S’escriu Colòmbia, es llegeix Israel. Sobre els resultats electorals colombians s’estén l’ombra d’Israel al continent llatinoamericà i de les maniobres per desestabilitzar els governs progressistes.
En el fons s’hi perfila l’escàndol internacional de l’anomenat Hondurasgate [i], amb les revelacions de 29 gravacions difoses per una xarxa de periodistes hondurenys i per Diario Red, que involucren els poders fàctics del país centreamericà, Netanyahu i els lobbies sionistes als Estats Units i, naturalment, la mateixa Washington.
Una vegada més, la realitat supera amb escreix la imaginació. La trama és intricada i val la pena desentranyar-la.
Concretament, cercles israelians, amb l’inevitable suport nord-americà, preparen el terreny per al segon mandat de l’expresident hondureny Juan Orlando Hernández, ja condemnat a 45 anys de presó als Estats Units pel tràfic de 450 tones de cocaïna, que no és precisament poca cosa. Però, després d’uns mesos de presó, el fiduciari israelià Hernández és indultat per sorpresa per Donald Trump, dos dies abans de les eleccions manipulades pel frau a Hondures, que retornen al govern la dreta de Nasry Asfura, del mateix Partit Nacional d’Hernández [ii]. Les seves declaracions són una joia: «Avui soc aquí, amb la mà de Déu que m’aguanta, amb l’esperança i la convicció que ho aconseguirem. I avui ho he de dir amb gran claredat: he estat víctima d’una conspiració de l’esquerra radical, no només d’Hondures, sinó també d’altres països, així com de funcionaris del govern de Biden».
En realitat, més que a un miracle diví, Hernández deu el seu indult a la intervenció d’una «junta de rabins», és a dir, el Consell de Rabins de les Amèriques, dirigit per Yosef Carmona. Fa temps, el mateix Carmona havia escrit una carta a Trump en defensa del narco-president, condemnant el «tracte inhumà i degradant» patit per Hernández. No hi podia faltar l’acusació d’antisemitisme contra l’aleshores govern progressista hondureny de Xiomara Castro, que l’havia extradit als Estats Units.
En les gravacions interceptades, el narco-president retreu als seus companys de partit no haver fet prou per alliberar-lo, ja que «els diners de l’indult ni tan sols van sortir de vosaltres», sinó «d’un consell de rabins i de gent que dona suport a Israel». Així, il·luminat en el camí cap a Tel-Aviv, Donald es convenç d’alliberar-lo, perquè «bons amics en qui confio m’han explicat que ha estat tractat de manera severa i injusta».
Els negocis de Tel-Aviv
Un cop en llibertat, Hernández es posa immediatament mans a l’obra tant per saldar el seu deute amb els seus benefactors com per erradicar el castro-comunisme i «l’esquerra radical» del continent. Pel que fa al primer aspecte, l’expresident promet una nova base militar als Estats Units. Però també generosos beneficis per a les empreses israelianes, amb el restabliment de les ZEDE (Zones d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic), autèntiques ciutats-estat privades, fora de la jurisdicció estatal, sense normes ni drets, declarades inconstitucionals per la Cort Suprema d’Hondures i, per tant, abolides per l’anterior govern progressista de Xiomara Castro (2022-26). Com recorda el diari italià Il Fatto: “Tel-Aviv està preocupada per la ZEDE «Prospera», una ciutat-estat gestionada per Prospera Honduras Inc. Allà hi ha inversions israelianes com el controvertit projecte de longevitat Vitalia, que du a terme teràpies experimentals no aprovades per la FDA i apunta obertament a la immortalitat. Per a Israel, la ciutat-estat és un paradís de la biotecnologia, que també acull les seves startups de ciberseguretat i IA, com «Irregular» i «Utila»” [iii].
Hernández torna a la càrrega amb Prospera, en la qual també havien invertit Peter Thiel (fundador de Palantir) i altres figures de Silicon Valley. A més d’aquestes promeses, també es troben en joc 200 milions de dòlars en compres d’armament israelià, 500 milions en turisme i altres inversions.
La màquina de desprestigi digital
En canvi, per combatre el castro-comunisme i «l’esquerra radical», proposa crear una «agència periodística digital» per difondre notícies falses, «que no tingui la seu a Hondures, perquè si no ens descobririen de seguida, sinó aquí, als Estats Units». Una autèntica màquina de desprestigi, per atacar i desestabilitzar els governs progressistes del continent. Entre les prioritats, esmenta explícitament la Colòmbia de Gustavo Petro i el Mèxic de Claudia Sheinbaum. Per a aquesta noble empresa calen dòlars, però el mateix Hernández revela als àudios que el president argentí Javier Milei («el president més sionista del món», com s’autodefineix) ja ha desemborsat 350.000 dòlars, juntament amb altres generosos donants anònims.
