Un arxiu que no para de créixer

Autor

Del mateix autor

Sigui per l’edat, o, a conseqüència d’altres motius com un trasllat d’habitatge, els documents amuntegats en tota una vida de militància comencen a demanar la seva ubicació definitiva. Així, a poc a poc, l’Arxiu Josep Serradell –una branca de la nova Fundació Neus Català– va augmentant el seu fons i va complint més i millor la seva funció.

Una de les darreres aportacions, i que té unes característiques molt especials, és la del nostre company i amic, Artur Obach. I diem això de característiques especials perquè l’Artur va tenir un treball en el Partit en les relacions amb els nostres camarades italians. No és gens estrany trobar fotos en les quals se’l pot veure traduint les intervencions dels camarades italians en algun dels nostres congressos. I a conseqüència d’aquestes tasques, al seu fons hi ha un seguit de revistes italianes que han enriquit la nostra hemeroteca:

L’ernesto

números des de l’any 1998 fins al 2010

Marx ventuno

(nova sèrie de l’ernesto el 2011 i 2012)

A sinistra

Marxismo oggi

1988

La contraddizione 

1992

Quaderni Comunisti 

(Suplement de L’ernesto)

des del l994 a 1996

Auroraquaderni

1983, 1/2; 1984, 3/4 i 1990, 5. En aquest darrer quaderni trobem l’article “Relazione de Joan Tafalla al Comitato Central del PCC”).

Totes aquestes revistes ja es poden consultar a l’Arxiu. A més, hi trobem algun llibre, també en italià, i documentació variada –a arxivar– entre la que destaquen còpies notarials de la fundació del PCC i d’Iniciativa per Catalunya.

L’Artur va formar part de l’equip de la revista Realitat des del núm. 11 (juliol-agost de 1989) fins al núm. 16 (gener de 1990) com a col·laborador i des del núm. 17 (febrer del 90) fins al núm. 42 (març-abril del 1995), formant part de la Secretaria de Redacció. 

Ja amb anterioritat havia col·laborat a l’Avant com a il·lustrador –en part als articles de l’Antonio Álvarez-Solís (El don de la palabra)–, sota el pseudònim de Serrallonga.

L’Arxiu no deixa de rebre materials de camarades i amics que esperen el moment de ser arxivats. Pensem en algunes de les darreres aportacions de l’Adoni González, del Felip Rull o del Pere Solà (Lleida) i d’altres companys, que han de ser l’al·licient per a futures aportacions de camarades o dels seus descendents.

L’Arxiu donarà un ús útil a totes aquestes aportacions. Les esperem!

Articles relacionats

Darrers articles