Editorial de juny: un vot per les repúbliques i en contra del feixisme

Autor

Del mateix autor

Vàrem començar un mes de maig amb les eleccions al Parlament de Catalunya, en les quals les esquerres vàrem obtenir un molt mal resultat, es va consolidar la sociovergència com a política més viable i l’extrema dreta va continuar guanyant posicions al Parlament (llegeix la valoració que en vàrem fer). Com a resposta a aquest escenari, el secretari general de Comunistes de Catalunya, Hector Sánchez Mira, va presentar una nova proposta estratègia el passat 16 de maig, sota el títol d’Horitzó 2031, amb la voluntat de situar nous horitzons de ruptura i transformació en clau republicana en el pròxim cicle. 

Mentrestant, però, afrontem una nova cita electoral, aquesta vegada són les eleccions europees.  Comunistes de Catalunya se suma a la candidatura Ara Repúbliques, la coalició formada per Esquerra Republicana, EH Bildu, BNG, Ara Més, Ahora Canarias, Esquerra Republicana del País Valencià, Puyalon, Andecha Astur, Anova i Esquerra Unida i Alternativa. Arnau Piqué és el candidat comunista d’una aliança encara més ampla, que vol ser una eina útil per la defensa dels drets socials i en la lluita per aturar l’onada reaccionària que difon l’odi i vol retallar drets i llibertats. Per a nosaltres, la candidatura d’Ara Repúbliques és l’única opció d’esquerres que es presentarà a les eleccions europees amb una veritable vocació republicana i de transformació social. L’única que defensa la sobirania dels pobles i el dret a l’autodeterminació, enfront dels interessos de les multinacionals i dels lobbies, que controlen l’agenda política europea. L’única que defensa els interessos de les classes populars i de la pagesia, enfront dels acords de lliure comerç, que són una veritable amenaça per a la majoria social. L’única que defensa la pau sense dobles rasers, i sense esperar a una campanya electoral. Aquest diumenge, cal una forta mobilització del vot d’esquerres i treballador perquè cal frenar les maniobres perquè la Unió Europea torni a virar cap a mesures econòmiques ultraliberals. I, en línia a altres fronts, s’ha de posar el fre a l’extrema dreta, que en aquestes eleccions es preveu que compti amb un pes molt gran a l’eurocambra i un augment de la representació de l’extrema dreta espanyola, tant pel cas de VOX com el d’altres possibles candidatures amb opcions d’entrar segons les enquestes. 

Aquestes setmanes, el moviment de solidaritat amb Palestina està creixent davant del genocidi que està perpetrant l’Estat d’Israel contra el poble palestí. Hem vist com el moviment estudiantil ha fet un pas endavant i es mobilitzava amb fermesa, a través d’acampades i altres accions, per mostrar la solidaritat amb Palestina dels i les estudiants d’arreu. Hem vist com aquest moviment ha aconseguit que la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona hagin trecat relacions amb Israel, però veiem amb preocupació com la Universitat de Lleida ha rebutjat fer-ho i com altres instàncies de la comunitat universitària es posen de perfil davant del genocidi. De la mateixa manera, que esperem una actitud més ferma per part de les institucions del país.

Per la seva banda, el govern de Pedro Sánchez ha fet un pas endavant reconeixent l’estat palestí, una solució que no és de consens en el marc de la societat i les esquerres palestines —que de manera àmplia aposten per un estat únic, laic, on convisquin en pau jueus i àrabs—, però que, tanmateix, l’acció del govern espanyol és un nou suport a la causa palestina i a la pau, encara que cal exigir que es trenquin relacions amb Israel, com  a mínim mentre duri el genocidi a Gaza. De totes maneres, la postura del govern espanyol respecte a Palestina xoca amb altres accions del mateix govern, com és que doni l’esquena des de fa temps al Sàhara Occidental o se sumi a l’escalada bel·licista en vers Ucraïna i enviï mil milions d’euros per a la compra d’armament. 

Així mateix, en l’àmbit internacional, el passat diumenge Claudia Sheinbaum va guanyar les eleccions a Mèxic, convertint-se en la primera presidenta del país, a la vegada que donarà continuïtat a l’obra de govern d’Andrés Manuel López Obrador, de caràcter progressista i transformador. Cal celebrar que el partit comunista ha obtingut representació, el Partido Popular Socialista de México, participant de la candidatura del partit Morena (el de la nova presidenta Sheinbaum i de López Obrador) ha obtingut representació al parlament mexicà després d’una llarga temporada d’estar-ne exclòs.

També cal destacar, en l’àmbit llatinoamericà, com a mitjans de maig el Departament d’Estat dels EUA reconeixia en un Informe enviat al Congrés que Cuba coopera en la lluita contra el terrorisme internacional. Malgrat això, l’Administració estatunidenca continua mantenint a Cuba en una llista unilateral i il·legítima com a país patrocinador del Terrorisme. Aquest fet, afegit al criminal bloqueig comercial, financer i econòmic, dificulta encara més les relacions comercials de l’illa amb tercers països. És tasca de la solidaritat internacionalista continuar exigint que Cuba sigui exclosa de la llista promoguda pels EUA, que es posi fi al bloqueig criminal. 

Articles relacionats

Darrers articles