financers, que va denunciar les diverses dimensions de l’atac al règim democràtic promogut pels sectors més reaccionaris de la societat portuguesa i que, de forma frontal, va identificar les omissions i errades opcions de l’actual President de la República. Una candidatura que va afirmar la sobirania i els interessos nacionals, inseparables del dret del país al seu desenvolupament. Una candidatura que, contra el corrent mediàtic, no es va deixar arrossegar per l’enfangament de la campanya basada en casos i insults i que va mantenir sempre l’elevació en el debat polític, centrant-ho en el que estava en joc en aquestes eleccions, en les funcions del President de la República, amb la força de la claredat, de la serenitat, del rigor, de la convicció, del coratge i de la confiança.
3. El vot obtingut per João Ferreira, tot i que és inferior al valor de la candidatura, reflecteix un progrés electoral en comparació amb el resultat del candidat recolzat pel PCP el 2016.. De facto, l’augment del 3,95% per a 4,32% i l’obtenció d’un nombre idèntic de vots, en un quadre en què van votar gairebé mig milió d’electors menys, desmenteix els que busquen falsament minoritzar el resultat obtingut per la candidatura. Un resultat construït en un context marcat per circumstàncies de sanitat pública que van limitar l’extensió i l’abast de l’acció d’informació i mobilització i en què es van mantenir presents elements adversos en el pla ideològic i en el tractament mediàtic de la campanya. Un resultat que es va verificar en el quadre de la prevalença de factors dispersius, tant sobre la importància de les eleccions, com sobre el que de facto en elles es decidia, amb la promoció donada a elements accessoris en detriment del substancial.
S’assenyala el suport d’electors que mai havien donat suport a un candidat proposat pel PCP. Alhora, es registra la pressió, de cara a la dramatització de la possibilitat d’una segona volta, pel desplaçament de vots a favor de la candidatura de Marcelo Rebelo de Sousa, així com per a la d’Ana Gomes, atesa la desproporcionada centralitat que es dóna les falses disputes sobre el segon lloc.
Entre altres factors, ha pesat encara una més significativa abstenció entre capes específiques de la població per la situació epidemiològica, i els elements per agreujar les pors a exercir el dret a vot que van marcar les darreres setmanes.
El Comitè Central del PCP saluda els militants del PCP i de la JCP, els membres del PEV i de la ID, els demòcrates i patriotes que van contribuir per a l’afirmació d’aquesta candidatura.
El Comitè Central del PCP, saludant tots quants van manifestar el seu suport a la candidatura de João Ferreira, reafirma que aquest suport i aquesta força serà posada al servei de la intervenció i de la lluita per una política alternativa capaç d’assegurar la millora de les condicions de vida dels treballadors i del poble, el progrés i justícia socials i el desenvolupament del país.
4 L’elevada abstenció registrada, que va trobar en l’epidèmia un factor afegit, agreujat encara més per la formació de por i inseguretat que alguns s’encarregaven de promoure i difondre, tampoc no es pot separar de la subordinació a la qual van ser sotmeses aquestes eleccions i de l’expressió de signes d’abandonament i desinterès, ja presents en altres actes electorals, que la manca de resposta als problemes del país i de la vida dels treballadors i de la gent s’ha anat afegint i que els sectors reaccionaris pretenen utilitzar com a instruments per atacar la mateixa democràcia.
El Comitè Central del PCP subratlla que els candidats que van representar les expressions més reaccionàries associades als interessos de les grans empreses –André Ventura i Tiago Mayan– tenen un resultat inseparable, però tot i això no arriben a la promoció deliberada i la centralitat que alguns volien per atribuir-los, desviar l’atenció i les prioritats sobre el valor i la importància de les candidatures presents. A més dels molts que, sense compartir concepcions reaccionàries, es van deixar instrumentalitzar per un discurs demagògic, l’expressió electoral d’aquests candidats està lluny de complir la que, en altres ocasions, van obtenir els candidats reaccionaris.
El resultat obtingut per Ana Gomes – 12,97% –, tot i que beneficiant-se d’una artificial i difícil polarització que es va buscar difondre, revela les dificultats d’afirmació de la seva candidatura, just entre la base electoral del partit al qual pertany. La candidata recolzada pel Bloco d’Esquerda, Marisa Matias, registra una votació del 3,95%, representant una fallida significativa, comparat amb el 10,13% obtinguts en les últimes eleccions per a President de la República.
El Comitè Central del PCP assenyala l’exemple cívic dels milers de membres de taula, delegats i treballadors que van garantir que l’acte electoral transcorregués en condicions de seguretat.
Sense perjudici d’elevats nivells d’abstenció, l’acte electoral va desmentir i va desautoritzar les maniobres i projectes dels quals, a pretext de l’epidèmia i d’una falsa invocació de sanitat pública, volien imposar una situació d’excepció, ajornar les eleccions, alterar les lleis electorals i revertir la Constitució de la República.

