Nora San Sebastián: “Hem hagut d’arrossegar l’oposició cap a la moció de censura a Albiol”

Del mateix autor

Avui us proposem una entrevista a Nora San Sebastián, portaveu de Guanyem Badalona, després d’unes setmanes frenètiques en les quals han sigut claus per desallotjar al PP i a Xavier García Albiol del govern municipal. Xerrem amb San Sebastián per conèixer més de prop l’inici de Guanyem Badalona, una confluència municipal que va néixer amb l’empenta de molta gent diversa i suports organitzatius com els de CUP, Comunistes i Podem; amb ella parlem també de l’experiència de Guanyem al capdavant de l’Ajuntament durant tres anys i també sobre com afronten el que resta de mandat sense participar del govern municipal. 

Comencem amb una pregunta per a qui no conegui la realitat badalonina, com va néixer Guanyem Badalona? Què us caracteritza com a projecte polític?

Organitzativament, va néixer com una confluència de confluències. Políticament, representem una unió de lluites amb un programa de mínims inspirat en la Unitat Popular xilena. També vam néixer en resposta a la conjuntura que havia portat a la impugnació del Règim del 78 per part del Moviment 15M i d’eclosió del procés d’autodeterminació de Catalunya. Ho vam resumir amb l’objectiu de construir la República catalana barri a barri. També sorgim com a plataforma antifeixista en resposta al projecte trumpista d’Albiol, que és un intent de la FAES i grups afins a l’extrema dreta per resoldre el problema històric de Badalona de manca d’una classe dirigent. Els partits aleshores representats amb les seves polítiques no feien més que alimentar el monstre i calia un altre enfocament. En aquest sentit, hem reeixit: no han pogut consolidar el seu projecte i, per tant, el model de ciutat encara és una qüestió en disputa. 

Guanyem, liderat per Dolors Sabater, va encapçalar l’ajuntament de Badalona entre 2015 i 2018, quines polítiques destacaries i què en queda d’aquella obra de govern?

M’agradaria reconèixer a Dolors Sabater i la resta de companyes la tasca entregada per la ciutat i l’atreviment d’haver fet coses, en el marc del govern del canvi 2015-2018, molt avançades socialment. De tan avançades que eren les forces del Règim no les van tolerar. Cito alguns exemples molts dels quals són encara vigents:

  • Reducció del deute un 20% i augment de la inversió un 60%. 
  • Processos de participació (pressupost i disseny urbanístic). 
  • Augment de l’IBI només a bancs i centres comercials, acompanyat de subvencions a l’IBI per la ciutadania en risc d’exclusió social. 
  • Disseny d’ofertes d’ocupació pública, concursos públics i transparents, augment d’agents de la Guàrdia Urbana. 
  • Rebaixa dels sous polítics (per un valor de 300.000 euros). Reducció d’alts càrrecs de 27 a 18. 
  • Tarifació social de les Escoles Bressol municipals. 
  • Protecció d’espais naturals de l’especulació urbanística (Turó de l’Enric, Torrent de la Font). 
  • Recuperació de les polítiques de mobilitat sostenible i de lluita contra la contaminació atmosfèrica (Pacificació d’un quilòmetre de Passeig Marítim. 
  • Aposta per un Model de Seguretat amb la perspectiva de la prevenció i seguretat humana.

Què creus que ha passat a Badalona que heu tingut 4 alcaldes en 4 anys? Quina responsabilitat hi teniu les esquerres de la ciutat? 

És llarg d’explicar, i no es pot fer reduccionisme o cauríem en la paròdia. Badalona és molt sensible als canvis de conjuntura, molt més que altres poblacions que podrien semblar similars. Es dona la circumstància que a Badalona no hi ha una classe dirigent definida, que tingui un projecte consolidat. No som històricament una ciutat dormitori ni tampoc rural, sinó

una ciutat de tradició i cultura urbana i industrial. Però la burgesia que hi ha no és local, sinó de Barcelona. I no ha desplegat prou la seva hegemonia perquè històricament n’ha tingut prou amb la repressió. Aquest fet deixa un terreny en disputa, i no és necessàriament negatiu. 

En determinades conjuntures les classes populars són capaces de tombar la relació de forces i trencar amb el poder establert. Va passar a la segona república (amb més canvis a l’alcaldia que ara en menys anys), durant l’anomenada transició amb l’alcaldia del PSUC, i va passar recentment en el Procés d’autodeterminació. La reacció a aquests empoderaments sempre ha estat forta. L’alcaldia del PSUC la va liquidar fonamentalment el PSC-PSOE, molt abans i de manera més abrupta que a d’altres municipis catalans. El govern del canvi de 2015 també va ser interromput per una moció de censura el 2018, amb una aliança entre PP-PSC, que va ser una manera que va tenir el Règim d’aplicar del 155 a la ciutat (amb un govern encapçalat per una força rupturista com és la nostra). A partir d’aquí, es torna a manifestar la incapacitat del “règim” de consolidar el seu model, i comença la inestabilitat i la successió d’alcaldes del PSC-PP-PSC, amb episodis vergonyosos com Pastor dimitint per conduir borratxo i agredir un Mosso, i Albiol embolicat en dos casos de corrupció.

La responsabilitat de les esquerres és no haver sabut construir un front ampli que superés aquesta dinàmica. Algunes tenen por a trencar amb el règim, a pesar que es reivindiquen de la nova política, inclús de l’independentisme, i segueixen a l’ombra. I particularment, la nostra responsabilitat és no haver aconseguit consolidar encara la política d’aliances, que sí que hem pogut assajar, i que semblava que ens portava a superar tot això.

