Redacció
Entrevistem a Héctor Sánchez, secretari general, i Nora Sánchez, secretària d’organització, les cares visibles de la nova direcció sorgida del II Congrés de Comunistes de Catalunya, que ens parlen del tàndem que formen, del projecte del partit i del relleu a Joan Josep Nuet.
El passat 19 de setembre el II Congrés de Comunistes de Catalunya us va escollir com a secretari general i secretària d’organització. Quin perfil personal aporteu i com és aquest tàndem que formeu?
Nora: Som dues persones molt complementàries que fa molt temps que ens coneixem. Hem tingut recorreguts i experiències militants diferents que ara s’encaixen molt bé i que ens permeten abarcar el conjunt del Partit. Tot i que ambdós venim de la joventut comunista, l’Héctor ha acumulat experiència al món sindical, primer, i a la mediació política, després. Jo vinc del moviment estudiantil i ara del món educatiu. L’Héctor va viure en primera persona el procés d’unitat comunista del 2014 i jo el vaig viure des de la Joventut. Ell té contactes i connexions amb tot el món EUiA, IU, PCE, i també Comuns, i jo amb l’esquerra independentista i els moviments socials. Amb aquest tàndem unim el millor dels dos mons i podem imaginar escenaris nous que trenquin amb la tradició dels espais polítics que considerem esgotada.
Héctor: Els tàndems no són senzills, i de fet són un element que a la nostra cultura política no s’ha assajat gaire, més aviat al contrari. Requereix entendre’s molt bé, òbviament, però sobretot treballar en equip, discutir molt i sintetitzar. I creiem que aquestes son dinàmiques i metodologies de treball que s’han de consolidar i estendre, no només al Secretariat sinó a tota l’estructura del Partit.
Què destacaríeu com a novetats del projecte pel partit que vau presentar al congrés, tant a nivell polític com organitzatiu?
Héctor: El Segon Congrés és un punt d’inflexió, una consolidació del debat respecte a que el Partit és l’eina fonamental de reflexió, debat, decisió i cohesió dels i les comunistes, així com que el Partit té unes tasques que li son pròpies i diferents de les dels fronts on treballem. El Congrés ha desenvolupat també una proposta de país, hem caracteritzat com ha de ser la República Catalana de la que fa tant temps que parlem, cosa que feia molt temps que no fèiem. Hem fet també una extensa caracterització de la burgesia a Catalunya, concloent que ni existeix ni ha existit una burgesia que s’articuli entorn a una proposta de construcció nacional de Catalunya, no diguem ja independentista. I hem abordat també els debats més en primer terme: l’emergència climàtica, el feminisme…
Nora: I a nivell organitzatiu hem abordat un relleu generacional sense precedents. Tot un seguit de quadres joves hem fet un pas endavant i estem disposades a liderar un projecte polític de ruptura i revolucionari per Catalunya. Això canvia les formes d’organització i treball intern i extern, accelera la feminització del Partit (una urgent tasca pendent) per transformar la nostra praxis. Al Segon Congrés hem posat les bases per convertir el Partit en una organització del s.XXI, útil per a una classe treballadora molt diferent de com va ser al s.XX. Per això, comptem amb la Joventut Comunista de Catalunya, com a actor fonamental del període que encetem i treballarem estretament coordinades.
A diferència d’altres partits, Comunistes de Catalunya no és presidencialista sinó que escull un Comitè Central. Com és la llista amb la que us vau presentar, i com és la nova direcció més enllà de les vostres figures?
Nora: És una llista rejovenida, amb una mitjana d’edat al voltant del 44 anys, i amb més presència de dones, assumint responsabilitats a tots els nivells de l’organització. És una llista equilibrada territorialment amb camarades de totes les cèl·lules de Figueres a Tarragona, de l’Aran al Baix Llobregat. És, també, una llista que incorpora camarades de tots els fronts: el moviment obrer i sindical, el moviment feminista, el moviment ecologista, les marees, etc.
