Un Primer de maig amb molt per reivindicar

Del mateix autor

Fem una mica d’història… el Primer de maig tenia per finalitat aplegar en una jornada de lluita internacional a la classe obrera enfront del capital. En el moment d’instituir-se, aquesta diada de lluita de la classe treballadora va néixer sota la reivindicació immediata dels tres vuits (vuit hores de treball, vuit d’educació i vuit de descans), però tenint com a horitzó la transformació de la societat capitalista en socialista. 

El 2022 afrontem un nou Primer de maig amb una situació econòmica molt preocupant  derivada tant de la Pandèmia de la covid-19 i com de l’actual guerra a Ucraïna. Però també, d’una situació social precària, enfront de la corrupció institucional, la deficient sanitat pública, els malmesos valors de l’escola en català i les mancances  socioeconòmiques que pateixen les persones més vulnerables amb feines precàries i condicions paupèrrimes. 

La pèrdua de poder adquisitiu dels salaris ha estat d’un 2,2% durant el 2021, això sense tenir present com ha evolucionat el repartiment salarial, que durant els últims anys ha  afavorit als ingressos més elevats. L’existència d’una important taxa d’atur i el poder de les empreses en les relacions laborals contribueixen a la debilitat endèmica de la classe  treballadora. 

Davant d’aquesta situació de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, el govern espanyol  hauria de prendre mesures com una reforma fiscal progressiva, el control de preus dels  béns i serveis bàsics, la limitació del salari màxim o l’exigència d’increments salarials a les empreses que han rebut ajuts públics. 

Pel que fa a l’SMI, el govern espanyol ha pactat amb els sindicats la pujada en termes  nominals de 965 € a 1.000 € per a l’any 2022, que en termes percentuals representa un 3,6%. No es tracta, doncs, d’un increment del poder adquisitiu d’aquest indicador, sinó d’una pràctica congelació de la massa salarial comparada amb l’encariment dels preus dels productes bàsics. 

La reforma laboral ha estat insuficient per pal·liar aquestes mancances i recordem que el nostre objectiu era la seva total derogació, ja que va suposar un greu retrocés en els drets de les persones treballadores. A més, no s’han abordat mesures de conciliació de la vida laboral i personal o de lluita contra la discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral, com són la bretxa salarial, el sostre de vidre, etc. 

Aquest 2022 encara tenim molt a reivindicar, encara podem seguir pressionant els  governs perquè millorin la nostra qualitat de vida, encara podem sortir al carrer a lluitar  pels nostres drets, encara queda molt per fer. 

Articles relacionats

Darrers articles