II – La situació actual i el quadre polític

1. La situació nacional, marcada per l’agreujament de l’epidèmia, així com per la degradació de la situació econòmica i social, confirma la necessària i urgent resposta als problemes amb què el país es confronta. L’evolució més recent de l’epidèmia i els problemes i incerteses que suscita, l’aprofitament que d’ella s’està fent per a imposar una agenda de limitació de drets i regressió social, la seva instrumentalització per a alimentar agendes reaccionàries i justificar projectes antidemocràtics contra la Constitució de la República, no troben de la part del Govern del PS les respostes i mesures que la situació imposa. Fet que, en si mateix, anima projectes retrògrads del PSD i CDS i els seus succedanis reaccionaris per a buscar posar en dubte el Servei Nacional de Salut i els serveis públics en general, els drets dels treballadors, l’exercici de drets, llibertats i garanties.
La situació imposa una política patriòtica i d’esquerra, una decidida política de valorització dels salaris i dels drets dels treballadors, protegint l’ocupació i les condicions de treball, el suport efectiu a les micro i petites empreses, expressament del petit comerç i del sector de la restauració, amb la caiguda abrupta de la seva activitat, la resposta a les dificultats en què estan submergits els treballadors i els agents de la cultura. Els greus esdeveniments recents en la TAP, en la refineria de la Galp de Matosinhos o en la Central Termoelèctrica de Sines de l’EDP, amb la destrucció de llocs de treball, d’empreses i de capacitat productiva instal·lada, col·loquen en l’ordre del dia l’exigència d’una intervenció de l’Estat per a afirmar la defensa dels interessos nacionals.
En un moment en què es renoven les limitacions d’activitat, resultants de nous confinaments i de la interrupció de les activitats docents, emergeix amb una particular necessitat la mobilització de mitjans i recursos. Es requereix suport, protecció social i salvaguarda de la remuneració per al 100% dels treballadors, els drets de qui treballen en teletreball, inclosa l’assistència familiar. Cal donar resposta al futur de milers de petites empreses, juntament amb una inversió decidida en inversió pública capaç de contribuir al dinamisme econòmic.
2. L’evolució de la situació epidemiològica, i l’aprofitament que d’ella fa el gran capital, planteja un conjunt molt significatiu de problemes sanitaris, econòmics i socials d’inqüestionable gravetat.
El Comitè Central del PCP reforça que Portugal necessita mesures de prevenció i contenció del virus i assenyala les reserves que motiven el distanciament amb relació a l’Estat d’Emergència, que més que donar resposta a l’epidèmia ha servit per a justificar restriccions als drets, a l’activitat de milers de micro, petites i mitges empreses i a la destrucció del teixit associatiu, cultural i esportiu.
Subratlla encara la urgència de mesures que passen pel ràpid reforç de l’estructura de salut pública, incloent-hi amb el perfeccionament de la capacitat de testatge i rastreig, per garantir la protecció sanitària en els locals de treball i en els transports de tots aquells que cada dia han de sortir de casa per a garantir serveis essencials i mantenir l’activitat econòmica; per la pedagogia de la protecció entorn de les normes definides per l’Autoritat Nacional de Salut i pel reforç del SNS en professionals i mitjans tècnics, que permeti donar resposta a l’augment significatiu del nombre d’ingressats amb COVID-19 i a tots els altres malalts amb altres patologies.
Un dels majors condicionants a l’activitat del SNS és la falta de metges de les diverses especialitats, infermers, tècnics i altres professionals de salut. No sent una mesura amb efectes immediats, l’augment del nombre de metges, en la formació inicial i en l’especialització, és decisiva i inevitable, tal com la formació d’infermers, tècnics i altres professionals de salut per a garantir la prestació de cures en el servei públic. Així com concretar una decidida política de valorització d’aquests professionals, tant en el pla salarial, com de les seves carreres.
El Comitè Central del PCP crida l’atenció sobre el fet que les dificultats viscudes diàriament a les unitats del SNS, una situació que s’ha utilitzat per intensificar el discurs alarmista i la por, sent el resultat de l’empitjorament de la situació epidemiològica, amb l’augment exponencial el nombre de casos i el nombre d’hospitalitzacions verificades en les darreres dues setmanes, principalment pel fet que durant més de trenta anys successius els governs han desenvolupat una estratègia per reduir la capacitat del servei públic de salut, amb èmfasi en el tancament de llits i reduir el nombre de professionals. Els que ara demonitzen el SNS són els mateixos que, durant anys, van condicionar el dret constitucional a la salut als interessos dels grups econòmics del negoci de la malaltia i a les imposicions de la Unió Europea i de l’euro, debilitant-lo amb l’objectiu de destruir-lo.
El Comitè Cental del PCP considera que el Govern té a la seva disposició els instruments legals que permeten mobilitzar tots els mitjans disponibles en el país per al combat a l’epidèmia. Ha de fer-ho en un quadre d’una direcció única, cohesionada i centralitzada de gestió de recursos per part del SNS, i no a través de l’aprofundiment del negoci de la malaltia.
El Comitè Central del PCP subratlla la importància del procés de vacunació avanci al més ràpidament possible i de forma segura. Aquest procés exigeix que el país no depengui únicament de les decisions de la compra global per part de la Comissió Europea a unes farmacèutiques que, a més a més, continuen mostrant dificultats de producció i distribució. La situació imposa que el país assumeixi l’opció sobirana de diversificar la compra de vacunes autoritzades per l’Organització Mundial de Salut a altres farmacèutiques, així com la possibilitat d’acords que passin per la producció nacional d’aquestes vacunes.
3. Les prioritats i el programa per a la Presidència portuguesa del Consell d’Unió Europea palesen l’alineament del Govern portuguès amb les orientacions i les polítiques de la Unió Europea, determinades pels interessos de les grans potències i dels seus grans grups econòmics i financers.
La investidura de la nova administració nord-americana, presidida per Joe Biden, a més dels canvis anunciats en el pla intern, s’acompanya de l’intent de rehabilitar la imatge dels EUA, buscant presentar-se com a exemple de democràcia un sistema dominat pel gran capital financer i el complex militar-industrial, blanquejant el seu paper de potència hegemònica al camp imperialista.
L’administració de Biden busca resoldre els clivatges dins de la classe dominant dels Estats Units per intentar mitigar els persistents i profunds problemes i fractures que marquen la societat nord-americana i, així, intentar contrarestar el seu declivi relatiu a l’escena mundial. De la mateixa manera, anuncia l’objectiu de mitigar les contradiccions amb altres grans potències capitalistes per alinear-les en la seva estratègia de confrontació, ingerència i agressió, intentant salvaguardar la seva dominació mundial.
Davant la política agressiva de l’imperialisme, es reafirma la necessitat del reforç de la solidaritat internacionalista i de la convergència en un ampli front anti-imperialista que detingui l’ofensiva de l’imperialisme i obri camí a la construcció d’un nou ordre internacional de pau, sobirania i progrés social.

