Mercedes Vidal i J. Miquel Raventós
No fa tant el canvi climàtic sonava a un concepte abstracte i llunyà, però a poc a poc tothom pot veure com les previsions dels científics, que fa dècades que alerten sobre el problema, es van tornant ben concretes i properes, i dibuixen un futur difícil al qual ens haurem d’adaptar.
Què diuen els estudis per Catalunya?
De fet els estudis mostren una acceleració dels canvis previstos, i aquesta és una tendència que ja s’ha pogut observar, també a Catalunya, perquè en el període 2001 – 2018 s’esperava un increment de temperatura de +0,5oC que ha acabat sent de +1oC.
Fa uns dies era notícia l’informe del Servei Meteorològic de Catalunya sobre les previsions de temperatures el 2050, que empitjoren els escenaris estudiats el 2012. Els nous escenaris indiquen una tendència a l’augment entre +0,7 i +2,3 oC a tota Catalunya. Els màxims increments se situen a l’extrem Nord-est, especialment al Pirineu, mentre que al litoral es preveuen increments més moderats. Es preveu que la tardor sigui l’estació amb un major augment de temperatura, seguida de l’estiu, és a dir, que augmentarà el nombre de mesos càlids, i també es preveu un augment de la variabilitat interanual. Les temperatures extremes també augmenten; les mínimes i màximes diàries ho fan en +4 i +3,5oC respectivament i a la zona litoral també augmentarien considerablement el nombre de nits tropicals (≥ 20 ºC) i tòrrides (≥ 25 ºC), així com els dies càlids (≥ 30 ºC) i tòrrids (≥ 35 ºC), mentre que els dies de glaçada (≤ 0 ºC) i fredor (≤ 10 ºC) es reduirien notablement a l’alta muntanya.
Les estimacions sobre les pluges apunten cap a una disminució general de la precipitació mitjana anual, superior al 10% al conjunt del país, però també amb gran variabilitat geogràfica; per exemple, al prelitoral tarragoní aquesta disminució podria aproximar-se al 40%, i també seria notable a l’extrem nord-est, en canvi seria menor al Pirineu occidental. L’estiu (-26%), i en menor mesura la tardor (-12%) serien les estacions que registrarien un decreixement més evident de la precipitació, just aquells mesos on major és la demanda. Els estudis també indiquen una major concentració de la pluviometria.
Quines són les conseqüències?
Uns canvis tan importants en la temperatura i les pluges disten molt de ser innocus, ben al contrari, les conseqüències es faran sentir a tots els ecosistemes i la seva biodiversitat. La fertilitat del sòl i per tant la seva capacitat de produir aliments es veurà afectada, i les condicions adequades sota les quals avui es desenvolupen determinats conreus deixaran de ser-ho, la vulnerabilitat a les plagues augmentarà, i també ho faran dos fenòmens molt mediterranis com són els incendis i les inundacions. Els canvis a la biodiversitat, el motor de l’evolució, són imprevisibles.
Els impactes ecològics tenen una correlació molt tangible en la societat, en primer lloc en la salut de la població. La mortalitat associada a les onades de calor anirà en augment, així com un empitjorament de les condicions de vida a causa de la disminució d’hores de confort tèrmic. En ciutats plenes d’asfalt els efectes seran encara pitjors. Determinades malalties infeccioses associades als mosquits, que avui no són transmissibles en les nostres latituds, començaran a ser-ho. Els costos econòmics a causa de l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems anirà en augment, i això és aplicable tant a l’agricultura com a les tempestes al litoral, a més la provisió d’aigua també patirà tensions. El turisme també rebrà un impacte important, el de costa per la pèrdua d’atractiu associada a l’excés de calor i el de muntanya per l’absència de neu, tot això entre altres efectes. És a dir, les conseqüències seran molt tangibles i en àrees molt sensibles.
No podem oblidar que la desigualtat juga un factor clau a l’hora de distribuir aquests impactes: no és el mateix afrontar-los a llars petites, mal aïllades i mal climatitzades, que fer-ho a llars còmodes i energèticament eficients. No és el mateix afrontar-los amb un bon estat de salut, fruit d’una vida saludable i amb temps i diners per dedicar-los a la cura personal, que fer-ho amb una salut afeblida per les condicions de vida.
Els països occidentals són els majors responsables quant a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle però no són els que en patiran les pitjors conseqüències. Les zones equatorials del planeta, aquelles on la desigualtat és major, en seran les més perjudicades (Àfrica, sud de l’Índia, sud-est asiàtic i Centreamèrica). I no obstant això, tot i que són els modes de vida i consum del centre capitalista els més contaminants, l’1% més ric del planeta duplica les emissions de CO₂ del 50% més pobre. Poc més de 78 milions de persones emeten el doble de diòxid de carboni que tres bilions. La justícia climàtica ens interpel·la.
Les transformacions necessàries afectaran a totes les esferes de la vida social i productiva, qui més contamina ha de pagar i determinades pràctiques i modes de producció, distribució i consum han de canviar. Si no es posa fre a curt termini -deu anys vista- i es comença a reduir l’emissió de CO₂ a l’atmosfera, els efectes aniran a pitjor. Quina serà la previsió d’aquí a deu anys? Les mesures de transició energètica són necessàries però ho és encara més modificar els nostres patrons de consum, i no perdre de vista que la severitat dels impactes dependrà de l’estructura social sobre la qual tinguin lloc.
Ja no som a temps d’evitar determinades conseqüències, els canvis s’haurien d’haver donat fa trenta anys, però sí que som a temps d’evitar les pitjors projeccions i sobretot som a temps (i és imperatiu) adaptar-nos a tot el que vindrà. L’educació ambiental, la rehabilitació energètica del parc d’habitatges, modificar profundament les formes de mobilitat, el reverdiment de les ciutats, l’eliminació de l’agronegoci, el foment de l’agricultura regenerativa i la ramaderia extensiva, una nova cultura de l’aigua i la garantia d’uns serveis essencials dignes han de formar part consubstancial de les polítiques d’adaptació.
Que els crits d’alarma del moviment ecologista no es converteixin en l’empirisme herètic passolinià.
Alguna lectura sobre l’emergència climàtica: ‘La borsa o la vida’ de Salvador Lladó a Tigre de Paper. I ‘Planeta inhóspito’ de David Wallace-Wells a Debate. Un programa de ràdio sobre el tema: Vida Verda a Radio 4.