En altres paraules, es tracta d’una triangulació entre els Estats Units, Israel i l’Argentina, d’una banda, per tornar a posar al poder el fidel escuder encarregat de vetllar pels interessos israelians a Hondures. I, de l’altra, per impedir que l’esquerra es mantingui al govern, avui a Colòmbia, demà a Mèxic i, probablement, demà passat al Brasil.
El «miracle» colombià
Dit i fet. Després del frau i de les eleccions manipulades a Hondures, a Colòmbia el candidat de Trump, Abelardo de la Espriella, encapçala «miraculosament» la primera volta electoral. Fins ahir, com a advocat es dedicava principalment a defensar narcotraficants i sanguinaris paramilitars, però era un perfecte desconegut en política. Tanmateix, gràcies a una campanya mediàtica martellejant a les xarxes socials, a notícies falses a cabassos, a comptes fantasma activats per a l’ocasió, a milers de «bots and trolls», el nostre candidat salta al primer lloc. Al centre de la seva campanya, amb l’eslògan «Firme por la Patria», hi ha la lluita contra «l’esquerra radical», la promesa de «mà dura contra els delinqüents i els corruptes» (sic) i la construcció de noves megapresons (a l’estil de Bukele a El Salvador), per a «una Colòmbia lliure, unida i lliure de tirans». Els seus mítings plens de gent són a mig camí entre Javier Milei i Nayib Bukele. Però ja se sap, una petita ajuda d’alguna empresa informàtica «Made in Israel» pot fer «miracles».
Israel a Colòmbia, una història que ve de lluny
Les relacions entre Colòmbia i Israel es remunten al llunyà 1949 i es van intensificar durant la dècada del 2000, amb el creixement exponencial de la repressió i dels escamots de la mort paramilitars.
Són coneguts els casos de dos agents israelians com Yair Klein, ex tinent coronel de les Forces Armades, i Raifal Eithan, ex jerarca del Mossad, que van entrenar directament els escamots de la mort i els narcotraficants des dels anys 80. En altres paraules, els paramilitars colombians van heretar les seves tàctiques de les Forces Armades israelianes, que van entrenar terroristes responsables de més de 90.000 assassinats. A més dels paramilitars, Klein també va entrenar els sicaris del narcotraficant Pablo Escobar [iv].
Un altre cas conegut és el de Raifal Eithan, ex alt oficial del Mossad israelià, famós per haver capturat el jerarca nazi Adolf Eichmann a l’Argentina. El 1986, Eithan va ser contractat pel llavors president colombià Virgilio Barco com a assessor de l’exèrcit per impartir cursos de «tàctiques contra el terrorisme». El tràgic resultat va ser l’extermini de la Unió Patriòtica, partit d’esquerra sorgit dels acords de pau amb la guerrilla de les FARC. Un cas qualificat de «genocidi polític» per la Cort Interamericana de Drets Humans.
Però, lluny d’interrompre’s, les relacions es van reforçar amb el Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i Israel, que va entrar en vigor durant la presidència d’Iván Duque (2018-2022).
Quan el 2024, durant el genocidi a Gaza, el president progressista Gustavo Petro va anunciar la seva intenció de suspendre les relacions diplomàtiques amb Israel, aquest va interrompre el subministrament de recanvis per als avions supersònics Kfir. L’octubre de 2025, després del segrest israelià d’una flotilla humanitària amb activistes colombianes a bord, Petro va ordenar l’expulsió de tota la delegació diplomàtica israeliana i va revocar el Tractat de Lliure Comerç. A finals de 2025, Colòmbia va retirar els antics avions israelians de la seva flota aèria.
I avui, el candidat proisraelià es troba «miraculosament» al capdavant en la primera volta, en una contesa electoral que es decidirà el pròxim 21 de juny.
[i] Visita la pàgina de la plataforma digital Hondurasgate
[ii] L’autor d’aquesta nota va participar en una missió d’observació electoral a Hondures amb motiu d’aquelles eleccions
[iii]https://www.ilfattoquotidiano.it/2026/05/03/linchiesta-giornalistica-hondurasgate-trump-e-israele-vogliono-riportare-al-potere-lex-presidente-hernandez/8372846/
[iv] La Base TV, https://www.youtube.com/watch?v=nuCt7MK5qhY (minut 5,58)
Traducció al català de l’article publicat originalment a:
https://marcoconsolo.altervista.org/si-scrive-colombia-si-legge-israele-e-honduras/