III – La lluita de masses i el seu desenvolupament

El Comitè Central del PCP saluda la lluita dels treballadors i de les poblacions i destaca la importància de la seva dinamització i extensió.
La lluita, que prosseguirà necessàriament amb l’acció reivindicativa a partir dels centres de treball, de les empreses i dels sectors, és d’una major importància per defensar els drets i condicions de vida dels treballadors. Una lluita que es desenvolupa per l’augment general dels salaris per a tots els treballadors, en el seguiment de l’augment del salari mínim nacional en 30 euros, que, encara que insuficient, és un avanç que es concreta ja a partir del mes de gener; pel combat a la desregulació dels horaris de treball i per la seva reducció; pel combat a la precarietat; per la garantia de millors condicions de treball i de protecció sanitària; per la derogació de les normes lesives de la legislació laboral, expressament de la caducitat de la contractació col·lectiva; i per la reposició del principi del tractament més favorable al treballador.
La lluita de les PIME pels suports i mesures indispensables a la seva activitat, l’acció del sector de la cultura, la lluita dels reformats i pensionistes per la implementació dels seus drets, per condicions de vida dignes, assumeixen una gran actualitat.
La lluita per la defensa i reforç dels serveis públics, destacant al SNS, constitueix un objectiu general i central per al poble portuguès en la situació actual.
El Comitè Central del PCP destaca la importància de l’exercici dels drets d’organització i acció sindical i destaca, entre les lluites apuntades per als propers temps, el significat de les lluites a partir dels locals de treball i de les empreses, i del dia de lluita nacional descentralitzada, amb vagues, paralitzacions i altres accions en els diversos sectors i regions, convocat per la CGTP-IN per al 25 de febrer.
Destaca, igualment, les accions del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, expressament la manifestació nacional de dones promoguda pel MDM – el 7 de març a Porto i a 13 de març a Lisboa – i la setmana de la igualtat promoguda per la CGTP-IN, la lluita de la joventut treballadora a 25 de març convocada per la Interjovem/CGTP-IN, les commemoracions del 47è aniversari del 25 d’abril, incloent-hi el 45è aniversari de la Constitució de la República Portuguesa el 2 d’abril, i la jornada de lluita del 1r de maig.

