Demà passat, el diumenge 7 de maig, farà 65 anys de la mort de Joan Comorera i Soler. El cerverí és un dels dirigents més destacats de la història del comunisme català, el seu pensament basat en el marxisme, la concepció leninista del dret a l’autodeterminació i els valors republicans és un element de reflexió i aprenentatge per avui dia. Comorera va ser el primer secretari general del PSUC, de 1936 a 1949, quan va ser expulsat en ser acusat de titista i per desviacions nacionalistes en el seu posicionament sobre el fet català i la situació de les nacionalitats a l’Estat Espanyol. Va morir l’any 1958 a la presó de Burgos, on estava empresonat, després d’haver tornat del seu exili a França.
Comorera formava part del comitè executiu des de la Unió Socialista de Catalunya -partit socialista de marcat caràcter catalanista- des de 1931, primer com a secretari d’organització i després com a secretari general. L’USC va establir una col·laboració important amb Esquerra Republicana de Catalunya a la primera meitat dels anys 30 (Comorera formà part del govern de la Generalitat, sota la presidència Lluís Companys des de 1934, fins que foren empresonats pels Fets d’Octubre), per a després incorporar-se al comitè d’enllaç entre els partits marxistes de Catalunya per crear un partit únic del proletariat. D’aquest comitè, ràpidament se’n desmarcarien el BOC i Esquerra Comunista, i hi restaren el Partit Comunista de Catalunya, la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.
Joan Comorera va ser un dels fundadors del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el juliol de 1936, com a líder provinent de la Unió Socialista de Catalunya (USC), assumint la secretaria general del nou partit comunista català, creat en un moment d’impuls dels fronts populars i del partit únic del proletariat dissenyades i desenvolupades per la Internacional Comunista, organització internacional de la qual el PSUC en formà part. El PSU es dotà d’un Comitè Executiu format per: Joan Comorera, Pau Cirera i Miguel Serra Pàmies (provinents de l’USC); Miguel Valdés, Felipe García i Pere Ardiaca (provinents del PCC); Rafael Vidiella, Joaquim Almendros i Víctor Colomer (provinents del PSOE) i Artur Cussó i Lluís Álvarez (provinents del Partit Català Proletari) [1].
Comorera evolucionà des del socialisme cap al comunisme i fou marcat pel catalanisme. Segons la historiadora Lucía Aliagas: “Partint de les tesis de Lenin, l’any 1941, Comorera defensà la necessitat que fos el proletariat i els camperols els motors del procés d’alliberació nacional conjuntament amb el d’alliberació de les cadenes capitalistes i que aquesta petita burgesia, que ha liderat el moviment, es veiés obligada, de forma individual, a adherir-se al projecte proletari en cas de coincidir.” En paraules d’Aliagas, en l’article El fet nacional i el comunisme català [1], el líder comunista català “entén els moviments d’alliberació nacional i colonial com a progressius, ja que afavoria la creació de les condicions per a la revolució proletària i la construcció del socialisme mundial” i remarca que “criticà amb molt fervor a la socialdemocràcia que renegà del fet nacional per entendre’l com problemes de reacció petit-burgesos”.
La mateixa historiadora, en l’article Joan Comorera i la qüestió nacional, Aliagas destaca unes paraules de Comorera recollides en el llibre Socialisme i qüestió nacional -obra en la qual es publiquen set discursos del secretari general del PSUC durant el seu exili a Mèxic-, segons ell, l’alliberament nacional “va directament lligat a l’alliberament social, i aquest, en l’etapa del capitalisme monopolista, interessa a amplis sectors socials, entre els quals cal formar una aliança popular que resolgui alhora el problema nacional i social”.
Després de l’1 de maig
La setmana passada vàrem publicar la crida a la mobilització pel dia internacional de la classe treballadora, una crida elaborada pel Consell de redacció de la Realitat i l’Àrea de moviment obrer posant l’èmfasi en quatre aspectes principals: la situació de bloqueig que estan patint els salaris, la inflació causada en bona part per l’augment dels beneficis empresarials, la urgència amb què hem de situar en el centre el treball de cures i que els drets de la nostra classe avancen en funció de la lluita i és només amb l’organització i mobilització que aconseguirem assolir drets i fer front a la precarietat.
