Per un sistema de pensions 100% públic

Del mateix autor


Antonio López
Ara fa unes setmanes, es va arribar a un acord ampli amb relació al futur de les pensions en el marc de l’anomenat Pacte de Toledo. Les Marees de Pensionistes, sindicats i l’esquerra transformadora han lluitat durant anys per assolir i mantenir un sistema públic de pensions que el neoliberalisme es vol carregar.
 
En el meu parer, aquest acord no és suficient per a donar-li un suport que no sigui crític. Per això, des d’aquí m’agradaria plantejar alguns temes que considero molt importants i que no s’han recollit, o no ho han fet en el sentit oportú. Per exemple, no s’ataca la prolongació de la vida laboral en mantenir la reforma de l’edat de jubilació a 67 anys feta pel govern Zapatero, així com l’enduriment de les condicions per les jubilacions anticipades. Tampoc es deroguen les reformes del PP de 2013 (que va aplicar la fórmula del “factor de sostenibilitat, que va incrementar les pensions només un 0,25%).
 
Un altre tema preocupant és que s’obre la possibilitat de fer jubilacions privades d’empresa, a la vegada que no s’assegura la guardiola de les pensions, ni es garanteix la seva suficiència econòmica a través dels Pressupostos Generals de l’Estat, ni es blinden les seves pujades periòdiques en relació a l’increment de l’IPC en la Constitució. Tampoc s’aposta perquè la pensió mínima pugi a 1.080 euros, tal com demanen les Marees.
 
Un dels principals punts negres en el que m’agradaria posar el focus resideix en el fet que continuïn sent necessaris vint-i-cinc anys de cotització per a calcular la pensió, en comptes dels 15 com abans de la reforma de Zapatero de l’any 2011.
 
Tot i això, és cert que hi ha algunes millores respecte a l’anterior pacte de Toledo, però cal tenir en compte que fins i tot comprometent-se a no empitjorar els acords, ja hem comprovat com els governs tant del PP i del PSOE, han anat fent reformes que han empitjorat les condicions de les pensions, que tant havien costat conquerir al moviment obrer.
 
Caldrà doncs, seguir molt atents i continuar lluitant perquè cap govern pugui reformar aquests mínims, i al mateix temps assolir unes pensions públiques més dignes i suficients. En aquest sentit, és de vital importància que impedim que les pensions esdevinguin un negoci privat i lucratiu, pel qual és necessari no potenciar amb bonificacions ni exempcions fiscals els plans de pensions privats.

Articles relacionats

Darrers articles