IV – La intervenció i el reforç del Partit

La intervenció i el reforç del PCP per a afirmar i defensar drets i respondre als problemes amb la política i les mesures que s’imposen, així com la lluita dels treballadors i de les poblacions, són les qüestions centrals per al Partit.
La complexitat de la situació del país i del món exigeixen de les organitzacions del Partit una cuidada i audaç planificació que permeti intervenir i donar resposta als diversos problemes dels treballadors i del poble.
Així, el Comitè Central del PCP apunta: la realització d’iniciatives sobre la producció nacional; la concreció d’una acció nacional descentralitzada en defensa del SNS, el 18 de febrer; la realització d’una acció de contacte i informació amb els treballadors i les poblacions; iniciatives sobre habitatge durant el primer semestre; la preparació de la 45a Festa d’Avante!; el desenvolupament del treball de preparació de les eleccions municipals, en els termes assumits pel Comitè Central del 12 de desembre, que entra ara en una fase decisiva de planificació i projecció pública.
Entre les prioritats apuntades es destaquen les commemoracions del Centenari del PCP i el reforç del Partit.
El Comitè Central del PCP subratlla la importància de les commemoracions del Centenari del PCP, per posar en relleu l’ideal i el projecte comunista de forma àmplia, diversificada i amb impacte de masses, afirmant el lema «Llibertat, democràcia, socialisme – el futur té Partit». El programa de les commemoracions tindrà un moment àlgid el 6 de març, expressament amb el míting que es realitzarà al Campo Pequeno, a Lisboa, però compta també amb una línia d’afirmació pública en què s’insereixen accions de contacte, la pintura de murals i propaganda visual en les principals ciutats del país, a més del programa d’exposicions i debats en curs. Se subratlla la importància del llibre «100 anys de lluita al servei del Poble i de la Pàtria, per la Democràcia i el Socialisme», amb llançament a 4 de febrer, així com la realització de la trobada «Els comunistes i el moviment sindical», a 6 de febrer, ambdós a Lisboa.
De cara a l’epidèmia i a la campanya de por que és desenvolupada, respectant i aplicant les mesures de protecció sanitària, s’imposa treballar per a garantir el funcionament dels organismes de direcció, dels organismes del Partit en general, i d’assegurar la intervenció política al costat dels treballadors i de les poblacions.
És necessari avançar en el reforç del Partit, de forma decidida: en el reforçament del treball de direcció, responsabilització i formació de quadres; en la prioritat del treball amb la classe obrera i els treballadors, en les empreses i centres de treball, centrada en l’objectiu de 100 nous responsables, 100 noves cèl·lules d’empresa, centres de treball i sector fins a final de març, a més de la dinamització de la intervenció de les existents; en el reforçament de les organitzacions locals, amb la responsabilització de quadres i la dinamització de la intervenció amb un contingut centrat en els problemes de les poblacions; en el reclutament de nous militants; en el treball amb capes i sectors socials específics, en l’àrea de la cultura, de les PIME i de la joventut, de suport a la JCP i a la realització del seu 12è Congrés, el 15 i 16 de maig; en les estructures de propaganda i difusió de la premsa partidària, expressament de la difusió i venda de Avante!, que complirà el seu 90è aniversari el 15 de febrer; en la garantia dels mitjans financers per a l’acció del Partit, dinamitzant la Campanya Nacional de Fons «El Futur té Partit» i promovent la campanya de la quota en dia fins i tot al Centenari; en la realització d’assemblees de les organitzacions partidàries.
**
El Comitè Central del PCP apel·la als militants i a les organitzacions del Partit perquè, en el quadre de les conclusions del XXI Congrés, desenvolupin amb confiança la seva acció en defensa dels treballadors i del poble, per la llibertat, la democràcia i el socialisme.

Author

Articles relacionats

Darrers articles