El president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva ha aconseguit un quart mandat després de remuntar i derrotar diumenge el senador d’extrema dreta Flávio Bolsonaro, fill gran de l’expresident Jair Bolsonaro, en unes de les eleccions més disputades de la història del país. Quan el resultat es va confirmar, a les 21.09 h, hora local, Lula obtenia el 51,75% dels vots davant del 48,25% de Bolsonaro, amb una diferència de més de 4,5 milions de vots.
Lula, de 80 anys, es converteix en la primera persona elegida quatre vegades president del Brasil. És la sisena victòria de l’esquerra en les últimes set eleccions presidencials i, sens dubte, la més difícil.
Al Brasil se celebra una segona volta quan cap candidat no aconsegueix la majoria en la primera. Fa tres setmanes, Flávio Bolsonaro havia quedat en primera posició amb el 47,03% dels vots, davant del 45,16% de Lula. Però aquella situació adversa es va capgirar: Lula va guanyar uns 11 milions de vots entre les dues voltes, impulsat per un fort augment de la participació. «Hem tingut la taxa d’abstenció més baixa de la història d’aquest país», va afirmar diumenge a la nit davant dels seus seguidors.
Una derrota també per a Trump
La victòria té repercussions que van molt més enllà de les fronteres del Brasil. L’administració Trump havia donat suport obertament al fill de Bolsonaro, i Eduardo, germà de Flávio i diputat resident als Estats Units, havia afirmat abans de les eleccions que Flávio es podia enfrontar a una detenció i que hauria de plantejar-se fugir als Estats Units si perdia.
En un editorial publicat diumenge a la nit, l’equip editorial de Vermelho, el mitjà de comunicació vinculat al Partit Comunista del Brasil (PCdoB), afirmava que «el govern neofeixista de Donald Trump, que va donar suport descaradament a Flávio Bolsonaro, ha patit una dura derrota».
Segons assenyalaven, una onada d’extrema dreta impulsada per Trump s’havia anat estenent des del Carib fins a l’Amèrica del Sud, i la Casa Blanca ja celebrava el Brasil com la seva pròxima conquesta.
Lula va convertir la sobirania nacional en un dels eixos centrals de la seva campanya. En un míting multitudinari a la platja de Copacabana, a Rio de Janeiro, pocs dies abans de les eleccions, va presentar la disjuntiva com una elecció entre «un candidat que besa la bandera del Brasil i un altre que besa la bandera nord-americana».
Els resultats van demostrar que una àmplia coalició, amb els treballadors organitzats i el jovent com a pilars fonamentals, pot derrotar una extrema dreta que compta amb el suport de Trump, fins i tot quan les perspectives semblen molt desfavorables.
Els estudiants van encendre la metxa
Després d’una primera volta poc engrescadora, els estudiants van prendre la iniciativa durant la segona setmana d’octubre. La Unió Nacional d’Estudiants va impulsar un calendari de mobilitzacions arreu del país sota el lema «Estudiants amb Lula als carrers i a les xarxes», i la Unió de la Joventut Socialista, una organització juvenil aliada del PCdoB, es va convertir en un dels pilars d’aquest esforç.
Les federacions sindicals, els moviments socials, els artistes i els intel·lectuals s’hi van sumar. Més de 15 milions de persones van participar en manifestacions durant la segona volta, i el míting de cloenda de Lula, celebrat a l’avinguda principal de São Paulo, va aplegar aproximadament dos milions de simpatitzants.
La batalla a les xarxes va ser igualment important. El diputat André Janones va crear un canal de WhatsApp anomenat «Exèrcit de Lula», que va arribar a superar els 10,8 milions de seguidors i es va convertir en un centre de difusió de vídeos, àudios i instruccions per a l’organització de la campanya. Aquesta també va haver de fer front a Meta, propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp, que va restringir els comptes de campanya de Lula i els continguts favorables al candidat, mentre afavoria el seu adversari.
El mateix dia de les eleccions, els votants de classe treballadora van haver d’afrontar importants obstacles destinats a reduir la participació.