Héctor: És una candidatura que es va construir col·lectivament, de manera molt natural, incorporant pràcticament totes les propostes que van fer el conjunt de cèl·lules. Així mateix, el Comitè Central reunit en el marc del Congrés ja va escollir el conjunt de la direcció executiva, doncs era una proposta que es venia treballant des de feia temps. L’amplíssim suport a tots els nivells de direcció escollits ens fan estar satisfets de la feina feta.
La figura de l’anterior secretari general, Joan Josep Nuet, té molta projecció mediàtica. És difícil agafar-ne el relleu?
Héctor: No és gens senzill, i sobretot crec que ens equivocaríem si volguéssim “substituir-lo”. En Joan Josep ha exercit un gran lideratge durant els darrers deu anys, en unes circumstàncies extraordinàriament complicades, i ha demostrat una gran capacitat de lectura de la situació política a Catalunya, de cap a on avançava el país; i una gran valentia d’apostar sempre per la política en els moments més complicats i contradictoris. Ara iniciem una nova etapa, de molt treball de formigueta, amb la mirada posada en el mig i el llarg termini i posant l’accent en un equip amb perfils complementaris i que té molt marge per créixer.
Nora: El Joan Josep ha trencat amb una tradició molt arrelada al comunisme català que era que la Secretaria General marxava de males maneres o per la porta del darrera. Nosaltres no haurem de fer front a això perquè el Joan Josep ha sabut gestionar el seu relleu amb naturalitat, generositat i posant-se a disposició sempre que l’hem necessitat. És un líder nat i seguirà sent-ho. Ara canviarà les seves funcions però la seva projecció mediàtica seguirà sent útil al Partit perquè ell ha estat, és i seguirà sent un militant exemplar d’aquesta organització.
Venim d’un cicle polític i social extraordinàriament intens que no s’ha resolt encara, i amb la pandèmia o l’emergència climàtica poden venir noves crisis. Quines respostes trobarem a les tesis del congrés?
Nora: El Congrés s’estructura al voltant d’una idea fonamental que és que al col·lapse (inevitable) del sistema capitalista només s’hi pot fer front des del Socialisme. Qualsevol altra sortida ens aboca a més desigualtat, més injustícia i més patiment per a les classes populars. La COVID-19, d’una forma més evident i urgent, o el canvi climàtic, a mig plaç, ens demostren fins a quin punt el sistema actual no és capaç de posar la vida el centre, descartant les persones que no li son útils (parlant sempre en termes econòmics) i relegant-les a la misèria i la marginació social. Per això, al Congrés hem apostat sense dubtes per recuperar aquest horitzó socialista, per resignificar-lo i enriquir-lo d’idees noves que ens aporten el moviment feminista i el moviment ecologista (o no tant noves, perquè la camarada Federicci o el camarada Sacristán fa molts anys que ens parlaven d’aquests temes).
Héctor: Al mateix temps, cal fer propostes de mesures concretes que es puguin aplicar de manera inmediata, tant per iniciar transformacions estructurals com per avançar en la batalla de les idees. En aquest sentit, per exemples, proposem la Renda Bàsica Universal, potenciar l’economia social i solidària, crear una banca pública, trencar amb la doctrina d’austeritat de la UE (permetent el finançament del deute públic) o la nacionalització de sectors estratègics.
Fa poc hem viscut l’enèsima inhabilitació d’un president de la Generalitat, amb unes eleccions futures gens clares. Quina hauria de ser la sortida a aquest atzucac?
Héctor: La legislatura agonitza des de fa molts mesos, i ara mateix no sembla que les eleccions del febrer puguin modificar de manera molt substancial l’escenari. Creiem que davant la situació d’excepcionalitat que vivim, cal anar més enllà dels espais i subjectes polítics i plantejar una candidatura amplíssima, que articuli al conjunt de l’esquerra sobiranista i independentista de Catalunya. Una candidatura que pugui donar lloc a un govern fort, capaç de fer front a la situació d’emergència social i fer polítiques inequívocament d’esquerres, i al mateix temps mantenir oberta la crisi de règim i aconseguir una sortida democràtica per a Catalunya.
Nora: No som il·lusos, sabem que és molt difícil que això passi. Però més difícil és arribar al Socialisme. I no per això deixarem d’intentar-ho!