A Badalona el PP d’Albiol té més de 37.000 vots, què connecta del seu discurs amb la realitat material de les persones treballadores? Com es pot revertir aquesta hegemonia conservadora?

Albiol, com acostuma a fer l’extrema dreta i el trumpisme arreu, aporta respostes senzilles a problemàtiques complexes. No són propostes adreçades a millorar les condicions materials de la població, sinó adreçades a la provocació i perpetuació dels conflictes, uns conflictes sempre orientats a la divisió de les classes populars per poder imposar el seu model (que no explicita mai), i també orientats a la seva simple explotació política i electoral. El seu discurs ha estat potenciat pels mitjans privats de comunicació de masses, que han convertit Badalona en un plató de televisió. La manera de revertir és, per una banda donar resposta a les problemàtiques de fons que el PP explota. L’acció política ha de donar missatges clars, i segurament també simplificats, sense abandonar tampoc l’abordatge adequat als problemes més complexos. 

Des de Guanyem fa temps que treballeu per fer fora Albiol i el PP del govern municipal, ens pots explicar una mica com ha sigut el procés fins arribar a aquesta moció de censura? 

El 2015 el vam aconseguir expulsar de l’alcaldia perquè Guanyem va quedar segona força després del PP i va poder liderar l’alternativa, fins a que el 2018 el PSC la va interrompre amb una moció de censura de la mà del PP. El 2019, malgrat quedar també segona força en la coalició Guanyem-ERC, el PSC ens va fer xantatge i va imposar el seu candidat, que va dimitir després d’un escàndol vergonyós, i això va fer que el maig de 2020 Albiol accedís a l’alcaldia. 

Des d’aleshores i fins ara hem estat treballant la moció de censura, calia esmenar aquell error. Allà vam fer autocrítica i vam impulsar la proposta de govern de concentració. Però la resta de forces polítiques no han fet aquesta autocrítica (llevat, sorprenentment, de Junts per Catalunya), i no estaven per fer per la moció. Ni tan sols amb la imputació d’Albiol per malversació i prevaricació urbanística d’aquest estiu, o per la seva aparició als Papers de Pandora. Hem hagut d’arrossegar aquestes forces cap a la moció de censura contra la seva voluntat. Era la nostra prioritat o, millor dit, el primer pas per recuperar la iniciativa. El segon pas era la construcció d’un govern de concentració, fort, plural i amb majoria absoluta per ser resolutiu, especialment amb tan poc temps com queda de mandat.

Plantejàveu un govern de concentració democràtica, explica’ns el perquè?

El plantejament era de govern de concentració, però no només. Per una banda, el govern de concentració, i més enllà de l’èpica antifeixista (que és més important que no sembla), respon a l’aritmètica Si es vol ser àgil i es vol acabar amb l’etapa d’inestabilitat i no es vol pactar amb el PP cal el concurs de la majoria absoluta de les forces representades.

Per altra banda, i molt important, nosaltres plantejàvem que el lideratge d’aquest govern havia de ser compartit. En un govern plural, de concentració, el PSC hauria estat en minoria respecte les altres forces i, en canvi ara, amb la nostra exclusió, el PSC està en una posició que l’habilita per imposar la seva agenda a forces tan suposadament allunyades d’ells, com ERC i JxCat. I l’agenda política del PSC de Badalona, com estem veient aquests primers dies de govern, no és tan allunyada de la del PP.

Quin és el projecte de ciutat del nou govern que ha portat als seus membres a deixar de banda a Guanyem Badalona? 

Justament, ha estat la manca de projecte de ciutat. El PSC ha prioritzat construir el seu govern no a partir d’un model de ciutat, sinó a partir del repartiment de cadires per poder garantir-se la majoria al seu si, i això li hagués estat molt més complicat de fer, per no dir impossible, amb Guanyem Badalona al govern. Les altres forces polítiques s’han vist arrossegades a una supeditació al PSC, i estan començant a adonar-se de la trampa. Però ja tots plegats estan pensant més en les eleccions municipals de 2023 que no pas en el govern que cal. Això també ha estat determinant per deixar-nos fora.

Que us hagin fet el buit pot ser una oportunitat per presentar-vos com a alternativa de govern real el 2023?

Sí, efectivament, això ens ha deixat en una posició de molta visualització, inclús de centralitat política. Per una banda, tenim la clau que decanta la majoria a l’Ajuntament i condiciona els debats i les votacions al si del Ple Municipal. Per altra banda, ens permet exposar el nostre model de manera diferenciada tant del PP com del PSC i les forces que li estan supeditades. No és el lloc on volíem estar, perquè la ciutat necessitava ara un govern fort, de concentració, plural, capaç de garantir la majoria absoluta i àgil. Però aquesta posició, efectivament, afavoreix la nostra visualització com a alternativa.

Com encareu des de Guanyem aquest any i mig que queda de mandat? 

A nivell institucional, farem una oposició constructiva, però exigent, i fiscalitzadora. Garantirem l’estabilitat, mentre que, pel que fa a la governabilitat municipal, caldrà anar pactant punt per punt, no signarem cap xec en blanc. Com que els plans de la FAES per Badalona segueixen dempeus, el fenomen Albiol no està liquidat, i el govern en minoria del PSC evidenciarà la seva feblesa, caldrà insistir de cara a les eleccions de 2023 en la idea de fer govern de concentració, fort i plural. Paral·lelament, a nivell polític, seguirem treballant en la construcció d’aquesta alternativa, aquest front ampli que, a mitjà i llarg termini pugui imposar-se en aquesta disputa oberta en termes d’hegemonia de què parlàvem abans, que no és res més que una expressió de la lluita de classes a la nostra ciutat.

Articles relacionats

Darrers articles