Al Brasil, moltes persones depenen dels autobusos públics per arribar als col·legis electorals, i els tribunals havien ordenat als municipis que posessin en circulació tota la flota per garantir el dret de vot. Tanmateix, els alcaldes de dretes de São Paulo i Salvador, una gran ciutat del nord-est del país, no van complir l’ordre.
A Salvador, més de 900 autobusos van quedar-se a les cotxeres, i un tribunal electoral regional va ordenar la detenció del director municipal de Transports. El Tribunal Suprem va ampliar l’horari de votació fins a les 19 h, però aleshores la majoria dels col·legis electorals ja havien tancat.
Res de tot això no va ser suficient per aturar Lula.
Un programa per a la classe treballadora
En el seu discurs de victòria a São Paulo, Lula va atribuir el triomf als votants, i no pas a ell mateix ni al seu company de candidatura, el vicepresident Geraldo Alckmin. «No hem estat l’Alckmin i jo els qui hem guanyat aquestes eleccions», va afirmar. «Han guanyat la decència, el patriotisme, la democràcia i el futur que voleu per als vostres fills».
Lula va presentar un programa orientat directament a les famílies treballadores: educació pública a jornada completa per a tots els infants i adolescents fins al final de l’ensenyament secundari; ampliació d’un programa d’ajuts econòmics perquè els adolescents de famílies amb rendes baixes continuïn estudiant, amb una nova modalitat destinada als universitaris; desenvolupament continuat del sistema públic i universal de salut brasiler, inclosa l’ampliació dels tractaments contra el càncer, i reforç de les polítiques adreçades a les persones grans i a les dones.
També es va comprometre a reforçar el paper del govern federal en la lluita contra la delinqüència. «A la classe treballadora li proporcionarem protecció», va afirmar. «Als delinqüents, presó».
A continuació, Lula va reclamar la regulació dels gegants tecnològics. «No podem permetre que hi hagi empreses monstruosament grans, que guanyen milers i milers de milions, que no paguen impostos en aquest país i que intenten influir en el resultat de les nostres eleccions», va declarar.
També va defensar la independència tecnològica: «No vull dependre de la intel·ligència artificial xinesa ni de la nord-americana. Vull crear-ne una de brasilera».
Va acabar el discurs amb una crida a la unitat. «Ningú no està obligat a simpatitzar amb el president electe», va dir, «però ha estat elegit per governar per a tothom».
Alckmin, un exgovernador de centredreta que havia contribuït a incorporar sectors moderats i dirigents empresarials a la coalició de Lula, es va adreçar al president i li va dir: «Per segona vegada, has salvat la democràcia brasilera».
Els comunistes, a primera línia
L’equip editorial de Vermelho va qualificar el resultat d’«una victòria del poble brasiler», amb un paper protagonista del jovent, sobre unes forces d’extrema dreta que pretenien subordinar el país a «la cobdícia de l’imperialisme nord-americà». També van destacar el paper de Lula com a líder decisiu, especialment per la seva negativa a doblegar-se davant de Trump.
Segons van escriure, el PCdoB, amb els seus militants i dirigents, «va ser a primera línia d’aquest enfrontament», que van considerar decisiu per al present i el futur immediat del Brasil.
Els editors també van advertir que la feina més difícil encara ha d’arribar. La dreta i l’extrema dreta han guanyat terreny al nou Congrés i han aconseguit governar diversos estats importants. Per dur a terme el seu programa de reindustrialització, creació de llocs de treball de més qualitat i ampliació dels drets, van argumentar, Lula necessitarà una àmplia aliança de govern i una mobilització popular sostinguda, tant als carrers com a les xarxes.
Però diumenge va ser el dia del poble que va dir que no. Tal com ho expressava l’editorial, el poble brasiler, amb el jovent com a força motriu, va proclamar ben alt i ben clar: «Aquí, no!».
Aquest article combina i adapta informacions publicades originalment en portuguès per Vermelho.
Traducció de l’article publicat a People’s World:
https://www.peoplesworld.org/article/lulas-win-in-brazil-is-a-defeat-for-fascism-and-for-trump/