L’acció política dels i les comunistes s’ha de situar en la consecució col·lectiva de drets, en la construcció republicana com a contraposició a la regressió neoliberal i centralitzadora. En aquest sentit, la lluita en els diferents fronts és clau, també l’electoral per tal de desenvolupar l’estratègia de front ampli on el comunisme català tingui un paper protagonista, juntament amb les diferents esquerres sobiranistes del país. En aquest àmbit, la lluita institucional hi juga un paper destacable en el context electoral, malgrat que no suposarà canvis estructurals sense una lluita al carrer que els forci, però sí que serà capaç d’obrir la porta a millores en la vida quotidiana de la classe treballadora i els sectors populars, si som capaces de seguir enfortint el moviment veïnal, els moviments socials de pobles i ciutats, el sindicalisme, el moviment feminista i l’ecologisme.
Maig, un mes d’eleccions municipals
Amb aquesta perspectiva, afrontem els i les comunistes les eleccions municipals del 28 de maig vinent i així ho hem traslladat a les forces d’esquerres i sobiranistes del país per fer front a la sociovergència. I és en aquest sentit que, partint de l’anàlisi concreta de cada municipi, s’han concretat aliances amb forces diverses, com és el cas de la coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya en 8 ciutats, com és el cas de Sabadell, Cornellà, Mollet o L’Hospitalet de Llobregat, l’impuls de les candidatures com les de Guanyem, en llocs com Badalona o Cerdanyola del Vallès, o candidatures municipalistes independents com la Sentmenat o la de Montornès del Vallès.
Malgrat totes les limitacions existents, els ajuntaments tenen capacitat transformadora, tant des del seu vessant d’actuació com, sobretot, del vessant ideològic. Els ajuntaments són protagonistes en la millora material de la vida de les treballadores i treballadores i, també, són una instància clau dins dels processos de transformació culturals en el sentit més ampli, precisament per la seva proximitat a la població. En la societat catalana, com en les d’altres pobles de l’estat, l’àmbit municipal ha sigut protagonista en totes les onades transformadores en clau d’esquerres i republicana, demostrant així que els municipis són els ens des dels quals es poden impulsar millor els grans canvis necessaris que, al cap i a la fi, es resumeixen en posar a les persones al centre de tota actuació política, econòmica i social en els barris, pobles i ciutats del país.
El cicle 2015-2019 va estar caracteritzat per l’arribada al govern de molts ajuntaments significatius d’algunes candidatures que representaven expressions diverses del municipalisme transformador, candidatures d’un ampli espectre polític d’esquerres que volien pensar i transformar la ciutat amb una premissa concreta: pensar les ciutats amb les persones al centre. Tot i això, aquest cicle va fer evidents les limitacions dels governs municipals tant en l’àmbit competencial com en l’àmbit econòmic, i és que la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, coneguda com la “Llei Montoro”, condiciona cada actuació mínimament transformadora. Però, especialment, el cicle ha demostrat que confiar el potencial transformador a la gestió de l’administració i a la lògica de govern, sense comptar amb el carrer fortament mobilitzat, és una via de curt recorregut.
En aquest context, les comunistes aportem un programa electoral per transformar els nostres pobles i ciutats, per aconseguir uns municipis per a la seva gent.
Notes
[1] López Raimundo, Gregori: Qué es y que se propone el Partit Socialista Unificat de Catalunya
http://biblioteca.andalucia.ccoo.es:8080/intranet-tmpl/prog/local_repository/documents/14789_6536.pdf
Imatge de portada: Retrat de Joan Comorera i Soler, per Marc Hernàndez i Garcia, CC BY-SA 3.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0, via Wikimedia Commons.
